Capítol 5: Possibilitats del model P2P

Capítol 5: Possibilitats del model P2P
qguitart

Economia d'escala i escassetat vs economia d'abast i abundància

Economia d'escala i escassetat vs http://p2pfoundation.net/Category:WikiSprint_20/04/2013

L’origen de les polítiques neoliberals que ens han portat a la crisis econòmica actual el podem situar a finals dels anys 80 quan les elits polítiques i econòmiques van donar un fort impuls per obrir nous mercats, endurir les legislacions referents a la propietat intel·lectual, i desplegar un conjunt d’instruments, tant públics com privats, destinats a la financiarització de la vida social.Totes aquestes polítiques tenien l’objectiu de dotar el capitalisme neoliberal d’una major escala.

Una major escala imposada per un sector financer que necessitava expandir-se cap a noves conques de riquesa per fer negoci (capitals inactius fins al moment).

El sector financer era el principal beneficiari de la mobilització d’aquestes rentes originades pel poder polític guanyat amb la dimensió d’aquesta nova escala.

Aquestes noves escales, demanaven escales encara mes grans, fins al punt que el sector financer va resultar ser massa gran per deixar-lo caure.

La constatació més clara de la supremacia del sector financer sobre els altres es el fet que la seva supervivència he estat garantida a través de mateixos estats. La gran màquina de generar bombolles ( .com, energies renovables, i finalment la immobiliari) ha fet fallida convertint aquestes crisis, amb l’ajuda dels estat, en una crisis sobirana.

Als fonaments d’aquesta hi trobem una inadaptació del capital a una nova i menor escala òptima de producció possible gràcies al desplegament tecnològic d’Internet. El desplegament de les tecnologies d’ Internet van fer possible aquesta reducció de la escala òptima de producció i van impulsar el capital cap a la financiarització i cap a moviments a curt plaç, impossibilitant així, la reintegració d’aquest a la economia productiva d’una escala cada vegada menor.

Els fets han demostrat que aquesta tendència porta cap a la destrucció simultània del mercat i de l’estat, i cap a un bloqueig de les capacitats productives. Aquests efectes tenen una clara dimensió regional (Sud d’Europa per exemple). Un cop d’ull a la situació que ens envolta ens porta a afirmar que l’economia neoliberal de grans escales no podrà superar ni resistir la crisis econòmica actual. La gran escala no permet innovar, ni tampoc gestionar el coneixement que es dóna a dins. Tampoc possibilita contribuir amb valor social.

 

Veure també: Aquest text profunditza amb la crisi de les economies d'escala i la oportunitat de la P2P per generar economies d'abast sostenibles.

 

Software lliure

La manera com s'articulen les comunitats conegudes del software lliure son sens dubte una referencia, ja que han aconseguit fluir pel ciberespai aconseguint produir bens públics de renom com el kernel Linux, el navegador mozilla firefox, bases de dades mysql, servidor web apache, o varis CMS (gestors de contingut que veurem més endavant), entre un llarg etcètera.

La manera en com es contribueix en aquests projectes de software lliure és distribuïdament, s'ha de poder descarregar el codi font per a modificar-lo i o bé propossar que s'incloguin modificacions o bé generar un fork (copia d'un projecte que inclou modificacions que no s'apliquen al projecte original). La manera en com es decideix la inclusió del codi és habitual que segueixi unes formes democràtiques i una ètica pactada amb els membres de la comunitat a través d'espais de deliberació com foros. Tot això funciona a través de la xarxa de xarxes.

Gestors de contingut

Els Sistema de Gestió de Continguts (o CMS del anglès Content Management System) és un conjunt de programari que permet crear una estructura de soport (framework) per a la creació i administració de contingut, principalment en pàginas web. La majoria de CMS diferencien la interfície d'usuari per crear contingut, de la interfície de les configuracions, disseny i administració del CMS, facilitant així la creació de continguts per part d'usuaris sense coneixements tècnics de la web. La seva utilització massiva han tingut com a conseqüència (entre d'altre factors) el que hem anomenat a partir de mitjans de la primera dècada dels 2000 la web 2.0, un moment en la història d'Internet on crear continguts va esdevenir en poc temps molt fàcil i accessible a molta gent.

