comuns https://planet.communia.org/index.php/ca/etiquetes/comuns ca Presentació de la sessió models d'economia basats en el coneixement sense dependència de capital https://planet.communia.org/index.php/content/presentacio-de-la-sessio-models-deconomia-basats-en-el-coneixement-sense-dependencia-de <span class="field-wrapper p-name">Presentació de la sessió models d&#039;economia basats en el coneixement sense dependència de capital</span> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/index.php/ca/users/kinta" lang="" about="/index.php/ca/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Sun, 06/17/2018 - 16:12</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p>Adjunt es pot descarregar la presentació que vaig fer servir com a guió, per la <a href="http://terrassa.cnt.es/joomla/index.php/en/164-actividades-16-6-2018">sessió feta ahir a la CNT de Terrassa</a>, els continguts complets més extensos es poden trobar a una <a href="/content/exposicio-dialeg-entre-noves-economies-present-i-futur-trobades-i-diferencies-economia">anterior entrada</a>.</p> <p><iframe allowfullscreen="" class="span12" frameborder="0" src="https://planet.communia.org/sites/default/files/CNT.pdf" style="width:100%;height:700px;display:block;"></iframe></p> </div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-adjunts field-name-field-adjunts field-type-file field-label-above"> <div class="field-label">Adjunts</div> <div class="field-items"> <div class="field-item">/sites/default/files/CNT.pdf</div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-inline clearfix"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/index.php/ca/etiquetes/cooperativisme" hreflang="ca">cooperativisme</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/procom%C3%BA" hreflang="en">Procomú</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/ca/etiquetes/economia" hreflang="ca">economia</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/ca/etiquetes/mutualisme" hreflang="ca">mutualisme</a></div> </div> </div> Sun, 17 Jun 2018 14:12:29 +0000 kinta 6410 at https://planet.communia.org Revisió anarquista de la gestió i explotació dels recursos comuns i les idees de Ostrom per K. Carson https://planet.communia.org/index.php/ca/content/revisio-anarquista-de-la-gestio-i-explotacio-dels-recursos-comuns-i-les-idees-de-ostrom-k-1 <span class="field-wrapper p-name">Revisió anarquista de la gestió i explotació dels recursos comuns i les idees de Ostrom per K. Carson</span> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/index.php/ca/users/kinta" lang="" about="/index.php/ca/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Wed, 12/13/2017 - 18:05</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p>Revisió anarquista de la gestió i explotació dels recursos comuns i les idees de Ostrom per K. Carson</p> </div> </div> </div> <div class="field-wrapper text-content field field-node--field-link field-name-field-link field-type-link field-label-above"> <div class="field-label">Link</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="https://c4ss.org/content/50285">https://c4ss.org/content/50285</a></div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-above"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/ca/etiquetes/anarquisme" hreflang="ca">Anarquisme</a></div> </div> </div> <section class="field-wrapper"> <h2 class="field-items">Add new comment</h2> <drupal-render-placeholder callback="comment.lazy_builders:renderForm" arguments="0=node&amp;1=6380&amp;2=comment&amp;3=comment" token="TFGSa_wbF1LZ0KACB2ZzHz3GL3mTt59F0cv9w_SmlEQ"></drupal-render-placeholder> </section> Wed, 13 Dec 2017 17:05:34 +0000 kinta 6380 at https://planet.communia.org Exposició Diàleg entre noves economies: present i futur. Trobades i diferències. Economia col·laborativa, ESS i procomuns https://planet.communia.org/index.php/content/exposicio-dialeg-entre-noves-economies-present-i-futur-trobades-i-diferencies-economia <span class="field-wrapper p-name">Exposició Diàleg entre noves economies: present i futur. Trobades i diferències. Economia col·laborativa, ESS i procomuns</span> <div class="field-wrapper image field field-node--field-image field-name-field-image field-type-image field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <a href="/sites/default/files/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg"> <img srcset="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg?itok=PxcPhTmd 325w, /sites/default/files/styles/max_650x650/public/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg?itok=f6P2UnRY 650w, /sites/default/files/styles/max_1300x1300/public/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg?itok=xl22DfY9 1200w" sizes="(min-width: 1290px) 325px, (min-width: 851px) 25vw, (min-width: 560px) 50vw, 100vw" src="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg?itok=PxcPhTmd" alt="" typeof="foaf:Image" /> </a> </div> </div> </div> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/index.php/ca/users/kinta" lang="" about="/index.php/ca/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Thu, 11/30/2017 - 23:52</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p class="western">El següent text és el contingut amb el que he contribuït, a la xerrada "<em>Diàleg entre noves economies: present i futur. Trobades i diferències. Economia col·laborativa, ESS i procomuns"</em> En el marc de la <a href="http://www.terrassa.cat/es/terrassacooperativa">tercera edició de Terrassa Cooperativa</a> organitzada pel servei d'Emprendoria i Economia social de l'Ajuntament de Terrassa. Intentant fer una breu explicació del context i repassant models amb la seva relació amb el coneixement, així com fent proposta per la autosostenibilitat i el futur cooperatiu. L'exposició és un hackeig de diferents fonts, bona part dels crèdits i els mèrits de la teoria són per <a href="https://lasindias.blog/">las indias</a>, també  <a href="https://p2pfoundation.net/">p2p foundation</a>, també hi ha fragments del <a href="https://www.elconfidencial.com">confidencial</a>, <a href="http://ctxt.es/">ctxt</a>, <a href="http://nuevocurso.org/">nuevocurso</a>, bbc, <a href="https://c4ss.org/">c4ss</a>, kevin carson, i tants d'altres gegants sobre els quals podem veure-hi més lluny, gràcies a tots.</p> <h2 class="western">Escenari</h2> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Intentant fer un anàlisi </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">fent un bypass de la qüestió nacional</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">).</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> Ens trobem que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">el protagonista de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">bona part del </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>PIB</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">és </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">la </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>fi</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>nançarització</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">economia </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">especulativa, que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ha crescut a una escala tal que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es veu</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> incapaç de trobar sectors on posar els capitals </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>sobreacumulats</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>tanca</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> l’aixeta del </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>crèdit</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a pro</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">j</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ectes de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">poca ren</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">di</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">bilitat, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ja que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">amb aquests </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">no po</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">d</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">en</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> assumir les pèrdues del seu elevat </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>volum d’actius «tòxics»</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">deu</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">t</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ors </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">que no </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">poden pagar el menjar</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(font <a class="western" href="http://www.expansion.com/actualidadeconomica/analisis/2017/11/15/5a0c6ac646163f39218b4640.html">expansion</a>).</span></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">A</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ixò dibuixa un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>panorama precari</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> per les classes treballadores, determinat per </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(una pinzellada)</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">:</span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>la </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Temporalitat</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">les transicions dels contractes temporals a permanents han passat del 25%(2007) al 12 %(2015).</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> (mitja de 3 anys)</span></p> </li> <li> <p class="western"><a name="Subempleo_por_insuficiencia_de_horas" id="Subempleo_por_insuficiencia_de_horas"></a> <span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>la </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>S</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>u</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>bocupació </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">per insuficiència d’hores,</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">54% d'insatisfacció </span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">dels treballadors</span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">que vol</span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">dria</span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> i està disposada a treballar més </span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">hores de les que fa</span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span></strong></p> </li> <li> <p class="western"><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">La </span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Pobresa, </span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">14,8% dels treballadors són pobres, 44,8% dels aturats.</span></span></strong></p> </li> </ul><ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Les </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>empres</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>e</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>s multiserv</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>e</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>i</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">es postulen com a </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>proveïdors de mà d’obra</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> per oferir </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>serveis complementaris</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">( </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">això és la </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">neteja, manteniment, programació, transport... )</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">possibiliten pagar </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">menys </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">costos </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">de mà d’obra (</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> un 31% inferiors (UGT)</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">)</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, per no acollir-se a convenis. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">[</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">un </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">90% </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">les </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">empreses que facturen </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">més de </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">12 milions tenen externalitzats els seus serveis complementaris, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">un </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">70 % les de </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">més de</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> 3 milions → </span></span><code class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">UGT. «<a class="western" href="http://www.cantabriafesmcugt.es/wp-content/uploads/2017/07/An%C3%A1lisis-Empresas-Multiservicios-Versi%C3%B3n-reducida12-07-201%E2%80%A6.pdf">Empresas multiservicio informe 2017</a>»</span></span></code><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">] </span></span></p> </li> <li> <p class="western"><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">S</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">alari</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">sovint </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">únicament en funció de la productivitat</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> del treballador i no tenint en compte les hores </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">es </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">cobra per obra, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">el que es coneixia com </span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a destajo</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">). </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(</span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">gig economy</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">)</span></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Hi ha una</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>contradicció</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> entre l’</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>extensió global del capital</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>i la impossibilitat d’anar més enllà de l’Estat-Nació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, la </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>caiguda del capital</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> no té una forma purament econòmica, quan </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">està</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> més a prop del </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>col·lapse</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, més </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">és</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> l’impuls cap a la supervivència, per qualsevol mitjà, si cal </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>militar</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(Síria, Xina desplegant 5000 soldats)</span></span></p> </li> </ul><ul><li value="1"> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">La c</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ontradicció entre </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>producció capitalista</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> i </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>naturalesa</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, que la considera com a regal que es pot explotar sense més</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Només cal veure com s’aniquila el progrés en matèria d’energies renovables a Espanya, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">objectiu 50.</span></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">i el </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">C</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ar</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">à</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">cter </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>centralitzat </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>d’acumulació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, accentuat per l’associació a escala mundial de la producció capitalista, i la seva apropiació privada, que al seu torn posa de relleu la participació de milions de treballadors en la producció de riquesa social i l’apropiació per una ínfima part (1%)</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> </li> </ul><details open=""><summary>Més dades</summary><p class="western"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">I </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Més:</span></span></font></p> <ul><li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt">El 58% de la població espanyola s’endeuta per arribar a final de mes.</font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt">Espanya és el tercer país per la cua on més ha crescut la pobresa(Eurostat)</font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt">Hi ha menys treball i pitjor pagat, al mateix temps que el cost per viure augmenta.</font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt">Ecosistema de gestió <span style="font-weight: normal">que tra</span><span style="font-weight: normal">cta d’abaratir les despeses de les empreses</span><span style="font-weight: normal">. </span><span style="font-weight: normal">A tota la cadena: proveïdors, empleats, clients, tots seguim aquesta lògica destinada a oferir millors resultats, i d’abonar els dividends o recomprar accions als inversors a canvi que la resta dels participants pateixin</span><span style="font-weight: normal">.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">Els intents de suplir l’escassetat de recursos amb el crèdit porten al deute. La financiarització segueix empenyent fins a l’obtenció de més beneficis pels inversors, que ens colpeja com a treballadors, reduint els costos laborals, i com a clients, augmentant el preu dels serveis o rebaixant les qualitats o quantitats perquè d’una manera o altra haguem de pagar més pel mateix</span><span style="font-weight: normal">.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">Els costos son satisfets pel propi empleat, com passa en l</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">a 'gig economy',</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">(<a class="western" href="http://www.bbc.com/mundo/noticias-41156141">http://www.bbc.com/mundo/noticias-41156141</a> </span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">organitzada a través de plataformes</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">)</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal"> </span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">i</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal"> com model</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">s</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal"> de negoci com Uber o Cabify tra</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">cten</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal"> d’impo</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">sa</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">r.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">Es situa e</span><span style="font-weight: normal">n la </span>contradicció entre el potencial contingut i la tecnologia moderna, i el seu us real sota el capitalisme: <span style="font-weight: normal">el des</span><span style="font-weight: normal">envolupament d</span><span style="font-weight: normal">e la tecnolog</span><span style="font-weight: normal">ia</span><span style="font-weight: normal"> de la informació </span><span style="font-weight: normal">i</span><span style="font-weight: normal"> de la intel</span><span style="font-weight: normal">·l</span><span style="font-weight: normal">ig</span><span style="font-weight: normal">è</span><span style="font-weight: normal">ncia artificial, que podr</span><span style="font-weight: normal">i</span><span style="font-weight: normal">a utili</span><span style="font-weight: normal">t</span><span style="font-weight: normal">zar-se </span><span style="font-weight: normal">per</span><span style="font-weight: normal"> </span><span style="font-weight: normal">contribuir</span><span style="font-weight: normal"> a </span><span style="font-weight: normal">alliberar a la humanitat del treball pesat i abreujar considerablement la jornada laboral, ha portat disminució del treball, per un cantó i a la prolongació de la jornada laboral per l’altre</span><span style="font-weight: normal">.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">Es situa també e</span><span style="font-weight: normal">n la</span> contradicció entre el valor d’us i el valor de canvi<span style="font-weight: normal">, que s’expresa sobreto</span><span style="font-weight: normal">t </span><span style="font-weight: normal">en la crisis de sobreproducció </span><span style="font-weight: normal">i</span><span style="font-weight: normal"> en to</span><span style="font-weight: normal">ts</span><span style="font-weight: normal"> </span><span style="font-weight: normal">els mitjans que el capitalisme utilitza per superar-la, en particular el recurs massiu del deute. La sobreproducció capitalista evidencia alhora la possibilitat d’abundància i la impossibilitat d’aconseguir-la. Un cop més, un exemple de desenvolupament tecnològic posa de manifest l’absurd: Internet ha permès distribuir de franc tot tipus de mercaderies (música, llibres, pel·lícules, etc.) i tot i això, el capitalisme, degut a la necessitat de mantenir el guany, ha de crear una enorme butocràcia per assegurar-se que qualsevol distribució gratuïta es vegi </span><span style="font-weight: normal">restringida o operi principalment com un fòrum publicitari de productes. A més, la crisi de sobreproducció es concreta en continus atacs a les </span><span style="font-weight: normal">condicions de vida de la classe obrera i en l’empobriment de masses sencers de la humanitat.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 6pt"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">F</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">onts: <a class="western" href="https://blogs.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/tribuna/2017-11-06/reponedores-autonomos-trabajadores-pobres-espana-futuro_1472210/">https://blogs.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/tribuna/2017-11-06/reponedores-autonomos-trabajadores-pobres-espana-futuro_1472210/</a> , <a class="western" href="http://nuevocurso.org/que-es-la-precarizacion/">http://nuevocurso.org/que-es-la-precarizacion/</a></span></font></font></p> </li> </ul></details><p class="western">Entenent que cal un canvi de perspectiva i orientar l’economia al coneixement podem analitzar alguns models.</p> <h2 class="western">Models</h2> <h3 class="western">PIME subcontractada</h3> <p class="western">Ens trobem que en la majoria de casos la <b>petita P</b><b>I</b><b>ME </b><b>del món industrial</b> té una <b>relació </b><b>passiva </b><b>amb el coneixement</b>: Per exemple els proveïdors de cadenes d’indústria de l’automòbil o de l’aeronàutica.