Vam estar a l'escola de Som Connexió parlant sobre sobirania tecnològica. Juntament amb Decidim, Coopdevs i SomNúvol. Un bon debat que comprenia moltes escales i moltes perspectives, però que va tenir prou afluència i va permetre tractar el tema enfocant alguns reptes. Incloem les notes sobre la nostra aportació, que des de la història de communia enfocava com depenem que les eines ens pertanyin, que com a treballadors de les cooperatives del procomú socialitzem els mitjans productius i comunicatius. Aqui va:
Breu repàs històric de Communia
Communia va néixer el 2010 com a conseqüencia d’expressions i lluites polítiques concretes. Però la seva història es remunta als 2000. Venint en un primer moment del món de la comunicació lliure i comunitària, érem la típica «comissió tècnica», i ens ocupàvem de solucionar els problemes concrets. Un dels problemes va ser el passar de FM a Internet. Aquí va començar tot i ens vem veure cada cop més implicats en el desnvolupament de software, primer ho piratejavem tot, però al final et trobaves que havies d’adaptar el software i per molt pirateig que hi hagués només ho podien resoldre els desenvolupadors que tenien el codi font.
Quan ens van fer fora del lloc on estava la ràdio ens vam creuar amb l’experiència de l’Ateneu Candela i vam combinar el món autònom de les ràdios lliures amb el moviment global, amb les manis contra el g9 i el banc mundial.
A base de fer nous contactes arreu vam començar a intentar seguir una mínima coherència, els hackers de llavors ens van introduir a Debian, puredata, icecast, i vam començar a hackejar el idjc o el korganizer per tal que ens servís per la nostra ràdio.
Les necessitats per tal de tenir incidència política passava molt més pel domini de les tecnologies i el poder-se connectar i comunicar globalment.
Al cap d’un temps de passar a formar part d’un espai comunitari i viuren les complexitats començavem a entreveure una mutació de la ràdio cap a communia com a mecanisme de subsistència i defensa dels nostres drets ja que érem expulsats del mercat laboral, alhora que manteníem activitat política.
Com a col·lectiu «hacker» del centre social L’Ateneu candela entén la necessitat d’un projecte com el nostre i ens ajuda a tirar endavant. Se’ns ajuda perquè érem els que oferien solucions tècniques al centre social, i possibilitavem poder duur a terme lluites més potents i innovadores; gravar discos per ser distribuits en el top manta, donar infraestructura tècnica, crear xarxes i canals de comunicació pels grups de treball al 15M, oferir espais d’intercanvi a la xarxa entre comunitats... Però per poder situar i adaptar aquestes tecnologies era imprescindible la sobirania tecnològica per tenir capacitat d’adaptació i alhora tenir garanties de no córrer riscos legals i fomentar els comuns gràcies a llicències com la GPL.
Potes de communia.
La base que ha permès communia sempre ha estat el del desenvolupament, l’estudi i la defensa del comuns de domini públic, per això ens agrada entendre communia com una cooperativa del procomú que faciliti la tendència cap a models p2p, això és facilitar que les perifèries no necessitin intermediaris, i on els mitjans productius i comunicatius siguin de sobirania pròpia.
Per fer-ho communia té 3 activitats principals: la de formació, la de desenvolupament i manteniment, i la de sistemes.
En quan a Desenvolupament
La categoria de projectes que estem duent a terme són bàsicament implementació i desenvolupament de gestors de contingut avançats i molt escalables, basant-nos en drupal. Sempre tenim una actitud no extractiva del software lliure, això vol dir que intentem insertar-nos en projectes existents millorant-los i adaptant-los a necessitats específiques per després o durant, poder realitzar un retorn al procomú. Ens agrada anar a espatlles de gegants i cuidar aquest gegant.
Per posar un exemple les últimes aportacions que hem fet recentment són contribucions al mòdul Activitypub per drupal o al mòdul de gestió de grups de drupal.
Formació
A part de gestors de contingut web, també duem a terme activitat formativa. Amb la voluntat de portar a les perifèries la reapropiació tecnològica fem formació, a petits i a grans.
