Guia per l'usuari de Programari Lliure a l'administració pública

Guia per l'usuari de Programari Lliure a l'administració pública qguitart

Moltes administracions han adoptat el programari lliure com recurs pels equipaments públics que gestiona. Biblioteques, centres cívics, escoles públiques. Aquest curs vol oferir a tots els usuaris de programari lliure, i en especial als treballadors de l'administració, els recursos bàsics per dominar el programari lliure amb seguretat i competència. Una guia bàsica per no perdre's, i fer del canvi del paradigma una bona oportunitat per la competència tecnològica i la eficiència dels recursos públics destinats a la societat de la informació. Aquesta guia està pensada per ser una referència per l'usuari del terminals "Punt Xarxa" de la ciutat de Terrassa, també inclou informació i recursos generals sobre el model del Programari lliure i la seva funció a la administració pública. En aquest curs i trobareu els següents continguts: - Introducció al model del programari lliure i la seva importància com a eix de les polítiques públiques de I+D. - Les llicències lliures: models, gestió, regularització - Els sistemes GNU/Linux, principis de funcionament. - Les distribucions d'Ubuntu vistes per un usuari. - Entorns d'escriptori i principals programes per l'usuari. Com gestionar aplicacions

Autoria
Llicència

Licencia de Creative Commons
Guia per l'usuari de Programari Lliure a l'administració pública by Communia is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional License.

llibre
Tags

Capítol 1: El punt Xarxa de Terrassa

Capítol 1: El punt Xarxa de Terrassa
qguitart

La iniciativa “TerrassaPuntXarxa” portada a terme, dins del Pla de la Societat de la Informació (Pla Sit), es va posar en marxa l’any 1999.

El servei Terrassa Puntxarxa és un servei municipal que posa a disposició dels terrassencs i terrassenques una xarxa de terminals amb connexió permanent a Internet. El seu ús és públic, lliure i gratuït.

 

  El projecte TerrassaPuntXarxa aposta pel Programari lliure i la Alfabetització digital, en aquests equipaments hi trobarem:
  • Són terminals amb GNU/Linux només per conectar-se a Internet. Funcionen amb sessions multiusuari i un cop es reinicia, es torna a establir la configuració inicial.
  • En aquests moments porten un UBUNTU 8.4 amb un entorn d'escriptori KDE 3.5
  • La connexió a Internet és realitza mitjançant un proxy.

més informació a: http://www.terrassa.cat/Front/minisite/_fbagpzHARB0BGNd-Dwxp_W1v1VUJo4SqCSVVH3LfAZlQpsicr-_1xQ

 

Capítol 2: El programari lliure i la seva implementació a l'administració pública

Capítol 2: El programari lliure i la seva implementació a l'administració pública
qguitart

Perquè és lliure un programa.

Un programa és lliure quan compleix les 4 llibertats que componen la definició de Programari Lliure.

- Llibertat 1: a executar el programa en qualsevol lloc, amb qualsevol propòsit i per sempre. - Llibertat 2: a estudiar i adaptar-lo a les nostres necessitats. - Llibertat 3: a redistribuir-lo de manera que ens permeti col·laborar amb veïns i amics. - Llibertat 4: a millorar-lo i publicar les millores. Al següent enllaç i trobareu més informació sobre la definició de programari lliure

 

  Com a conseqüència de la llibertat 2 i 4, el codi font ha de ser accessible per a qui el vulgui consultar, modificar i redistribuir.

 

 

Les Llicències lliures

 

Llicències permisives:
1 No imposen cap condició a qui rep el programari. 2 És una proposta del moviment opensource i de la OSI 3 El seu objectiu són els programadors. Ex: apache, openoffice,

Llicències robustes.
1 Imposa el copyleft: les modificacions d'un codi han de ser sota copyleft també. Provocant un efecte viral. 2 Utilitza la legislació del copyright però enlloc de limitar els drets dels usuaris els garanteix. "Copyleft, all rights reversed”. 3 És un proposta de la FreeSoftwareFoundation. 4 El seu objectiu és la comunitat Ex: GNU/Linux.

 

  L'estalvi en el cost de les llicències:
  • Es calcula que les llicències representen un 40% de la despesa directa en infraestructura informàtica.
  • Aquest 40% es pot destinar a millorar la infraestructura, a formar als treballadors, a altres projectes. En època de crisi és fàcil imaginar en que ens podríem gastar millor els recursos.

La Llicència lliure és garantia de que el coneixement que es genera restarà a l'àmbit públic, I que podrà ser utilitzat per altres finalitats. És doncs un canvi de paradigma que ens permet entendre la despesa en societat de la informació com una inversió de futur. Inversió que es localitza en economies de proximitat i que afavoreix la economia del coneixement local.