Si be existeixen una multitud de CMS, alguns pensats exclusivament per a tipologies de contingut molt específics (wikis, blogs, forums, revistes, tendes on-line..., els CMS més robustos, flexibles escalables i de llarg més utilitzats han sigut aquells que han permès un desenvolupament de tercers fent accessible el codi a desenvolupadors web, i que han llicenciant les parts crítiques o la totalitat del software en llicencies que permeten les 4 llibertats del moviment del software lliure.

Exemples d'aquests CMS d'èxit en software lliure n'hi ha molts, aquí n'esposem tres exemples, un dels quals el desenvolupem una mica més.

MediaWiki

MediaWiki és un CMS pensat per elaborar wikis sota llicència GPL. Fou creat primàriament per a la Wikipedia i altres projectes de la Fundació Wikimedia. https://www.mediawiki.org/wiki/MediaWiki

Més enllà de la gran producció de wikis promoguts per la Fundació Wikimedia: Wikipedia, Wiktionary, Wikiquote, Wikibooks, Wikisource, Wikispecies, Wikinews, Wikiversity, Wikivoyage, Commons, Wikidata ... Gràcies a que el CMS Mediawiki és software lliure trobem multitud de casos on s'utilitza aquest programari. El més típic són projectes que volen reunir documentació aportada per tercers/comunitat al voltant d'un tema o producte, n'és un exemple clar el wiki de la distribució GNU/Linux Gento http://wiki.gentoo.org/wiki/ o el wiki de libreoffice https://help.libreoffice.org , fins i tot l'empresa MICROS Systems, Inc utilitza mediawiki com a backend per els productes de la seva web http://wiki.micros.com/wiki . També trobem mediawikis amb molt contingut en comunitats al voltant de series de televisió i/o novel·les, per exemple “Joc de Trons” amb el wiki de la comunitat de westeros.org http://awoiaf.westeros.org , o en comunitats de jocs on-line com Second Life http://wiki.secondlife.com/wiki , o el cas curiós del WOW (world of Warcraft) que va començar amb un wiki de Wikia, i desprès d'un fork una gran part van fundar http://www.wowpedia.org. Sens dubte un dels espais on wikimedia te més recorregut és en l'àmbit de l'educació i la investigació, en son exemples llocs com http://wiki.ubc.ca http://edutechwiki.unige.ch/ , http://wikieducator.org ... Altres projectes coneguts que utilitzen mediawiki són http://wiki.openstreetmap.org/wiki o http://www.wikileaks.org/wiki

Wordpress

Wordpress és un gestor de continguts orientats a webs per a blogs de software lliure sota llicència GPL. Possiblement és un dels CMS més coneguts de la Blogsfera ja que no només te el software descarregable per ser instal·lat a un servidor propi sinó que “Automattic” (la empresa que hi ha darrera de WordPress) te un servei d'allotjament de bitàcoras gratuïtes basades en aquest software.

El blog de desenvolupadors de flickr http://code.flickr.net, el blog de la BBC àmerica http://www.bbcamerica.com o el blog oficial del primer ministre de UK www.number10.gov.uk son alguns exemples de blogs en tecnologia Wordpress. Aquí podeu veure'n més casos http://wordpress.org/showcase

Drupal

Drupal és un conjunt de programari per gestionar continguts via web, que pertany a una comunitat oberta (sota llicencia GPL). Existeixen molts gestors de continguts web, però la majoria estan orientats a tipus de continguts específics com blogs, tendes virtuals, wikis... etc. Drupal, tot i ser molt flexible i adaptable a diferents tipus de contingut, destaca por ser un CMS idoni per a gestionar comunitats d'usuaris.