Quan als petits creem continguts no restringits, i seguim aquests materials en formacions per alumnes de primària sobre robòtica i pensament computacional basada en hardware i software lliure. Com a debilitat clara, encara tenim pendent transmetre la consciència del que vol dir que una tecnologia et pertanyi i no que es «llogui» circumstancialment a través de llicències.
Quan als grans, alfabetització digital amb migrants i cursos sobre temàtiques al voltant d’estratègies p2p i del procomú.
Sistemes
Sobre sistemes a part de mantenit la infraestructura que ens permet poder oferir els altres serveis de formació i desenvolupament, també oferim infraestructura a organitzacions i grups .
Rescatem maquinari que el sistema expulsa i que malgrat ser vàlids per determinades tasques com l’escola o l’administració s’hi aplica l’etiqueta d’obsolet per falta de sistema operatiu.
Un dels llocs on se’ns requereix més és en l’educació.
En els centres educatius, hem viscut algunes ràfegues de provisió de dotacions, i com són inversament proporcional a la capacitat de manteniment. I davant d’això requereixen ajuda per no ofegar-se entre màquines. I malgrat hi anem en certes ocasions ens trobem en situacions incòmodes perquè creiem que realment no hi hauríem de ser.
A part allà el que veiem és que hi ha una excessiva dependència de sistemes privatius: gestió del centre, missatgeria, plataformes d’aprenentatge... Que és programari imprescindible que no s’ofereix des del departament o s’ofereix deficientment i que fa que hi hagi d’haver despesa pública permanent en llicències per part del departament, o increment de quotes i vulneració de la llei en quan a gratuïtat de l’educació.
Sobirania
En totes les branques de communia es percep que es parteix de la sobirania tecnològica i que la necessitat d’aquesta és elemental.
Venint d’un moment expansiu del sector semblava que les grans empreses regalarien les seves infrastructures i continguts de franc i per sempre: que es podria fer servir il·limitadament youtube, que et podies comunicar infinitament amb altres actors a la xarxa amb twitter o que podies tenir gigues i gigues d’emmagatzematge. Però no. Coincidint amb el desgast de la capacitat inversora amb les startups, Ara es comença a veure que no, que hi han uns inversors que demanen el creixement del que van invertir i exigeixen cobrar uns beneficis.
Davant d’aquesta exigència cal replantejar la nostra actitud. O seguim la roda i comencem a pagar a les plataformes, o comencem a actuar en lògica de tenir sobirania tecnològica com a perjudicats del sistema.
Convé analitzar 1) necessitats indegudes 2)com construir alternatives a sils de cultura o coneixement que es creuen imprescindibles.
Davant les necessitats indegudes, cadascú que fagi un examen de consciència sobre si el foment d’alguna plataforma té un origen superfluu, per exemple ser capaços d’escapar a la posició còmode de gaudir de pols d’audiència a instagram, de gaudir de campanyes de marketing i publicitat a Google, de música il·limitada a spotify, o de de infinits realities a Netflix.
Sobre l’alimentar els sils, primer entendre el concepte de sil que fa indieweb:
Una web centralitzada en la qual el propietari del lloc, li pertanyen d’alguna manera els continguts(tenen part dels drets) i on es restringeix l’accés des de fora. Instagram i els enllaços
Aqui convé pensar bé en l’alternativa al sistema plataforma. En si som i serem capaços de crear i mantenir estructures gegantines que permetin desplaçar els existents. Tenint en compte que algunes plataformes acumulen més capital que alguns països, fins a quin punt podem pensar en plataformes macro. I en cas que fossim capaços, si la seva escala erosionaria la seva capacitat transformadora. Això és, si els llocs intermitjos i superiors en la piràmide serien els «botxins de la revolució».
En el nostre entendre i tal com plantegem els projectes intentem seguir la lògica de disminuir l’escala i ampliar l’abast, situar experiències petites, fins i tot micro, que tinguin la força en els comunals. Això és concebre d’una manera conscient, centralitzada i coordinada mitjançant protocols i especificacions, els interessos comuns. Però situada i específica pel que fa a la infraestructura i les implementacions per poder-se adaptar a multitud de situacions.
Cal permetre en última instància que des de projectes molt situats poder coordinar-se i entendre’s globalment per la defensa de necessitats humanes genèriques.