És garantia d'accessibilitat i permanència: El programari lliure està construït en base a estàndards i protocols universals controlats per organismes internacionals. No depens d'estratègies comercials que imposin criteris tecnològics, ni imposes protocols i llenguatges a terceres persones.

 

 

 

  Als següents enllaços podràs trobar més informació sobre el model de programari lliure des de l'òptica de la administració pública:
  • Las verdaderas ventajas del Software Libre en la Administración Pública
  • Aquest curs emmarca al model de programari lliure dins un mode de producció P2P.
  • El projecte Flok Society és un interessant exemple d'aposta pública global del paradigma que representa el programari lliure

Capítol 3: Els sistemes GNU/Linux

Capítol 3: Els sistemes GNU/Linux
qguitart

Història

GNU/Linux és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX [1] basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 386. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

 

  Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuïdors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.

 

Distribucions

Una distribució de programari és el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre sí per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts.

Slackware [2] es considera la primera distribució derivada, esta basada en una de les primeres distribucions GNU/Linux SLS (Softlanding Linux System), Slackware és la distribució més vella mantinguda fins a la data. La primera distribució d'Slackware, la 1.00 va ser llançada el 16 de juliol de 1993 per Patrick Volkerding, fundador i líder de desenvolupament. Actualment la gran majoria de distribucions estan basades en Debian [3] o RedHat [4].

Ian Murdock va començar el projecte Debian [5] l'any 1993. Va escriure el manifest Debian [6] que va utilitzar com a base per crear la distribució. Dins d'aquest text els punts destacables són: tenir una distribució oberta seguint l'esperit de Linux i GNU. Debian però és famosa per la seva estabilitat (molt utilitzada per a servidors), el fet que la manté una comunitat d'usuaris i la gran quantitat de programari en que te operabilitat, així com la seva forma fàcil de mantenir-lo i actualitzar-lo.

L'Ubuntu [7] és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian [8] subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth i la seva empresa Canonical. Té per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions). A diferencia d'altres distribucions que es distancien de la distribució base de la qual parteixen, els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME, de tal manera que gran part de les aportacions de la comunitat d'Ubuntu son reversibles a Debian i GNOME.

Ubuntu, fa dos llançaments cada any, utilitzant l'any i el mes del llançament com a número de versió. El primer llançament de l'Ubuntu, per exemple, s'anomenava Ubuntu 4.10 i es va alliberar el 20 d'octubre del 2004, també se li dona un nom d'animal i un adjectiu on les dues lletres per la que comencen son la mateixa, i en la següent posició en l'alfabet de l'anterior versió. Per exemple la Ubuntu 10.04 Lucid Lynx va ser alliberada el Juny del 2010, i la Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat va ser alliberada l'octubre de 2010. Cada quatre versions s'allibera una versió anomenada LTS (Long Time Support) versió amb suport a llarg termini.

 

  El nom Ubuntu prové d'una paraula de les llengües zulu i xhosa i representa una ideologia ètica sud-africana centrada en la lleialtat de les persones i les relacions entre elles. L'Ubuntu és vist com un concepte africà tradicional, és considerat com un dels principis fundacionals de la nova república de Sudàfrica i està lligat a la idea d'un Renaixement africà. Una traducció aproximada del principi de l'Ubuntu és «humanitat envers els altres». Una altra traducció podria ser: «la creença en un enllaç de compartició universal que connecta tota la humanitat».

Gràfic distribucions GNU/Linux: http://futurist.se/gldt/wp-content/uploads/11.03/gldt1103.png

La Terminal

Un shell de Unix (terminal o consola) és un intèrpret de comandes i un guió de host, que proporciona una interfície d'usuari tradicional a sistemes operatius Unix i semblants. Els usuaris fan funcionar directament l'ordinador mitjançant la introducció de text a un intèrpret de línia de comandes, o mitjançant la creació de scripts de text amb una o diverses d'aquestes comandandes.

Bash és un intèrpret de comandes, usat sovint pel sistema GNU/Linux. És qui s'encarrega de comunicar l'usuari amb el sistema. No és l'únic intèrpret existent per a Linux (Busybox,...), però si un dels més emprats. Aquest programa, desenvolupat per GNU, és una adaptació lliure de l'intèrpret de comandes propi d'Unix, de codi font tancat, anomenat SH. Lluny de recrear aquest entorn, el Bash el millora en diversos aspectes, podent-lo considerar una extensió del propi SH. L'entorn en sí no té cap utilitat, però és amb el que podrem inicialitzar els programes, que sí que en tenen. Vist d'aquesta manera, es pot considerar que el BASH, és el programa que ens permet utilitzar el nostre sistema, res més lluny de la realitat ja que no sols és un simple intèrpret, sinó un petit llenguatge de programació que permet crear petits guions o programes, que administrin diverses tasques utilitzant els programes que tinguem instal·lats, així per exemple, podríem crear un petit programa que netegi els fitxers temporals cada X temps. A més, el Bash té capacitats per engegar aplicacions en segon pla, afegint així els avantatges d'un sistema multitasca com és Linux. Una altra de les característiques del Bash com a sistema de programació és el fet de què tots els guions d'arrancada d'un sistema GNU/Linux siguin creats emprant-lo, el que fa que es necessiti uns coneixements més aviat extensos sobre el seu funcionament per crear una arrancada.