El sistema Drupal esta pensat per que sigui flexible i escalable en la seva estructura. El codi de Drupal s'estructura en mòduls que afegeixen funcionalitats como si de una construcció de “Lego” es tractés. Els mòduls es divideixen en tres tipus:

  • mòduls del nucli (aporten funcionalitats bàsiques al sistema)
  • mòduls contribuïts ( aporten funcionalitats addicionals al sistema com per exemple organitzar continguts en grups, gestionar vídeos, funcionalitats multi-idioma... etc)
  • mòduls “custom”, són aquells en que cada site web modifica o crea ex-novo per afegir funcionalitats al seu sistema.

El contingut en Drupal s'estructura en entitats (usuaris, nodes, grups, categories...) pensat de tal manera que permet una interoperabilitat clara dels mòduls amb els continguts.

  Drupal parteix d'un model de software lliure amb una comunitat oberta que conta amb més de 970.000 usuaris i més de 27.000 desenvolupadors registrats a la seva web de tot el mon, en continu creixement i expansió https://drupal.org Conta amb més de 22.000 mòduls 1700 temes, més de 100 grups de traducció amb més de 4800 traductors registrats https://localize.drupal.org.

Casos d'implementació: http://www.drupalshowcase.com

 

Veure presentació de diapositives: Fitxer:Drupal.odp

Les eines de la comunitat estan dirigides a que totes las aportacions puguin incorporar-se d'una manera natural, ja siguin traduccions, correccions, documentació, propostes... Un model de desenvolupament que facilita el retorn a la comunitat i realimenta una amplia oferta de funcionalitats

Els models de negoci en PL signifiquen invertir directament en coneixement i formació. A més ho fas en xarxes properes als teus interessos, per tant en la economia real. Els resultats de la inversió és un procés que tindrà una trajectòria en el temps independent i no supeditada als teus diners:

  • Son inversions intensives en coneixement ( independent de patents i modes de producció privatius)
  • Són inversions que requereixen proximitat i comunitat

Casos:

Hardware lliure

L’open hardware és el conjunt d’iniciatives que caminen cap a una aplicació pràctica d'un ecosistema lliure per les màquines.

Seguint la filosofia i el que s’ha pogut aconseguir amb les 4 llibertats del software lliure, el procomú generat, definim aquestes 4 llibertats:

   La llibertat d’usar el dispositiu per qualsevol propòsit (llibertat 0).
   La llibertat de veure com funciona el dispositiu i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). 
   L'accés al disseny complet és un requisit.
   La llibertat de redistribuir còpies del disseny i/o del dispositiu (llibertat 2)
   La llibertat de millorar el dispositiu i/o el disseny i de distribuir-lo de nou 
   amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). 
   Igual que a la llibertat 1, l'accés al disseny complet és un requisit.

En el fons, el hardware lliure, és el coneixement lliure aplicat a l'enginyeria per fabricar coses. Imaginem-ho com si la nespresso sigués lliure: El que estaria disponible lliurement serien els planos (els circuits elèctronics, els dibuixos lineals dels motlles), i el procediment d'assemblatge. L'objecte en si no seria de propietat comunal, però al ser-ho la seva abstracció digital a efectes pràctics seria similar pel que fa a processos col·lectius que podrien aparèixer.

Els avançaments que això significa suggereixen possibilitats de retornar a una estructura més distribuïda en el procés de disseny i això afectaria a la producció, sense que signifiqui una reducció dràstica dels estàndars vitals: la proliferació de impressores 3d i de fab lab(laboratori de fabricació) està incrementant la possibilitat de reduir l'escala de certes produccions sense escatimar en la productivitat. Això significaria un canvi important a l'hora de pensar en estructures socials amb igualtat d'accés sobre els recursos.

 

  EL projecte Open source ecology és una xarxa de grangers, enginyers i ciutadans que treballen per a desenvolupar les 50 màquines indispensables per construir petites i modernes unitats de vida independents.[Vídeo]
  •  

    Open source ecology Starter kit

 

Veure també: Four futures

 

Impressió digital

La impressora 3D és un altre fruit del treball en xarxa tenint com a base espais d’intercanvi comuns. Amb una comunitat treballant de la mateixa manera que es fa en el software lliure, ha significat el que ja s’està anomenant com la tercera revolució industrial.