</p> <p class="western"><b>Implementa processos o màquines </b>que són <b>conseqüència</b> de la diversificació de proveïdors i l’extrema atomització de les <b>cadenes de producció</b>. Compren una màquina que produeix alguna cosa, contracta gent per operar-la i ven el resultat. Que hi hagi <b>innovació planificada</b> en un esquema així és un oxímoron, és extremadament difícil, perquè <b>l’empresa és un a part del procés</b>, qui té la veu cantant en el procés és la gran marca.</p> <p class="western">La planificació és d’ingressos contra pagaments i costos financers de recursos i els salaris de treballadors. Quan la realitat no s’ajusti a la planificació, calen ajustos salarials. La innovació tecnològica juga en contra ja que sovint, hi ha dependència financera(cal pulmó financer per adquirir la maquinària moderna) o la teva tasca la integra el client(robot multifunció).</p> <p class="western"><b>Al ser empreses d’una «tecnologia»</b><b>, </b><b>al ser una </b><b>baula</b><b> en la cadena</b>, la<b> reducció de l’escala òptima de producció </b><b>degut al canvi tecnològic</b>, juga en contra ja que si una màquina permet <b>agrupar processos</b> és <b>possible que el client n’adquireixi una</b> per evitar demores d’entrega, <b>o que es depengui excessivament d’entitats financeres </b>per adquirir llicències o patents de noves màquines.</p> <p class="western">(Una de les aportacions que podrien fer seria quan a <b>organització laboral i relacions entre membres</b>.)</p> <h3 class="western"> </h3> <h3 class="western">Start-ups</h3> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Són </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>embrions empresarials</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> d’indústria del «coneixement» que s’exposen per </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>trobar un inversor</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Per tan la veu cantant aquí és, naturalment, de l’inversor. I l</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">’inversor busca coneixement, però no un coneixement d’una tecnologia i l’impacte social que pot tenir, en el fons </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>no li importa el producte</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> sinó si el coneixement és </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>rentable</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, i sobretot </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">si</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">hi guanyarà venent</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>una futura</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> bona inversió a un nou inversor</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. Per analitzar-ho </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">què </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">buscarà</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">? Formes de coneixement que es pugui</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">n</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> vendre.</span></p> <ol><li> <p class="western" style="line-height: 120%; background: transparent; page-break-before: auto"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Primer, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>i</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>ntuir en el seu moment les bombolles incipients, </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>els hypes</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>: </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>web 2.0, </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>nanotecnologia, </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>cloud, big data...</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">fins l’absurd</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>.</b></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Patents</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, auspiciat per una cada cop més restrictiva</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> legislació de propietat intel·lectual.</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Per tan n</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">o </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">buscarà la creació de coneixement, sinó la limitació de l’estudi, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">la limitació de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">l’ús, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">la limitació de</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">l compartir </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">i la limitació d</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">el millorar el coneixement creat. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">És a dir</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> innovar sense permetre futura innovació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Què possibilita aquest coneixement? </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es puguin</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> vendre llicències d’ús i </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">unes </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">màquines </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">tancades </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a altres empreses. Sense importar l’impacte negatiu </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">del </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">istema de patents</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. (p</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">er exemple</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> 30% de reducció de la innovació en el cas de patents biomèdiques </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><a class="western" href="https://lasindias.blog/gomi/Williams_jmp.pdf">Paper de Harvard</a>)</span></p> <p class="western" style="line-height: 120%; background: transparent; page-break-before: auto"> </p> </li> </ol><p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">A més el propi esquema empresarial suposa:</span></p> <ul><li> <p class="western"><b>Contra</b><b>ctes</b><b> de </b><b>zero hores</b>: permetre que l’empresa <b>no proporcioni un salari mínim</b> però obliga al treballador a estar disponible i a treballar exclusivament per una firma. Com que es paga per les hores desfragmentades, els ingressos no arriben al nivell de subsistència.</p> </li> <li> <p class="western"><b>Dictadura de l’inversor. </b>Que determinarà plaços i costos. Fent d’interventor en molts casos de la pròpia activitat.</p> </li> <li> <p class="western">La fragilitat inicial de l’empresa tendeix a <b>supli</b><b>r</b><b> l’escassetat de recursos amb crèdit</b>, que sovint porta al deute. Inserint-se prèviament al cercle de la finançarització.</p> </li> <li> <p class="western"><b>Externalització de</b><b>l</b><b> </b><b>procés de </b><b>laboratori </b><b>en la cadena de valor</b> de grans empreses que per l’escala no són efectives en la innovació. (Google, Yahoo...).</p> </li> <li> <p class="western">Algunes depenen de subvenció pública, un model que porta la participació pública a l’encerclament del coneixement, que no camina cap a la <b>creació </b><b>situada </b><b>de coneixement</b>.</p> </li> </ul><p class="western"> </p> <h3 class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Economia col·laborativa</span></h3> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">C</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">uriosament moltes start-ups, tenen el seu </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>referent en Google, Twitter, Facebook, </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Uber</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. I aquestes han après molt bé com vendre al</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">guna cosa</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> fent veure que ho regalen. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">I han </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">promocionat</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> un nou model: </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">L’</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>economia col·laborativa</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span></p> <p class="western"><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ns salvarà l’economia col·laborativa?</span></b></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">El terme p</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ret</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">é</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">n comprendre </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">masses </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">cos</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">es</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, des del <a class="western" href="https://lasindias.blog/indianopedia/software-libre">software libre</a> a <a class="western" href="https://lasindias.blog/bruce-sterling-contra-la-recentralizacion-disfrazada-de-sharing-economy-y-smart-city">Uber y airbnb</a> pas</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">s</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">a</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">nt </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">p</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">e</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">r <a class="western" href="https://lasindias.blog/anticapitalismo-practico">Kickstarter</a>.</span></span></p> <p class="western" style="font-weight: normal">Tot i que sona bé això de col·laborar, hi ha crec que el terme que ho defineix millor: <b>gig economy</b>. És el modus operandi que hi en el <b>negoci de l’</b><b>espectacle</b>, on es cobra per bolo, per gig. També es podria dir treball per metros, per packs o a destajo. però dit així no queda tan cool com si es diu economia col·laborativa.</p> <p class="western" style="font-weight: normal"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">L’esquema és: e</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">stan</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">t</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> desocupat </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">o amb una feina subocupat se</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">’t pot obrir la porta a treballar-</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">hi, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> fer uns </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>viatges amb Uber</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, llogar el teu</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> pis per Airbnb</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>vendre</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> algunes coses per </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>wallapop</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> i treballar en algun projecte </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">de</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> upwork o guru</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. Pot sonar bé, però </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">cau el mite quan queda clar que en aquesta forma de treballar:</span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>ni tens protecció social ni estalvies per la jubilació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">per suposat </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">les vacances pagades també </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">són </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">inexistents.