El promt pot ser de colors i indicar moltes coses, però en la majoria de distribucions GNU/linux, i en Debian/Ubuntu el promt ens indica el nom d'usuari i el nom de la màquina

 

  Per utilitzar un sistema GNU/Linux com Ubuntu es possible que mai necessitem accedir a la terminal, és interessant però saber que hi és, i quatre nocions bàsiques sobre ella, ja que accedir a ella amb tot el seu potencial és una de les qüestions que fa singular aquest sistema operatiu

 

Usuaris i el sistema de fitxers

En els ordinadors, el sistema de fitxers és un mètode per emmagatzemar i organitzar fitxers d'ordinador i les dades que contenen per tal de facilitar-ne la localització i accés. Els sistemes de fitxers usen dispositius d'emmagatzemament com els disc durs, o CD-ROMs.... i inclouen el manteniment del lloc físic dels fitxers. La majoria de sistemes operatius tenen el seu propi sistema de fitxers.

Generalment un sistema d'arxius té directoris que associen noms d'arxius amb arxius, normalment connectant el nom d'arxiu a un índex en una taula d'assignació d'arxius d'algun tipus, com ara FAT en sistemes d'arxius MS-DOS o els inodes dels sistemes Unix. L'estructura de directoris pot ser plana o jeràrquica. En alguns sistemes de fitxers els noms d'arxius són estructurats, amb sintaxis especials per a extensions d'arxius i números de versió. En altres, els noms d'arxius són simplement cadenes de text i les metadades de cada arxiu són allotjades separadament.

En sistemes d'arxius jeràrquics, normalment, es declara la ubicació precisa d'un arxiu amb una cadena de text anomenada ruta. La nomenclatura per a rutes varia lleugerament de sistema en sistema, però mantenen en general una mateixa estructura. Una ruta ve donada per una successió de noms de directoris i subdirectoris, ordenats jeràrquicament d'esquerra a dreta i separats per algun caràcter especial, en GBU/Linux s'utilitza una barra ('/').

A GNU/Linux s'utilitza el sistema de permisos UGO (Usuari, Grup, Altres — per les seves sigles de l'anglès, User, Group, Others). Existeixen dues formes de fer-ne referencia, la simbòlica i la octal. La simbòlica representa els permisos en 10 caràcters, el primer ens informa sobre el tipus d'arxiu ('-' denota un arxiu regular, 'd' denota un directori, 'b' denota un arxiu especial de blocs, 'c' denota un arxiu especial de caràcters, 'l' denota un enllaç simbòlic, 'p' denota un tub nombrat i 's' denota un socket de domini); els 9 caràcters següents s'agrupen en grups de tres, el primer grup fan referencia a l'usuari, el segon al grup i el tercer els altres, aquests es representen només amb tres caràcters 'r' per lectura, ' w' per escriptura i 'x per execució. En la forma octal el bit de lectura suma 4 al total, el bit d'escriptura suma 2 al total i el bit de execució suma 1 al total, de tal manera que amb tres digits (un per a cada rol) s'informa dels permisos d'un arxiu.

Per exemple la cadena "drwxrw-r--" ens informa que l'arxiu en qüestió és un directori (drwxrw-r--) en que el usuari te permís de lectura, d'escriptura i execució (drwxrw-r--), el grup també te permís de lectura i escriptura però no d'execució (drwxrw-r--), i els altres només tenen permís de lectura (drwxrw-r--). En octal els permisos serien 764 (es a dir 4+2+1=7 4+2+0=6 4+0+0=4)

veure: http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=Sistema_de_ficheros

 

  Algunes carpetes importants:
  • /: Arrel, nivell més vaig en el sistema de carpetes
  • /usr: Aquí hi trobareu la gran majoria dels arxius del sistema linux (important la subcarpeta /local) són els arxius considerats del usuari i les seves aplicacions.
  • /bin: Aquí hi trobareu totes les comandes bàsiques (crides a aprogramari) que podeu utilitzar
  • /dev: Aquí hi ha la referencia a tots els dispositius de la nostra màquina
  • /home: Dades del usuari, tant documents com perfils del software utilitzat de cada usuari
  • /tmp: Directori temporal
  • /etc: Arxius de configuració
  • /root: Conta del administrador del sistema
  • /media: Punt de muntatge per sistemes d'arxius muntats localment

Permisos:A qualsevol sistema GNU/Linux els fitxers i directoris tenen propietaris i permisos. Hi ha tres tipus de permisos (lectura, escriptura i execució) i tres rols a assignar permisos (propietari, grup i altres).