</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> Aquest</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> model </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">de treballadors autònoms </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ja és el 27% dels treballadors, d’EUA i Europa </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(<a class="western" href="https://www.forbes.com/sites/elainepofeldt/2016/10/10/mckinsey-study-independent-workforce-is-bigger-than-official-data-shows-in-u-s-europe/#33f29edc64ac">Mckinsley consultancy</a>), </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">d’aquests un 15% operarien per plataformes</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Aquesta economia </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>requereix plataformes virtuals</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> on hi ha intercanvi de béns i serveis al marge de les empreses tradicionals. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">I aquí és on les empreses</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> en treuen el benefici, de la </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>gestió, o la intermediació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Aquesta economia v</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>iu d’una </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>producció mundial associada</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, ens pot aportar dosis d’optimisme ja que sectors treballadors tenen un major nivell de consciència si té en compte </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>com es pot generar riquesa pròpia sobre el progres tecnològic</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> i sobre l’</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>acumulació de coneixement</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> en </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">plataformes</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> on queda patent que no calen gestors ni intermediaris, ni altres que reclamin rendes sobre la producció. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Es pot fer </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>una producció transnacional</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> </li> </ul><p class="nota-western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Sobre l</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a Gig Economy, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s’ha de dir que canvia les relacions d’explotació al desapar</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">è</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ixer la figura del patró, ara estan mediades per un intermediari que t’envia a un lloc o un altre. No hi ha un espai comú de feina, i és al marge d’aquest on afloren les converses i les xarxes solidàries ja sigui en activitats culturals, en espais de conversa telemàtica, en grups de suport mutu per la criança, en espais d’oci, en petites cooperatives o en pisos compartits.</span></p> <p class="nota-western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">C</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">om s’ha dit la mateixa</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> producció mundial associada</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, ens pot aportar dosis d’optimisme ja que sectors treballadors tenen un major nivell de consciència si té en compte com es pot generar riquesa pròpia sobre el progres tecnològic i sobre l’acumulació de coneixement en organitzacions on queda patent que no calen gestors ni intermediaris, ni altres que reclamin rendes sobre la producció. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Es pot fer </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>una producció transnacional</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span></p> <h5 class="western">Cas Uber</h5> <p class="western" style="font-weight: normal">Comença des d’una <b>aposta de la precarització</b>: <b>traslladant els costos</b> de capital (cotxe i manteniment) <b>al treballador.</b></p> <p class="western" style="font-weight: normal">La<b> rapidesa amb que creix</b> i la <b>lentitud de la regulació</b>, fa que <b>quan s’exigeix flota pròpia i llicència</b> ja tingui<b> 57 milions de clients i grans capitals disposats a invertir</b> en el monopoli global que ofereixi dividends.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">Si el <b>primer</b> moviment que fa Uber va ser <b>reduir costos traslladant-los</b>, quan va tenir flota pròpia per exigències governamentals va <b>i</b><b>n</b><b>troduir tecnologia que reduïssin les hores de treball</b> per donar un servei (24000 vehicles sense pilot de volvo)</p> <p class="western"><span style="font-weight: normal">(</span><span style="font-weight: normal">1- plusvalor absolut. 2- plusvalor relatiu. </span><span style="font-weight: normal">3- tendència decreixent de la tassa de guany</span><span style="font-weight: normal">)</span></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Al final el que dóna lloc és la </span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">centralització en un servidor i en una agregació de capitals</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, que</span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> permeten la planificació i la inversió robòtica d’un gran monopoli </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">del transport</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">És la </span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">desertització productiva de nou</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">. </span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Acabar generant treball mort</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">F</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ont: <a class="western" href="http://nuevocurso.org/la-economia-colaborativa-es-capitalismo-de-libro/">nuevo curso</a></span></span></p> <p class="western"> </p> <h3 class="western">Cooperativisme de plataforma</h3> <p class="western"><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ns salvarà el cooperativisme de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">plat</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">aforma?</span></b></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Com ens agradaria entendre el cooperativisme:</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">E</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">l </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>cooperativisme de treball com a forma </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>de</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> relació amb el treball que dóna significat</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> al dia a dia mit</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">j</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ançant relacions de compromís fort entre iguals, per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials, i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat con</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">j</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">unta i de gestió democràtica. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(font:<a class="western" href="https://lasindias.blog/el-empresario-que-quiere-destruir-el-cooperativismo-de-trabajo">Las indias</a></span></span> )</p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">En la línia que diu el ministeri d’empleo:</span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>M</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>oltes no realitzen treball cooperativitzat</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, sino que es registren per tal d’emetre factures pel treball individual que realitzen per un client individual. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Hauríem de determinar si entenem</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>que això és treball cooperatiu en conjunt. </b></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Tot i que suposen un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>salvavides</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> per persones que no poden assumir les quotes d’autònoms, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">crec que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">no s’hauria de caure en la voluntat d’</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>imposició de </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>gerents</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> que creuen que s’ha de revisar el cooperativisme per adequar-lo convertir-lo en un recurs més d’ànsies de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">la </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">patronal, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>per</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> tal d’</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>utilitzar serveis comuns per minimitzar costos</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> i </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>precaritzar</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> encara més.</span></p> </li> </ul><p class="western">Significa una drecera més, cooperativisme sense comunitat.</p> <p class="western">D’altra banda si es planteja el platform cooperativism com a forma de sostenir econòmicament i repartir els beneficis d’un <b>servei de sharing economy</b>, tindrà dos pegues derivades de la centralització:</p> <p class="western">- <b>Substitució: </b>Es <b>podrà crear una alternativa lliure</b>, gratuïta, i distribuïda que no requerirà una burocràcia contractada.</p> <p class="western">- Aquesta <b>burocràcia retindrà un marge de benefici</b> que pertocaria a pagar<b> salaris i infra</b><b>e</b><b>structura</b>. Inventariem <b>llocs de treball artificials</b> imposant <span style="font-style: normal"><span style="text-decoration: none"><b>escassetat</b></span></span>.</p> <p class="western">  </p> <h3 class="western">Model amb centralitat en la producció de comunal</h3> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">El desenvolupament de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>xarxes distribuïdes</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> i la</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> caiguda de l’escala òptima de producció</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, ens aporta un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>model empresarial</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> basat en una nova</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> ètica del treball </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>(degut al valor social del producte)</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">en el qual </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>el coneixement ocupa un lloc central</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. </span></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>nou comunal</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> apareix: </span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">gran </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>massa de coneixement i eines lliures</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, mantingudes per grans comunitats que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>erosionen la necessitat d’un gran capital monetari</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> per fundar una empresa. </span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">La base d’aquest sistema productiu és </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">sovint autodidacta, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es ven</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> el saber moure’s bé amb un comunal concret</span>(software, psicologia, <a class="western" href="http://wikispeed.org/">vehicles</a>, <a class="western" href="http://www.yorokobu.es/coworking-spain-conference-un-evento-sobre-la-cultura-del-trabajo-colaborativo/">immobiliari</a>, <a class="western" href="http://somosreding.com/">disseny</a>, <a class="western" href="http://arrsa.org/">arquitectura</a>)<span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, saber-lo implementar, oferir</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> serveis relacionats</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, i tenir </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>capacitat de millorar el comunal segons demanda</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. Amb això se surt al mercat per </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>vendre hores, no per oferir rendes o patents</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. </span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">També</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> provoca un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>canvi social</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> perquè </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">renuncia</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a la propietat intel·lectual </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">del coneixement:</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> el seu ús pot ser socialitzat immediatament. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(DIAPO mode p2p producció).</span></p> </li> </ul><p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Aquestes empreses normalment tenen </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>origen en converses</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, en </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>necessitats socials concretes</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>de comunitats </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>reals</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> i </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>aporten sobirania a aquestes comunitats</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> ja sigui com a comunitat de béns fins a sufragi de despeses.</span></p> <h4 class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">conomia directa</span></h4> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">N</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ormalment operen en </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>economies directes</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">:</span></p> <ul><li> <p class="western">De <b>petitíssima escala, </b>De<b> gran abast</b><font size="1" style="font-size: 6pt">( </font><font size="1" style="font-size: 6pt"> tan en producció </font><font size="1" style="font-size: 6pt">perquè poden incorporar membres</font><font size="1" style="font-size: 6pt">(documentació oberta de processos, fabbing), com en la comercialitzaci</font><font size="1" style="font-size: 6pt">ó(utilitzant canals de distribució actuals)</font><font size="1" style="font-size: 6pt">. </font><font size="1" style="font-size: 6pt">Tenen capacitat de posar a qualsevol part del món el seu producte amb un mínim d’inversió. </font></p> </li> <li> <p class="western"><b>I </b><b>b</b><b>aixes necessitats de finançament</b> que combinades amb crowdfunding, pre-vendes, i ús intensiu de coneixement lliure. <b>P</b><b>ermet capitalitzar els projectes sense cedir propietat</b> i fins i tot <b>sense</b> recórrer al <b>crèdit</b>.</p> </li> </ul><p class="western">Així, a diferència de l’economia col·laborativa que es basa en obtenir rendes extres dels excedents(casa, cotxe, eines...), aquesta economia directa <b>aprofita les possibilitats que aporten les xarxes, la desintermediació </b><b>i </b><b>les desfinances per sortir al mercat</b> amb productes innovadors tenint una <b>escala micro</b>.</p> <p class="western">Els repositoris oberts de procomú plans dautomòbil, maquinària agrícola, molinets eòlics, patrons tèxtil, fórmules de cervesa.</p> <h5 class="western">Cas BQ</h5> <p class="western">Una Llibreria virtual 2009 pensen en un ebook, fabriquen a xina i capitalitzen l’empresa, veuen mercat als smartphones, i fan el mateix. Al 2013: facturen 100,000,000 de EUROS. Ara tenen plantilla de 300 i fabriquen la impressora 3D a Navarra.</p> <p class="western">Amb el centre a internet <b>utilitzen el procomú</b>, soft i hard ware lliure,</p> <p class="western"><b>Són àgils:</b> entre 5 i 12 mesos tenen el producte. Aplicant poques personalitzacions per actualitzar sovint directament del procomú.</p> <p class="western">Abans de llançar-lo el col·loquen a internet en pre-venda per obtenir finançament.</p> <p class="western">El finançament via internet:</p> <p class="western">- Disminuir el risc de partida.</p> <p class="western">- Per cada porció de capital que reps no cedeixes propietat de l’empresa.</p> <p class="western">Dissenyem aquí però fabriquem i externalitzem a Xina, en l’economia directa es tendeix a fabricar en local. Alimenta l’economia productiva in situ.</p> <h4 class="western">Continuïtat del model</h4> <p class="western">No dependre del capital: L’extensió d<b>el crèdit</b> a treballadors<b> mitjançant habitatge</b> o <b>recursos </b><b>bàsics</b>, posiciona aquest en situació molt feble, ja que</p> <p class="western">a) substitueix la solidaritat per fer front a projectes, siguin de necessitat humana genèrica o no, i</p> <p class="western">b) ens encadena a ser treballadors d’entitats financeres.</p> <p class="western">En aquest sentit el <b>Crowdfunding</b>, ja sigui per pre-venda o per interessos comuns, evita deutes de creditors que busquin rendibilitat a qualsevol preu.<b> </b><b>El crowdfunding </b><b>e</b><b>sdevé una eina de solidaritat</b>.</p> <p class="western">Ara bé, calen mecanismes de mutualització per la prevenció i la resiliència de les comunitats.</p> <p class="western">Tenint en compte <b>la temporalitat del treball</b> i que <b>el moment tecnològic anirà reduint dràsticament l’escala de les empreses</b>:</p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">El model de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">r</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>edistribució via </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>negociació salarial dels sindicats té els seus límit</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s.</span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">U</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">na </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>esquerra únicament política separada del treball i reduïda únicament a la capacitat redistributiva via Estat</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> tampoc ens pot portar molt lluny, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">per la tensió entre Estat-Nació </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">i </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Capital.</span></p> </li> </ul><h5 class="western"><b>Quina mutualització</b> pot distribuir de manera efectiva la renda?</h5> <p class="western">Els increments de productivitat es deuen al capital i no al treball, per invertir-ho l’objectiu és <b>laboritzar el capital alhora que es crea treball</b>.</p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">La reducció de l’<a class="western" href="http://www.mutualismo.org/tag/teoria-organizacion/">òptim d’escala</a> juga a </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">favor nostre</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">:</span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">EL PLA E gasta </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><a class="western" href="http://diegosanchezdelacruz.com/2012/11/30/el-plan-e-desembolso-un-millon-de-euros-por-cada-puesto-de-trabajo-estable-creado/">1 milió d’euros</a> per cada lloc de treball</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">via Pla E, </span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">En l’economia directa serien uns 60.000 </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">i té possibilitat (un 40%) de convertir-se en permanent (&gt;3 anys). </span></p> </li> </ul><p class="western"><b>Les escasses dimensions de capital permeten pensar en cooperatives de treball per tal de «laboralitzar» el capital.</b></p> <h5 class="western">Com mutualitzar a un «precariat» més i més massiu?</h5> <p class="western">El <b>risc</b> pel qual s’hauria d’assegurar el precari és <b>l’atur de llarga duració</b>: Pagant una quota durant els períodes en els que s’alterna treball i prestació d’atur, es tindria accés a rebre formació i entrar en un equip de <b>pre-cooperatives</b>.</p> <p class="western">Quan s’arribi a un <b>projecte viable </b>podria rebre com a cooperativa el <b>capital del fons mutual per donar el salt al mercat</b>.</p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(proposta <a class="western" href="https://lasindias.blog/michel-bauwens-el-postcapitalismo-sera-comunitario-y-transnacional-o-no-sera">p2p foundation</a>, c4ss, las indias...)</span></p> <h5 class="western">Com hi arribem?</h5> <p class="western"><b>Nuclis comunitaris</b> i cooperatius <b>forts</b> i<b> sostinguts </b><b>per compte pròpia</b><b> en el mercat</b>.</p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Realitzant un canvi d’activisme. Ni donar prioritat a buscar lògiques d’adhesió </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">que ens arriba de partidismes </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">polític</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s o de l’actitud de gestió-reivindicativa dels sindicats.</span></p> <p class="western">Tot<b> moviment mutual ha de ser voluntari </b>(entès com a moviment no impositiu per no arribar a fractures socials), transformar la realitat a<b> través de la cooperació, </b><b>i </b><b>l’associació i l’exemple per guanyar cardinalitat</b>.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%"><font size="2" style="font-size: 10pt">Addicionalment, un pla de foment del cooperativisme, com a única forma d'augmentar el pes de les rendes del treball sense posar contra les cordes a les PIMES. Superar la tendència de l'esquerra a afavorir sols el cooperativisme sense ànim de lucre i assistencial (molt depenent de les ajudes públiques), i entendre les cooperatives com a protagonistes del canvi de model industrial. Alentar un nou teixit industrial creador de llocs de treball basat en la creació de PIMES orientades al coneixement. (<a class="western" href="http://lasindias.blog/33-proyectos-de-exito-que-impulsan-una-sociedad-de-abundancia-y-por-que">exemples</a>)</font></p> <h3 class="western">Altres propostes relacionades amb el procomú</h3> <h4 class="western">-&gt; P2p foundation</h4> <p class="western">El capitalisme no té origen en el mode de producció capitalista, sinó de la interacció entre capital: a) l’Estat i b) la nació<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc" id="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>. La tensió entre aquests genera l’estabilitat del sistema. Però hi ha l’inconvenient que el capital transnacional és indisciplinable per l’Estat-Nació. Syriza o les repúbliques sud-americanes mostren la incapacitat de la sobirania nacional per dominar el capital.</p> <p class="western">Degut a l’anterior les polítiques keynesianes ens portarien a un cul de sac. S’ha de posar el focus al postcapitalisme. No hi ha resolució nacional per l’economia mundial.</p> <p class="western"><b>Alternativa postacapitalista</b></p> <p class="western" style="font-weight: normal">Tot i que les petites cooperatives (d’aliments, d’energia...), estan obertes i connectades, cal crear unes estructures transnacionals que puguin reequilibrar les estructures de poder.