Fitxers ocults: El GNU/Linux té un tipus de fitxer o arxiu que s'anomena fitxer ocult o arxiu ocult. La diferència que hi ha amb un arxiu normal és que el seu nom comença amb un punt i no es veu al navegador de carpetes, o des de la consola amb la comanda ls sense arguments que ho permeten.

En molts sistemes operatius, el superusuari o root, és un compte especial d'usuari que s'utilitza per a l'administració del sistema.

Molts dels sistemes operatius més antics en equips destinats a l'ús personal i domèstic, incloent MS-DOS i Windows 9x, no tenen el concepte de diversos comptes i així no tenen un compte administratiu separat; qualsevol persona que utilitzi el sistema té tots els privilegis. La separació de privilegis d'administració de privilegis d'usuari normal va fer un sistema operatiu més resistents als virus i altres malwares, i la manca d'aquesta separació en aquests sistemes operatius s'ha esmentat com una important font de la seva inseguretat

 

  Qualsevol petició de la contrasenya d'administració el software que la demana tindrà accés per modificar els arxius de configuració del sistema. Si el software o des de la consola no es demana la contrasenya d'administració és impossible malmetre el sistema.

Capítol 4: Els entorns d'Escriptori

Capítol 4: Els entorns d'Escriptori
qguitart

Què son els entorns d'escriptori

Un entorn d'escriptori [9] (Desktop Environment, en anglès) és un conjunt de programari per a oferir a l'usuari d'un ordinador una interfície gràfica. Així l'usuari té una manera de gestionar l'ordinador més còmode que amb la línia de comandes. Un entorn d'escriptori ha de garantir una integració complerta dels programes essencials, icones, barres d'eines...

El KDE (K Desktop Environment) [10] és un entorn d'escriptori i una plataforma de desenvolupament creat mitjançant les biblioteques Qt de Trolltech el qual disposa d'un conjunt d'aplicacions que permeten a un usuari estàndard desenvolupar les tasques diàries en un ordinador. Aquestes aplicacions estan dividides per categories segons el tipus de funció que desenvolupen. Originalment la "K" de KDE significava "Kool" (ja que la "C" de "cool" ja s'usava per l'acrònim de Common Desktop Environment), però va ser canviat per significar simplement una "K". KDE es va iniciar el 1996 per Matthias Ettrich, que va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. La versió 1.0 va ser alliberada el 12 de juliol 1998, la versió 2.0 el 23 d'octubre del 2000, la 3.0 l'abril del 2002 i la 4.0 el gener del 2008. Al principi del projecte KDE les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.

El Gnome [11] és un entorn d'escriptori per a sistemes operatius del tipus Unix sota una tecnologia denominada X-Window, que es troba disponible actualment a 166 llengües. Forma part oficial del projecte GNU. El projecte GNOME (GNU Network Object Model Environment) sorgeix l'agost de 1997 com a projecte encapçalat per Miguel de Icaza per a crear un entorn d'escriptori completament lliure per a sistemes operatius lliures, en especial per a GNU/Linux. El març 1999 és llançada la versió 1.0 i el juny 2002 és llançada la versió 2.0 basada amb GTK2. Des del principi, l'objectiu principal de GNOME ha estat proporcionar un conjunt d'aplicacions atractives i un escriptori de fàcil ús. Des dels seus inicis s'ha usat la biblioteca de controladors gràfics GTK, originalment creada per al programa GIMP. A mesura que el projecte ha anat progressant en els últims anys, els seus objectius s'han estès per a tractar una sèrie de problemes a la infraestructura Unix existent. Actualment el projecte evoluciona sota la direcció de la Fundació Gnome.

Els primers desenvolupadors de GNOME criticaven el projecte KDE perquè es basava en la biblioteca de controls gràfics Qt, els quals no eren compatibles amb els principis del programari lliure. El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar sota llicència QPL però el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en adició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation. Actualment KDE i GNOME participen al projecte Freedesktop.org [Freedesktop.org] en un intent d'estandarditzar l'escriptori de Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.

 

  KDE és l'escriptori per defecte de distribucions com Mandriva o SuSE. Fins el dia d'avui Debian i Ubuntu han utilitzat l'entorn d'escriptori Gnome per a la seva distribució, tot i que la mateixa canonical ha donat suport distribucions com kubuntu o Xubuntu, es a dir Ubuntus amb l'entorn Kde o l'entorn Xface. Tant en Ubuntu com en altres distribucions l'usuari pot escollir "fàcilment" l'entorn d'escriptori, canviar-lo, instal·lar-lo, desinstal·lar-lo... Altres entorns d'escriptori i gestors de finestres per a X11 són: CDE · Xfce · EDE · Étoilé · FVWM-Crystal · IRIX Interactive Desktop · LXDE · Mezzo · ROX...

KDE 3.5

El 29 de novembre de 2005 es llança la versió estable 3.5 del entorn gràfic KDE

Plafons

KDE anomena "plafons" a les barres que podem configurar en el nostre escriptori. Son zones completament configurables on hi afeguirem applets, widgets o funcions que ens facilitin l'accessibilitat en el sistema gràfic. Alguns d'aquests més comuns i que en la majoria de KDE venen per defecte són el botó K,la barra de tasques, la safata de sistema, la paperera o el rellotge.

El botó K

Fent clic en aquest botó de la barra de tasques podrem executar les aplicacions, canviar alguna configuració, veure la llista de aplicacions més utilitzades, buscar arxius i molts més coses.

El menú de botón "K" és molt similar al botó "inici" en windows xp, la major diferencia la trobarem en com estan organitzats els programes. En el botó "K" els programes estan organitzats de forma intuïtiva por categories.

La barra de tasques

A la barra de tasques hi trobarem agrupades en botons las diferents finestres gràfiques de les aplicacions que s'estan executant. Quant iniciem una aplicació aquesta apareixerà representada per un botó a la barra de tasques, el qual podrem minimitzar o maximitzar la finestra gràfica que conte l'aplicació,així com portar-la a la part frontal o tancar directament l'aplicació entre d'altres.

Safata de sistema

La safata del sistema és una applet que podem col·locar o no en els nostres plafons on hi trobarem aquelles aplicacions que estan en execució en el sistema i potser no tenen la finestra gràfica oberta o que ens permeten gestionar de forma ràpida aspectes com el volum, la connexió a Internet etc...

Finestres

Les finestres son similars a la majoria d'entorns gràfics. Tenim botons per minimitzar, maximitzar tancar, dimensionar... etc

Escriptori

L'escriptori del KDE 3.5 és molt similar al del Windows XP. El KDE ens mostrarà el contingut (arxius i carpetes) que hi ha a la carpeta /home/usuari/Desktop (en algunes versions superiors de la distribució Kubuntu s'ha traduït la carpeta Desktop i aquesta es diu escriptori). No ens mostra els arxiu ocults.

Konqueror

El KDE 3.x utilitza el navegador de carpetes Konqueror (que també és és un potent navegador web)

KDE 4.x

El KDE 4 és llançat públicament el gener de 2008, tot i que molts no consideren el KDE estable fins a la versió 4.4 del febrer de 2010. Actualment la distribució Kubuntu inclou els KDE 4.x.

Les principals diferencies que trobarem entre les dues versions son:

  • El navegador de carpetes ja no és Konqueror sinó Dolphin (konqueror és pot instal·lar i utilitzar-lo)
  • L'escriptori permet utilitzar widgets i no només com a visualitzador dels continguts que hi ha a la carpeta /home/usuari/Desktop
  • El menú K canvia considerablement, tot i que les categories en que s'agrupen les aplicacions son les mateixes

Capítol 5: El programari.

Capítol 5: El programari.
qguitart

Apt, repositoris i codi font

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per la persona. En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Un cop el codi font és disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjançant un compilador, o bé es pot executar de diferent manera amb un intèrpret, depenent del tipus de llenguatge utilitzat.

DEB és l'extensió dels paquets instal·ladors de programari. Igual que el terme Debian rep el nom del de la dona del fundador de Debian Ian Murdock, Debra Murdock. Els paquets de Debian són arxius estàndars d'Unix que inclouen dos arxius TAR comprimits en gzip: un d'ells que controla la informació i un l'altre conté les dades. El programa predeterminat per gestionar aquests paquets és el dpkg, generalment a través del sistema APT.

Advanced Packaging Tool, o APT, és la interfície d'usuari del sistema d'administració de paquets utilitzat per Debian GNU/Linux i els seus derivats. L'APT simplifica el procés d'administració del programari en sistemes operatius tipus UNIX, automatitzant la instal·lació, configuració i actualització dels paquets de programari, ja siguin arxius binaris o compilats a partir del seu codi font.

 

 

Utilitzant el sistema apt és la forma més còmoda per instal·lar i desinstal·lar software al nostre sistema. El programa Synapic és un entorn gràfic per fer funcionar el sistema apt al nostre ordinador. Podríem configurar diferents fonts de software d'on el sistema apt es podria descarregar programari, tot i que si mantenim només les fonts oficials de Ubuntu no tindrem mai cap problema d'incompatibilitat de versions, dependències... etc. Hi Ha programes gràfics encara més senills que el Synapic per buscar i instal·lar software i actualitzacions que també utilitzen el sistema apt.