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">No només competir en el mercat, competir en el mercat creant abundància des del comunal.</p> <p class="western"><span style="font-weight: normal">Filés: </span><b>Xarxes que creixin fins poder desenvolupar un mercat igualitari i sistemes mutuals</b><span style="font-weight: normal"> autònoms i transnacionals de</span><b> protecció social</b><span style="font-weight: normal"> pels seus membres i el seu entorn</span>.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">Repúbliques transnacionals, espais deliberatius i de pressió sobre temes d’interès global (medi-ambient, fronteres...). <b>Extensions «d’Assemblees dels comuns» locals</b>.</p> <p class="western"><b>Estratègia</b></p> <p class="western" style="font-weight: normal">Una societat basada en una economia generativa, i no extractiva, ha de veure’s viable dins del vell sistema social.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">Un cop es veu<b> viable i s’autoafirma</b>, apareix el contrapoder, no via violència sinó via competència per oferir a la societat civil les seves necessitats i per crear pressió per reorientar l’Estat.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">L’Estat no és l’enemic sinó un possible soci, la seva funció és ajudar i desenvolupar sectors generatius de l’economia i l’autoorganització del teixit social. Similar al gradualisme de Proudhon<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc" id="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>.</p> <p class="western"><b>Riscos:</b></p> <p class="western">Malgrat la P2PF insisteix en la creació de valor en tot el discurs. Posar el focus en el mode d’intercanvi pot relativitzar la centralitat del treball i de la producció i tenir massa dependència del diner públic.</p> <p class="western">Concepció del sistema bolivarià. No ha sigut només el capital el que posa en dubte la sobirania. Lamentablement l’estat ha passat a ser una gran xarxa clientelar, en absència a un sistema productiu diversificat, recorrent a les rendes petrolíferes per omplir els buits.</p> <h4 class="western">-&gt; Proposta autogestionària de <a href="http://joseluiscarreteromiramar.blogspot.com.es/">José Luis Carretero</a></h4> <p>(<a href="https://www.ivoox.com/ldd-autogestion-teoria-practica-audios-mp3_rf_20601103_1.html">https://www.ivoox.com/ldd-autogestion-teoria-practica-audios-mp3_rf_20601103_1.html</a>)</p> <p class="western">Socialització dels mitjans de producció des d’una perspectiva que hi hagi la màxima democràcia. Contraposar:</p> <p class="western">Estatisme: Direcció planificada governamental.</p> <p class="western">Autogestió: Poder dins de l’empresa amb el poder en mans del treballador.<br />  </p> <p class="western"><b>Planificació</b>: Les propostes financeres tenen recorregut molt curt en crisis sistèmiques com l’actual. El keynesianisme dels 30 gloriosos no tornarà:</p> <ul><li> <p class="western">La crisis actual no es deu només a la falta de voluntat o regulació política de les finances,</p> </li> <li> <p class="western">ara mateix el neoliberalisme es desenvolupa per sobre dels estats,</p> </li> <li> <p class="western">per límits ecològics no es pot suportar el creixement sostingut,</p> </li> <li> <p class="western">no es pot diferenciar Capitalisme productiu sa productiu i un especulatiu, ara mateix les grans empreses productores clàssiques, per exemple General Motors, tenen més beneficis especulant que produint.</p> </li> </ul><p class="western"><b>Alternativa autogestió fa front a unes contradiccions:</b></p> <ul><li> <p class="western">La d’un món cada cop més autoritari , on les idees democràtiques s’han estès a tot el món. Els propis productors han de decidir què i com es produeix.</p> </li> <li> <p class="western">Possibilitat d’una economia autocentrada en l’àmbit local i comarcal, situada al lloc on es viu, més sostenible ecològicament.</p> </li> <li> <p class="western">S’està produint coses inútils i produeix insatisfacció psicològica sovint inaccessible; l’autogestió vinculant-se amb un sentit democràtic i coherent amb la natura, podria determinar què s’entén per abundància necessària. Una vida que valgui la pena viure’s (economia feminista, Orozco).</p> </li> <li> <p class="western">Xarxes de cooperació distribuïdes, federalisme que permeti planificació cooperativa d’extensions territorials del municipi.</p> </li> <li> <p class="western">Experiències: Col·lectivitzacions d’empreses abandonades o parades durant la guerra civil, gestionades per consells obrers, amb membres revocables per assemblees obreres. Grans empreses multinacionals eren vigilades pels obrers per evitar per exemple fugues de capital. Fàbriques recuperades argentines: 300 fàbriques que donen feina a 5000 treballadors → davant de fugues de capitals prenen el control, sectors: metall, sanitàries, tèxtil, impremta... També passa a Europa, a França a Fralib els treballadors assumeixen la indemnització per part de Lipton que permet la capitalització de la cooperativa. Font: <a class="western" href="http://www.workerscontrol.net/">http://www.workerscontrol.net/</a></p> </li> <li> <p class="western">Autogestió → auto-explotació: Excés de normalització, en el mercat capitalista, incloure’s a llista de proveïdors o de gerències. El concepte de treball assalariat és un concepte material no jurídic, qui té poder dels processos dins la producció. Malgrat les cadenes de valor hi segueix havent assalariats i preses de decisions per part de grans marques, centres decisoris.</p> </li> <li> <p class="western">Estem en una crisis sistèmica, no és com sortir d’una crisis conjuntural, és com sortim d’una crisis, es basa en treball assalariat, en l’explotació de recursos naturals finits... i això té els seus límits. Hi ha un exacerbació de la lluita de classes, cal posicionar-se.</p> </li> <li> <p class="western">Participació directa dels productors.</p> </li> <li> <p class="western">No s’ha de canviar únicament en el registre de la propietat els mitjans de producció. Cada un ha de ser protagonista en el seu lloc de treball.</p> </li> </ul><p class="western">  </p> <p class="western"><b>Democràcia econòmica</b></p> <p class="western">Democràcia econòmica segueix sent un anatema. Hi a excessiva autoritat propietària.</p> <p class="western">Malgrat que hi ha hagut en les successives revolucions liberals un avenç en la democràcia política, per exemple ampliant el sufragi, la democràcia econòmica sempre ha estat anatema. Lluitant-hi amb paramilitars, dictadures militars, certa redistribució en forma d’assegurances d’empresa, però no és admissible qüestionar l’autoritat dins l’empresa.</p> <p class="western">A Iugoslàvia s’estableix un avenç en generació de cooperatives i de la democràcia econòmica, però en un context de partit únic. Hi ha absència de democràcia política.</p> <p class="western">Al revés passa a Suïssa estableix una democràcia política però no econòmica.</p> <p class="western">Calen les dues democràcies alhora, una implica l’altra.</p> <p class="western">Trobem l’extrem oposat amb la implementació de jerarquia a la fàbrica a l’Alemanya nazi, on l’industrial havia de ser l’home de la casa. S’assimilaven a la comunitat obrera: Els patrons a l’alemanya Nazi es vestien d’obrers, però naturalment seguien apropiant-se del plusvalor.</p> <p class="western">  </p> <hr /><div id="sdfootnote1"> <p class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym" id="sdfootnote1sym">1</a> La nació és bàsicament una comunitat imaginada construïda pel capital( conseqüència del procés de proletarització – i el requeriment d’educació, disciplina generalitzada, llengua comú...) i per l’Estat (aquest requereix la dissolució d’estructures de lleialtat més tradicionals com el parentiu), però manté una tensió entre ambdós. Hi ha una ampliació en l’escala espacial(major població i territori) i també temporal( compatriotes del passat i el futur). La nació manté una certa lògica de reciprocitat amb el pas del temps.<br /><font size="1" style="font-size: 6pt">La nació com a cosa que apareix en una formació social, com a intent per recuperar, imaginàriament, un mode d’intercanvi precedent i una comunitat que es desintegra sota les normes de l’Estat-Capital. La nació és formada pel binomi Capital-Estat però és al mateix temps una forma de protesta i resistència a les condicions dutes a cap pel Capital-Estat, així com un intent de suplementar el que manca al Capital-Estat.</font></p> </div> <div id="sdfootnote2"> <p class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym" id="sdfootnote2sym">2</a>Anar cap a la mutualització i no cap a la municipalització.Al mateix temps dues accions:</p> <ol><li> <p class="sdfootnote">Crear la base institucional per una nova societat dins de l'actual.</p> </li> <li> <p class="sdfootnote">Gradualment desmantellar l'estat a través de pressió externa, suplantant aquest amb formes alternatives d'organització, fins que és abolit totalment.</p> </li> </ol></div> <p> </p> </div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-adjunts field-name-field-adjunts field-type-file field-label-above"> <div class="field-label">Adjunts</div> <div class="field-items"> <div class="field-item">/sites/default/files/firaTerrCoop.pdf</div> <div class="field-item">/sites/default/files/p2p-FiraXes2017.pdf</div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-inline clearfix"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/ca/etiquetes/economia" hreflang="ca">economia</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/ca/etiquetes/cooperativisme" hreflang="ca">cooperativisme</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/terrassa" hreflang="en">Terrassa</a></div> </div> </div> Thu, 30 Nov 2017 22:52:51 +0000 kinta 6373 at https://planet.communia.org Tanques virtuals https://planet.communia.org/index.php/ca/content/tanques-virtuals <span class="field-wrapper p-name">Tanques virtuals</span> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/index.php/ca/users/kinta" lang="" about="/index.php/ca/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Fri, 10/27/2017 - 12:19</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p>Algo va mal si a nadie importa con qué derecho una gran corporación se encarama por encima de la ciudad, logra que su mirada atraviese los tejados, las pantallas, observe y almacene las conductas y después extraiga conclusiones.</p></div> </div> </div> <div class="field-wrapper text-content field field-node--field-link field-name-field-link field-type-link field-label-above"> <div class="field-label">Link</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="http://ctxt.es/es/20171018/Culturas/15696/entrevista-belen-gopegui-internet-google-literatura.htm">http://ctxt.es/es/20171018/Culturas/15696/entrevista-belen-gopegui-internet-goo…</a></div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-above"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> </div> </div> <section class="field-wrapper"> <h2 class="field-items">Add new comment</h2> <drupal-render-placeholder callback="comment.lazy_builders:renderForm" arguments="0=node&amp;1=130&amp;2=comment&amp;3=comment" token="NWcf-8TCY2KsWPDJQiStJOK_g5y-dKRde_qUH0SRpVA"></drupal-render-placeholder> </section> Fri, 27 Oct 2017 10:19:41 +0000 kinta 130 at https://planet.communia.org https://planet.communia.org/index.php/ca/content/tanques-virtuals#comments Nou Planet, ara més social https://planet.communia.org/index.php/content/nou-planet-ara-mes-social <span class="field-wrapper p-name">Nou Planet, ara més social</span> <div class="field-wrapper image field field-node--field-image field-name-field-image field-type-image field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <a href="/sites/default/files/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg"> <img srcset="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg?itok=niUA2-iv 325w, /sites/default/files/styles/max_650x650/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg?itok=n8MhxvDp 650w, /sites/default/files/styles/max_1300x1300/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg?itok=F9gikWJX 757w" sizes="(min-width: 1290px) 325px, (min-width: 851px) 25vw, (min-width: 560px) 50vw, 100vw" src="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg?itok=niUA2-iv" alt="" title="Grain silo explosion" typeof="foaf:Image" /> </a> </div> </div> </div> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/index.php/ca/users/kinta" lang="" about="/index.php/ca/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Wed, 06/01/2016 - 09:22</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><ul></ul><p>Les tàctiques d'interacció comunitàries majoritàries actuals, sovint passen per l'ús dels centres que emmagatzemen la informació, justificant-se en el fet d'augmentar la visibilitat i en el <em>és on hi ha la gent</em>. L'aproximació de la interacció des del punt de vista del markèting, com si internet fos una televisió, ens empobreix, i la limitació dels mitjans que s'utilitzen per comunicar té implícita una interacció isolada i unes restriccions, per no parlar de perills majors o de tràfic de dades. Amb el seu ús ens estem corresponsabilitzant de l'alimentació d'uns models que van en contra de l'autonomia i la sobirania tecnològica.