Si ens descarreguem un programa d'internet amb l'instal·lable .deb podrem instal·lar amb molta comoditat el software en qüestió, ja que ell sol consultara el sistema de dependències de software. Tot i això haurem d'estar atents que el paquet .deb sigui compatible epr el nostre Ubuntu i per l'arquitectura del nostre sistema.

Si ens descarreguem el codi font d'un programa, segurament el podrem instal·lar al marge de la distribució GNU/linux que tinguem. Tot i això ens haurem de preocxupar nosaltres de complir amb totes les dependències, compilar-lo per el nostre ordinador i després instal·lar-lo. Com que no fem servir un sistema robust d' instal·lació i manteniment de software aquest tipus de software no s'actualitzarà amb tot el sistema.

Aplicacions

Suite ofimàtica OpenOffice

L'OpenOffice.org és un paquet ofimàtic de programari lliure (sota la llicència LGPL) d'Oracle. Inclou un processador de textos (Writer) compatible amb el Microsoft Word, un gestor de fulls de càlcul (Calc) compatible amb el Microsoft Excel, un editor de presentacions (Impress) compatible amb el Microsoft PowerPoint, un editor de bases de dades (Base) que pot importar bases de dades del Microsoft Access, un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw) i un editor de fórmules matemàtiques (Math).

Pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, tot i que, a diferència d'aquest, fa servir servir per defecte els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS.

La mida dels fitxers desats en els formats ODF és força menor a la mida dels fitxers equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.

OpenOffice.org és un programari multiplataforma, existeixen versions per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS.

OpenOffice.org usa els següents formats de fitxer:

Tipus de document Extensió de fitxer
Full de text: OpenDocument Text .odt
OpenDocument Text Template .ott
OpenDocument Master Document .odm
HTML Document .html
HTML Document Template .oth
Full de càlul: OpenDocument Spreadsheet .ods
OpenDocument Spreadsheet Template .ots
Dibuix vectorial: OpenDocument Drawing .odg
OpenDocument Drawing Template .otg
Presentació: OpenDocument Presentation .odp
OpenDocument Presentation Template .otp
Fórmules: OpenDocument Formula .odf
Base de dades: OpenDocument Database .odb
OpenOffice.org Extensions .oxt

Gimp

GIMP és un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL. Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

Mozilla

El Mozilla Firefox (oficialment abreujat com Fx o fx[2] i popularment abreujat com FF[3]) és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L'objectiu del Firefox és desenvolupar un Mozilla més petit, lleuger i ràpid mitjançant l'extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla. De la mateixa manera que Mozilla, Firefox és multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfície XUL.

El Mozilla Firefox és un projecte paraŀlel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrònic sota la mateixa filosofia i amb uns orígens similars. La bona rebuda d'ambdós per part dels usuaris va dur a que la Fundació Mozilla els adoptés com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.

Capítol 6: Programes - extensió.

Capítol 6: Programes - extensió.
qguitart

Firefox:

Si be de navegadors web en trobareu molts, Ubuntu porta per defecte un dels més populars el Firefox. El Mozilla Firefox és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. De la mateixa manera que Mozilla, Firefox és multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfície XUL.

Dave Hyatt i Blake Ross van començar una branca experimental al projecte Mozilla. Aquesta branca va esdevenir, el 9 de novembre del 2004, la primera versió del Firefox. Aquest projecte era més lleuger que la Suite Mozilla i estava destinada més als usuaris i no tant als desenvolupadors. L'èxit del Firefox va ser tant que el 3 d'abril del 2003 va decidir dedicar la major part dels seus esforços amb el Firefox i el Thunderbird.

El Mozilla Firefox s'ha destacat davant els seus competidors per el suport a molts estàndards de programari, com l'HTML, l'XML, l'XHTML, CSS, ECMAScript (JavaScript), DOM, MathML, DTD, XSLT, XPath, i imatges PNG amb transparència alpha. Com a addició el Firefox suporta l'estàndard SVG, tanmateix, la tecnologia que incorpora actualment s'hauria de considerar una "presentació", i no una implementació completa. El Firefox també suporta les propostes estàndards creats per WHATWG com l'emmagatzematge fora de línia i l'element canvas. Encara que el Firefox 2 no passa el test de compliment d'estàndards Acid2, el Firefox 3, que està en desenvolupament, si que el passa.

  Firefox és software lliure i multiplataforma. La seva popularitat es deguda a la llarga trajactoria de la fundació mozilla, la seva eficacia com a navegador, i la gran quantitat de "software de tercers" que suporta, els anomenats Ad-ons de firefox. La seva part negativa és potser la quantitat de recursos que consumeix veure acudit [11] Eines: Complements (https://addons.mozilla.org/ca/firefox/), historial recent, informació de la pàgina.