</p> <p>Els gegants propietaris d'aquests magatzems plantegen cada dia més i més enfortir els centres i escalar els sils perquè hi càpiguen les propostes, els estats d'ànim, les idees i els comportaments de la "<a href="https://lasindias.com/en-el-29o-aniversario-de-la-muerte-de-michel-foucault">societat civil</a>". Però estem capacitats per pensar en alternatives, de la mateixa manera que s'anunciava que els nostres somnis no cabien en les seves urnes, podem afirmar que els nostres somnis no cabran als seus servidors.</p> <p>Però si dic que limitar-se en l'ús de sils ens empobreix, també ho fa el quedar-nos ancorats en la blogosfera dels 2000. <a href="https://planet.communia.org/content/cap-una-lliure-distribucio-de-converses">Malgrat és un model fort</a>, el podem enfortir encara més. </p> <p>Recordant la confrontació entre model sil vs model distribuït:</p> <blockquote> <p>Requeriment de crear una identitat in-situ Vs. Identitat flexible i determinada per l'usuari.<br /> Comunicació isolada: únicament en el lloc amb usuaris del lloc Vs. Comunicació amb qualsevol contacte o xarxa.<br /> Creació de contingut d'un tipus determinat. Vs. Creació de qualsevol contingut (text, hypertext, imatges, video, àudio).<br /> Restricció a l'hora d'indexar el contingut en tota la totalitat Vs. Possibilitat d'indexació<br /> Acatar uns termes de servei i ús Vs. Crear els teus propis termes.<br /> Obligació a cedir part de l'autoria o llicència a qualsevol contingut creat Vs. Autoria i llicència flexible( tu la decideixes ).<br /> Restricció a l'hora d'importar/exportar el teu contingut o continguts sobre els teus continguts ( comentaris,tags... ) Vs. Possibilitat de exportar segons les possiblitats i habilitats tècniques<br /> Generació de context temporal transformant converses en rànquing al cap de poc temps (per exemple, si vols utilitzar twitter com a canal de comentaris, et trobaràs que les converses duren una setmana) Vs. Generació de context permanent (limitat a l'existència del blog).<br /> Escalabilitat per part de la corporació Vs. Escalabilitat segons habilitats tècniques i framework.</p> </blockquote> <p><br /> Simplificant: Fins el moment tenim <strong>els blogs i els CMS</strong> per articular les converses i els continguts en el si de les nostres comunitats, amb els <strong>pingbacks</strong> com a mètode de notificació i cita, i <a href="https://planet.communia.org/content/google-reader-mort-rss-viu">els protocols com l'RSS per la sindicació</a>. Però la recentralització ens segueix rodejant, s'han instaurat els <em>compartirs i els like its</em> (<a href="https://mic.com/articles/125474/facebook-is-tracking-your-likes-and-selling-them-to-advertisers">fins i tot aquests trenquen la privacitat en els nostres llocs</a>), i els comentaris natius del blog s'han vist substiuïts; se'ns ofereix <strong>delegar el flux de comentaris cap als sils habituals</strong> (twitter, facebook, gplus...) via <a href="https://disqus.com/">disqus</a>, i aquest mètode va in crescendo.</p> <p>Davant d'això la jugada mestra planteja abraçar <a href="https://gnu.io/social/">gnusocial</a> com a espai per la conversa federada amb immediatesa. Si mesclem i federem blogs amb converses distribuïdes, el model és més que fort i planteja un <a href="https://lasindias.com/gnu-social-la-federacion-contra-el-modelo-social-de-twitter">horitzó il·lusionant</a>. Així amb la motivació de<strong> possibilitar un ordre sense poder </strong>en les nostres comunitats, <strong>fer més distribuïda la informació</strong> i <strong>permetre autonomia a qui la sol·liciti</strong>, des de communia, al mateix temps que renovàvem  https://planet.communia.org, hem contribuït a aquest model aportant mòduls per fer d'un <a href="https://www.drupal.org/8">CMS d'última generació com és Drupal 8</a>. </p> <p>Hem fet una <strong>actualització major de planet a un Drupal 8</strong> ple de noves funcionalitats, i es pot dir que un nou planet.communia.org ha nascut. Pel camí, també hem creat un nou espai de conversa: <a href="https://social.communia.org"><strong>social.communia.org</strong>, la instància gnusocial de communia</a>(WIP).</p> <p>També han nascut <strong>dos mòduls de drupal</strong>, perquè més enllà de fer una simple actualització, volíem situar communia al nou escenari de la <a href="https://lasindias.com/recuperar-la-web-de-la-autonomia">web distribuïda</a>. Per això hem dissenyat <strong>un nou flux d'interacció distribuït</strong> en el si del blog. En aquest disseny hi ha una enveja sana per poder tenir en Drupal el que ofereix un sistema de blogging com és wordpress: federació de converses entre blogs<a href="https://en.support.wordpress.com/comments/pingbacks/"> via pingbacks</a>, i integració de gnusocial com a motor de converses i comentaris, gràcies a <a href="https://lasindias.com/gnu-social-la-federacion-contra-el-modelo-social-de-twitter">l'aportació que han fet des de las indias</a> amb el plugin <a href="https://wordpress.org/plugins/wp-gnusocial/">wp-gnusocial</a>. Davant l'absència d'aquestes funcionalitats al nostre blog i a d'altres que vulguin funcionar amb Drupal 8, he creat els mòduls que ho possibiliten:</p> <ul><li><a href="https://github.com/aleixq/vinculum-d8">Linkback</a> (en fase de revisió) per drupal 8 <a href="https://planet.communia.org/content/cap-una-lliure-distribucio-de-converses">amb la motivació de permetre sistemes de referències entre blogs</a>. </li> <li><a href="https://www.drupal.org/sandbox/kinta/2732077">Gnusocial</a> (estar en els sandboxes de drupal.org: <a href="http://cgit.drupalcode.org/sandbox-kinta-2732077">codi</a>  [ git clone git://git.drupal.org/sandbox/kinta/2732077.git ] ) per drupal 8, per situar-nos en el nou context d'interacció distribuïda.</li> </ul><p>Fins aqui la introducció sobre els canvis de Planet <strong>que encara s'han de provar en producció</strong>, en breu faré entrada de blog parlant concretament de cada un dels dos mòduls. Com instal·lar-los, configurar-los i utilitzar-los.</p></div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-inline clearfix"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/pingbacks" hreflang="en">pingbacks</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/blogosfera" hreflang="en">Blogosfera</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/ca/etiquetes/gnusocial" hreflang="ca">Gnusocial</a></div> </div> </div> Wed, 01 Jun 2016 07:22:00 +0000 kinta 112 at https://planet.communia.org Cap a una lliure distribució de converses https://planet.communia.org/index.php/ca/content/cap-una-lliure-distribucio-de-converses <span class="field-wrapper p-name">Cap a una lliure distribució de converses</span> <div class="field-wrapper image field field-node--field-image field-name-field-image field-type-image field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <a href="/sites/default/files/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg"> <img srcset="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg?itok=BJr5QIIM 325w, /sites/default/files/styles/max_650x650/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg?itok=3WgPL3D8 650w, /sites/default/files/styles/max_1300x1300/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg?itok=uW0P2q9C 757w" sizes="(min-width: 1290px) 325px, (min-width: 851px) 25vw, (min-width: 560px) 50vw, 100vw" src="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg?itok=BJr5QIIM" typeof="foaf:Image" /> </a> </div> </div> </div> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/index.php/ca/users/kinta" lang="" about="/index.php/ca/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Tue, 12/16/2014 - 02:02</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p>M'agradaria poder fer una crítica constructiva als que com planet.communia.org, tenen un espai d'enunciació, de conversa i de confecció de discurs i coneixement. Un dels motius és poder presentar alternatives al paisatge gris que dibuixa la concentració i la capitalització dels vectors per on flueix la informació. Parlaré de infraestructures comunes, i de <a href="http://en.wiktionary.org/wiki/silo">sils</a> una analogia que crec que és més que encertada quan parlem d'estructures en sistemes d'informació que estan relacionades deficientment amb altres estructures, en les qual s'impedeix l'intercanvi lliure de dades.</p> <p>Qualsevol xarxa està formada per nodes i enllaços entre ells. Tant si s'eliminen els creadors de continguts(nodes), com la infraestructura i les tecnologies de comunicació (enllaços) la xarxa deixa d'existir. En aquesta entrada no entraré a discutir com s'han de regular o no els enllaços entre creadors de continguts i consumidors partint del conflicte, d'això ja hi ha molt escrit...</p> <p>Quan crees continguts arriba un cert punt en el qual cal traçar una estratègia per poder generar xarxa i evitar que certes topologies impedeixin manifestar-te per tu mateix i expressar-te amb el màxim d'autonomia i personalitat. Hem escoltat per activa i per passiva que hem d'intentar caminar cap a la distribució lliure de continguts, <a href="http://us.cdn281.fansshare.com/photos/network/net-paul-baran-on-distributed-communications-networks-2059365127.jpg">els gràfics de Paul Baran</a> sobre la distribució i no la descentralització de les xarxes per fer-les resilients són habituals en <a href="http://lasindias.com/indianopedia/topologias-de-red">ponències i estudis</a>. Però per fer-ho, a més a més de generar continguts (esdevenir nodes actius), hem de pensar en la relació i com cuidar l'enllaç entre nosaltres i les nostres converses, més quan la tendència a maltractar-lo està a l'ordre del dia per consecutives<a href="http://hipertextual.com/2014/11/texto-canon-aede"> reformes de la propietat intelectual</a>.</p> <p>Analitzant les possibilitats que tenim actualment a l'hora de crear continguts, per tal d'esdevenir nodes actius i productius, podem posar-los en una escala segons el grau de restricció, intermediació, i control (vigilància). Dins d'aquesta divisió si a un cantó hi han els <a href="http://indiewebcamp.com/silos"><em>silos</em></a>, webs que ofereixen publicació de continguts sovint propietat de grans companyies(twitter, facebook, gplus... ), a l'altra hi ha la <a href="http://lasindias.com/indianopedia/blogsfera">blogosfera</a> . Segons les característiques proposades per <a href="https://indiewebcamp.com/silos">https://indiewebcamp.com/silos</a>, podem contraposar-les:</p> <ul><li>Requeriment de crear una identitat in-situ Vs. Identitat flexible i determinada per l'usuari.</li> <li>Comunicació isolada: únicament en el lloc amb usuaris del lloc Vs. Comunicació amb qualsevol contacte o xarxa.</li> <li>Creació de contingut d'un tipus determinat. Vs. Creació de qualsevol contingut (text, hypertext, imatges, video, àudio).</li> <li>Restricció a l'hora d'indexar el contingut en tota la totalitat Vs. Possibilitat d'indexació</li> <li>Acatar uns termes de servei i ús Vs. Crear els teus propis termes.</li> <li>Obligació a cedir part de l'autoria o llicència a qualsevol contingut creat Vs. Autoria i llicència flexible( tu la decideixes ).</li> <li>Restricció a l'hora d'importar/exportar el teu contingut o continguts sobre els teus continguts ( comentaris,tags... ) Vs. Possibilitat de exportar segons les possiblitats i habilitats tècniques</li> <li>Generació de context temporal transformant converses en rànquing al cap de poc temps (per exemple, si vols utilitzar twitter com a canal de comentaris,<a href="https://dev.twitter.com/rest/public/search"> et trobaràs que les converses duren una setmana</a>) Vs. Generació de context permanent (limitat a l'existència del blog).</li> <li>Escalabilitat per part de la corporació Vs. Escalabilitat segons habilitats tècniques i framework.</li> </ul><p>Si bé per exprimir algunes de les característiques es depèn de les habilitats tècniques i de la infraestructura( sovint requereix el pagament d'un hosting ), també pots gaudir de bona part de l'autonomia si obres un blog a un proveïdor com wordpress.com, i el grau d'autonomia segueix sent significatiu respecte a serveis tot-en-un com facebook.</p> <p>Així, crec que podem acceptar que el sistema més autònom de creació de continguts ara per ara continua sent el blog. Tot i això hi ha alguns components de l'experiència dels usuaris en les quals el blog no ha seguit innovant i en les quals els <em>sils</em> si que ho han fet: Likes, shares, retweet... Accions que han permès nous fluxes de contingut i noves relacions. Malgrat que se'ls pugui criticar que tendeixen a fenòmens d'agregació i que minven la interacció, hem d'admetre que hi ha hagut innovació i que en molts casos han sigut els propis usuaris (sense estratègia prèvia del proveïdor) els que han implementat millores importants, un exemple és la <a href="https://twitter.com/chrismessina/status/223115412">semantització de temes de debat al twitter via hashtag</a>.  Curiosament en espais autònoms com la blogsfera, aquest grau de millora per part dels creadors de continguts, no sol ser freqüent, si més no es visualitza i valoritza molt menys.</p> <p>Pel que fa a la interacció social dels blogs se situa en 1) els comentaris i 2) les mencions. Els comentaris són el flux de reaccions sobre una entrada de blog( el mur ). <strong>Les mencions crec que són una de les peces fonamentals</strong>; és l'avís quan algú enllaça una entrada de blog teva, i ara per ara el més estès és fer-ho a través dels <a href="http://web.archive.org/web/20030813124915/http://www.hixie.ch/specs/pingback/pingback-1.0">pingbacks</a>(obvio el fiasco dels trackbacks, per la seves debilitats contra l'spam ): Quan algú menciona un text meu, ja sigui per reconèixer, per rebatre, o pel que sigui, jo puc acceptar o no la conversa i plasmar-ho publicant que el text ha estat mencionat per tal blog remot a la mateixa entrada de blog meva. És la part social dels blogs que permet la federació de continguts i l'articulació de lliures acords d'igual a igual (Jo com a blogger em manifesto des del meu espai autogestionat i qui em menciona està en la mateixa condició). Situa una conversa en igualtat de condicions. Però sorprenentment, sovint s'obvia aquesta petita joia i fins i tot es desactiva aquesta interacció,  es té com a una tecnologia vella que visualment no s'entén i que no aporta res. Per exemple, als tallers de Radical Community Manager, vaig veure com en la formació sobre eines de creació de contingut per entitats, els pingbacks eren desactivats sense cap explicació. Crec que és un error estratègic, ja que no donar possibilitat de interacció en la conversa i segueix la lògica de crear nous parlaments, on<strong> qui parla no escolta a qui l'escolta</strong>.</p> <p>El que si és cert és que és una tecnologia vella,  que ha evolucionat poc  ja que aquesta tecnologia no ha variat gaire<a href="http://web.archive.org/web/20030817120358/http://simon.incutio.com/archive/2002/09/02/testingPingback"> des del 2002</a> . Això esdevé crític perquè en el cas dels blogs l'enllaç entre nodes és suficient però poc eficient i podria complementar-se molt més. I no estic parlant de posar icones de social media ni de campanyes de SEO. Em refereixo a com aprofundir en l'essència del blog, permetre que la xarxa segueixi parlant i que poguem millorar el context i les dades de la conversa. Com deia abans, si no cuidem els enllaços entre nosaltres tots els nodes se'n ressenten. En aquest sentit un nou mecanisme eficient i senzill apareix per solucionar algunes mancances: les <a href="https://github.com/converspace/webmention/blob/master/README.md">webmentions</a>. Aquest protocol intenta fer simple i més estàndard la comunicació a la blogsfera, ja que utilitza protocol <a href="http://www.w3.org/Protocols/rfc2616/rfc2616-sec9.html">estàndar HTTP</a>, enlloc de <a href="http://xmlrpc.scripting.com/spec.html">xmlrpc</a> com els pingbacks . A més proposa la implementació d'accions "socials",<a href="https://indiewebcamp.com/Webmention#types_of_mentions"> categoritzant la menció segons Like, Repost, Reply</a>, accions que tot i que crec que no són suficients, dibuixen un blogging més interactiu i obren la porta a una conversa més enriquida.</p> <p>Anant més enllà, crec que davant la idiosincràsia i especificitat de cada sil o "xarxa social" restrictiva pel que fa a indexar contingut, és necessari dotar-nos de millores en la federació de continguts i converses, això significaria un valor afegit substancial. I quin millor camí que seguir la via distribuïda que permet el protocol http ? Anant encara més enllà podem apostar per la semantització via RDF, o JSON-LD per fer front a les apis a les que ens han acostumat els grans concentradors de contingut i que sovint són artefactes per la gestió d'una escassetat artificial. Per què la semàntica? perquè quan consulta la menció que m'has fet, hauria de ser fàcil poder descobrir l'autor, el contingut de l'entrada, la data, els comentaris...</p> <p>Per poder fer això, significaria que és important que els blogs obrin un apartat bàsic explicant quines possibilitat d'interacció s'ofereixen. Un apartat tipus:</p> <ul><li>Aquest blog publica els continguts de manera enriquida a través de protocols RSS a :</li> <li>Aquest blog publica els recursos descrits via RDFa 1.1 en cada node.</li> <li>Aquest blog permet webmentions, pingbacks i comentaris.</li> </ul><p>Ens encantaria poder articular les converses de manera còmode i per això la idea és poder implementar correctament pingbacks i webmentions.</p> <p>La manera com funciona és que quan jo publico alguna entrada de blog i algú em referencii el sistema de referències va al lloc on m'han mencionat i fa una cerca del context de la menció. Amb els pingbacks és simplement un extracte del tipus:</p> <blockquote><p>... sobre la manera que descriu el mètode<u> hi ha una fòrmula</u> de la ...</p> </blockquote> <p>Que ens aporta ben poc.</p> <p>El problema és la manera com es descriuen els recursos: necessitem un context més acurat. Això és per exemple saber l'autor, la data, el blog , les etiquetes, imatges... Però sobretot definir clarament la descripció i el cos de l'article per tal de poder destinar recursos d'scrapping a buscar negretes enlloc de fer front als widgets dels sils i els llibres de cares. El grau de permeabilitat del teu espai web no depèn només del fet que tingui un disseny agradable a la vista i optimitzat per la llegibilitat, requereix enriquir l'enllaç i fer-lo fort, més ara que es tendeix a criminalitzar-lo. Necessitem que cada blog s'entengui amb els altres, de la mateixa manera com un link ens porta a un altre lloc, estem a un pas de saber si el link es clica per dur a terme una acció (és una resposta, és del tipus favorit, t'agrada, vols compartir el contingut, vols citar-lo...).</p> <p>Si el 2010 la proposta era descrita a <a href="http://www.w3.org/2010/02/rdfa/sources/rdfa-primer/alice-example.html">http://www.w3.org/2010/02/rdfa/sources/rdfa-primer/alice-example.html </a>, ara sembla que schema.org  porta la veu cantant quan parlem de descripció de recursos, però al marge d'aquest, encara tenim foaf, sioc...  i amb ells ja ens podem entendre. I si no sempre pots crear ontologies específiques a la teva comunitat, estenent-ne alguna d'existent. Pot semblar complicat però per continguts simples com les entrades de blog no hauria de ser-ho, més quan ja tenim exemples com<a href="http://www.w3.org/TR/html-rdfa/#bib-XHTML-RDFA"> http://www.w3.org/TR/html-rdfa/#bib-XHTML-RDFA</a>. I més quan ja tenim plugins tant de <a href="https://wordpress.org/plugins/webmention/">webmentions</a> com de rdf pels serveis de blog (per drupal hi ha una versió a github, a la qual jo mateix intento <a href="https://github.com/sanduhrs/vinculum/pull/2">aportar-hi hores</a>), també serveis de captura de mencions <a href="http://webmention.io">cap als nostres blogs que eviten i trenquen l'encerclament de comuns</a>.</p> <p>Però hi han més perills. El que resulta paradoxal, és que més que posar valor a la lliure distribució de continguts, la utlització d'artilugis com l'RDF es distorsiona quan entra la paraula SEO, llavors passa de ser una eina útil per la federació, a ser un mecanisme d'indexació i de estatus als cercadors i sovint es relega al màrqueting. Hem de posar en valor les eines i veure-les més enllà de poder fer el passadís a Google per tal d'arreglar l'aparador que tots <a href="http://www.google.com/webmasters/tools/richsnippets?q=http%3A%2F%2Fplanet.communia.org%2Fcontent%2Fbombillas-milagro">els blogs hi tenim</a>. Així el SEO és un a més a més, no una finalitat en si, i hem de vigilar a no cedir recursos ni atorgar llicències. Per posar un exemple: Google et posarà una foto teva a l'índex de cerca al costat de la teva entrada de blog però com a contrapartida <a href="http://www.seoskeptic.com/structured-data-for-author-pages-and-linked-snippets/#articlerl">hauràs de cedir la teva identitat traslladant-la a Google Plus</a>. Hem d'aprofitar els avenços com a comunitat i entre comunitats, no destinar-los únicament a enriquir els intermediaris i atorgar-los així el benefici de ser propietaris de recursos propis. Com sempre pensar el web i els seus estàndards per la distribució, per l'intercanvi entre iguals, no per la centralització.</p> <p>Així fins ara planet.communia.org tenia incorporat un sistema dual de pingbacks i trackbacks. A partir d'ara incorporem el sistema de webmentions, seguim amb els pingbacks, i cancelem els trackbacks, ja que amb tot el temps que els hem tingut actius només hem rebut  4 de bons (del mateix planet), i uns 2500 de spam. </p> <p>La semàntica a drupal per defecte es fa a través de rdfa 1.0 a tots els continguts, alguns microformats i el propi html5 que ens ajuda a definir bé els tipus de continguts. Els mecanismes de interacció quedaran reflectits a l'entrada<a href="http://planet.communia.org/content/api"> (un)API</a> del <a href="#drupal-live-announce">menú de peu de pàgina </a>. A part hem afegit <a href="https://www.drupal.org/project/microdata">microformats</a>, algunes especificacions de <a href="http://schema.org/">schema.org</a>, i RDFa 1.1. Així els continguts tindran especificacions de foaf, sioc, og, i schema.org. Intentant implementar en la mesura <a href="http://www.w3.org/TR/rdfa-primer/">del possible els estàndards</a>.</p> </div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-inline clearfix"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/blogosfera" hreflang="en">Blogosfera</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/pingbacks" hreflang="en">pingbacks</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/sil-hostil" hreflang="en">sil-hostil</a></div> <div class="field-item"><a href="/index.php/en/etiquetes/P2p" hreflang="en">P2p</a></div> </div> </div> Tue, 16 Dec 2014 01:02:05 +0000 kinta 99 at https://planet.communia.org