 

  Instal·lat el ad-on (extenció) Adblock

 

Software de descàrregues (amule, bittorrent, descàrrega directa, P2P):

Les xarxes d'igual a igual (peer to peer o P2P en anglès), defineixen un sistema de comunicació que no té clients ni servidors fixos, sinó una sèrie de nodes que es comporten alhora com clients i com servidors dels altres nodes de la xarxa, en el qual les dades o les metadades es transfereixen a través d'una xarxa dinàmica. Si l'arxiu te moltes fonts les velocitats de baixada i pujada poden arribar a ser molt altes, del total de l'ample de banda en que s'està connectat.

La descàrrega directa és una forma de descàrrega des d'un servidor en el que l'usuari no te d'esperar cues, a diferencia del P2P en el que es produeixen esperes (a vegades de varies hores) i la velocitat de transferència depèn del ample de banda de pujada del servidor en qüestió. En aquesta forma de descàrrega el client no és converteix en emissor/servidor, només en terminal de descàrrega, i els arxius no depenen d'una comunitat d'usuaris sino del servidor en qüestió que proporciona l'arxiu.

  busca un servidor de torrents (al google) i afegeix-lo al client. després navega pel gestor de torrents, atura'l i segueix a casa teva si vols

 

Gràfics

A la categoria de gràfics hi trobaràs programari per el disseny gràfic, animació, fotografia... Hi ha dos grans famílies de programari en gràfics, el vectorial i el que treballa amb imatges (píxels). Aquí també hi trobaràs molts programari per organitzar les teva col·lecció d'imatges.

 

Gestors fotogràfics

Shotwell, un gestor de fotografies senzill però potent que entre d’altres característiques permet pujar les nostres fotografies de forma senzilla i ràpida al Facebook, Flickr o Picasa. Aquest és el gestor de fotografies que ve per defecte a la Ubuntu 10.10

F-Spot és una eina de gestió i retoc d'imatges per a l'escriptori GNOME, compatible amb els formats gràfics més importants com el JPEG, PNG, TIFF, DNG, GIF, SVG, RAW, PEF... F-Spot és més complet que shotwell i permet importar imatges des del disc dur de l'ordinador, des de la càmera de fotos, i fins i tot des del Firefox o el Thunderbird. Si les fotos importades són d'un mateix esdeveniment el programa pot crear una etiqueta per a aquestes fotos (se'n poden crear tantes com se'n necessitin) per tal d'identificar-les, fins i tot és capaç de detectar si ja n'hi han presents a la base de dades còpies de les imatges importades per tal de no fer duplicats d'aquestes imatges.

El digiKam és una aplicació de KDE per importar, editar i gestionar fotos digitals. Permet organitzar col·leccions d'imatges mitjançant carpetes o Tags, en comparació mb la resta és un gestor de fotografies bastant complet. També trobarem disponible a les fonts oficials d'Ubuntu el programa Gwenview, un altre visor d'imatges molt senzill però pensat també per a KDE.

  En KDE també pot realitzar edicions simples de les fotos fent ús de Kipi (KDE Image Plugin Interface), que ofereix la possibilitat d'augmentar les seves funcionalitats. KIPI, és una API que permet la creació de plugins de processament d'imatge d'aplicacions independents. És el que ens permetrà amb Digikam i Gwenviem enviar fotos a flickr, facebook...

 

 

Provarem el Shotwell ja que és el programari que ve per defecte amb la Ubuntu 10.10 i la seva funcionalitat: La solució definitiva a la organització de les vostres fotos

Prova 1: Anar a Aplicacions >> Gràfics >> Gestor fotogràfic Shotwell

Un cop som a dins del programa farem el següent

$ 1. Fitxer >> Importa des de una carpeta (i triarem la carpeta 
on tinguem algunes fotos, no totes ja que sino us tardarà un munt de 
temps a carregar-les, i això ho podeu fer a casa tot trastejant el programa)
$ 2. Després anirem a Edita >> preferències i li direm la carpeta de destí 
de les importacions (ex: /home/elvostreusuari/fotos)
$ 3. Selecionarem una foto, si mireu el menu de sota veieu que ens permet 
fer alguns retocs, proveu-los
$ 4. Finalment exportarem una foto al facebook o al flickr, anant a Fotos, 
en seleccioneu una i clickeu a Publica. Aqui us demanarà la autentificació a 
facebook o a flikcer. I les fotos ja estaran disponibles per tothom.
Inkscape i Gimp (vectorial vs pixelat)=

Inkscape és un programa de dibuix de gràfics vectorials amb codi font obert. Té capacitats similars als programes privatius com Illustrator, FreeHand o CorelDraw utilitzant el format de fitxer estandaritzat pel W3C SVG, basat al seu torn en XML.

  inskape no es troba intal·lat per defecte a Ubuntu al ser un software específic de disseny vectorial. Per instal·lar-lo pots utilitzar el gestor de paquets synaptic o per terminal mitjançant apt

GIMP és un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL. Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

 

Provarem el Gimp i alguna de les seves múltiples funcionalitats

Prova 1: Anar a Aplicacions >> Gràfics >> Gimp

Un cop som a dins del programa farem el següent

$ 1. Fitxer >> Obre (i triarem un foto que no pesi massa)
$ 2. Després anirem a Imatge >> Escala la imatge i li donarem la mida que vulguem
$ 3. Després anirem a Colors >> Inverteix(podeu provar de tocar alguna altre 
característica del color)
$ 4. Després anirem a Filtres >> Artístic >> Trieu un efecte
(podeu provar de tocar alguna altre característica del color)
$ 5. Finalment desarem la nostra imatge Fitxer >> Anomena i Desa trieu una carpeta
de destí i el format de la imatge de sortida (a Totes les imatges) per exemple .png

Oficina

Suite Ofimàtica OpenOffice

Editor de presentacions de l'OpenOffice.org, Full de càlcul de l'OpenOffice.org, Processador de textos de l'OpenOffice.org

Pròpiament denominat OpenOffice.org (no OpenOffice, a causa d'una disputa de marques), és un projecte comunitari per crear una paquet ofimàtic basada en codi obert (amb llicència LGPL), procedent d'una versió antiga de StarOffice de Sun Microsystems. Actualment la marca és propietat de l'empresa de programari Oracle.

 

Multimèdia

Aquí trobaràs programari per editar continguts d'àudio i vídeo, reproductors multimedia...

Enregistrador de discs Brasero i K3b

K3b és una interfície gràfica per l'enregistrament de discs compactes i DVDs sota el sistema operatiu GNU/Linux, basat en els programes cdrecord i cdrdao. K3b no forma part del projecte KDE ja que està a l'apartat extragear, usa les biblioteques de KDE.

K3b permet, entre altres coses, la creació de discs compactes (CDs) de dades, creació de CDs d'audio, creació de Video CD (usant per això l'eina GNU VCDImager, còpia exacta de CDs, enregistrament de DVDs de dades i creació de Video DVDs.

  Brasero és un software molt similar a K3b que porta per defecte la Ubuntu 10.10

 

Reproductor de música Rhythmbox i amarok

Amarok (abans anomenat amaroK) és un reproductor d'àudio per al sistemes operatius GNU/Linux o BSD, desenvolupat principalment per l'entorn d'escriptori KDE. No forma part oficialment del projecte KDE, encara que pot trobar-se allotjat en la seva pàgina.[1] És part del kde extragear, cosa que li permet tenir el seu propi cicle de publicació independent de la resta de KDE.

Amarok suporta de forma directa diversos serveis d'Internet i opcions especialitzades per a els melòmans que tenen grans col·leccions de música. La seva interfície és senzilla i el seu equip treballa molt per millorar la facilitat de l'ús del menús i les opcions.

Rhythmbox és un reproductor multimèdia que reprodueix i ajuda a organitzar la música digital. Fou inspirat pel reproductor d' Apple, iTunes. És programari lliure, dissenyat per treballar en escriptoris GNOME, i utilitza el motor GStreamer o Xine Media. És compatible amb la sincronització amb l'iPod. Actualment es troba sota desenvolupament actiu.

 

Reproductor de pel·lícules (totem) i Vlc

VLC media player (inicialment VideoLAN Client) és un reproductor multimèdia del projecte VideoLAN, distribuït com a programari lliure amb llicència GPL. Dona suport a molts còdecs d'àudio i vídeo així com diferents tipus d'arxius i a més a més, suporta els formats de DVD, VCD i altres protocols streaming. També pot ser utilitzat com a servidor amb unicast o multicast, en IPv4 o IPv6, en una xarxa de banda ample. Utilitza la biblioteca còdec libavcode del projecte FFmpeg per a manejar tots els formats que suporta i fa servir la biblioteca de desxifrar DVD libdvdcss per a poder reproduir els DVDs xifrats.

És un dels reproductors més independents pel que fa a les plataformes en què pot ser utilitzat, ja que té versions per a GNU/Linux, Windows, Mac OS, Syllable, BeOS, BSD, Pocket PC i Solaris.

  La Ubuntu 10.10 porta per defecte el programari Totem per a reproduir vídeos, noslatres et recoomanem el vlc

 

wine

És un programa per executar programes que no son de Linux (guindows per exemple). Ens servira per fer córrer Spotify al nostre ordinador.

 
  • Instal·leu el wine per apt.
    Executeu winecfg i configureu-lo: a audio trieu la opció emulation i feu la proba de so.
  • Descarregeu l'executable de spotify http://www.spotify.com/es/download/windows/, i executeu-lo amb el wine (botó dret >obrir amb)