Fins el moment parlàvem de projectes de software, apllicacions, les quals necessitàven un maquinari, com pot ser un PC o un smartphone.

El que permet la impressió digital en 3d és que es pugui tractar de la mateixa manera un tros de codi, que un tros d’objecte físic. Significant un avenç clar ja que incedeix en la popularització de la tecnologia, i significant molta proximitat amb la producció directa segons les necessitats, sobrepassant intermediaris.

Siguent un àmbit productiu encara jove, està plè de possibilitats. Des de la vessant artística fins l’autofabricació de pròtesis. La qüestió és pensar en l’ús per produir valor social amb aquests aparells.

El fet que la mateixa impressora estigui llicenciada en GPL, significa que la inciativa aposta per una innovació accelerada, així ho demostra que en pocs anys( des del 2007) ja es difruti de centenars de models diferents i per diferents funcions (fusta,metall, laser, plàstics...). Anàlogament a com va passar amb l’adopció de llicències lliures per projectes de software lliure.

Gràcies a l’experiència heredada de projectes de la galàxia software lliure/open source, la comunitat repRap ha identificat com a vital per mantenir el projecte en el comú, la necessitat que la còpia i la modificació siguin possibles. S’ha marcat des del principi l’objectiu d’acoonseguir en primer lloc la replicabilitat de la pròpia impressora, utilitzant el model GPL per llicenciar les obres , així doncs podem trobar que el disseny, circuits, manuals i software són oferts lliurement a la xarxa. Tot i alguns elements a tenir en compte (material emprat, costos de la impressora, consolidació i facilitació de hardware i software, o les patents), el model és sa i les innovacions podran solucionar a la llarga els problemes. La perfecció del model és un dels camps on la comunitat està posant el focus per l’interès i les necessitats que es podriem satisfer. Fins i tot es planteja una impressora de Metall.

RepRap - Clone Wars - Makerbot

El projecte RepRap és la primera impressora 3D auto-replicant, disponible sota llicència GPL.

El grup Clone Wars és una comunitat dins de RepRap que té l'objectiu de documentar i facilitar tot allò necessari per poder construir la teva pròpia impressora 3D.

Makerbot o pirate3d són companyies de NYC que es dediquen a la fabricació d'impressores digitals amb un model de negoci Open Hardware. [http://www.reprap.org/mediawiki/images/b/b8/2012-12-20-clone-wars-genealogy-100-clones.png Les seves impressores parteixen del projecte RepRap.

 

  Oh! Máquinas haciendo máquinas"-- C3PO
Un nou paradigme ple de possibilitats per imaginar

Igual que Internet a finals del anys 80. La impressió 3D ofereix un paradigma nou ple de possibilitats per imaginar.

 

 

Les cultures del compartir com a paradigma per a la producció de cultura.

Les formes de producció de cultura moderna són i seran un dels principals camps de batalla per la imposició de les lògiques neoliberals basades en la generació artificial d'escassetat i la imposició de jerarquia.

 

  • Aquestes formes de producció cultural és basen amb l'intercanvi competitiu entre individus on aquest posen "autoria" als processos culturals. Aquí el paradigma d'autoria és utilitzat per generar escassetat artificial, i està orientat al valor de canvi.
  • Aquestes formes de intercanvi competitiu es fonamenten en una Passió per la desigualtat on sempre esperem tenir algú per sota nostra en la jerarquia.

Aquest model basat en la competició entre individus deixa de banda el fet que tots som interdependents, i que ningú és salva sol. Com ha demostrat sobradament la teoria feminista.

 

  La generalització de la producció cultural com a competició entre individus porta a la creació de bombolles culturals insostenibles. I sobretot a unes altes taxes de precarietat als treballadors de la cultura. Bombolles productives més alta precarietat igual a destrucció.

 

  En front aquest model en crisis es necessari recuperar les cultures del compartir que van des de les propostes de la ètica hacker fins a altres formes històriques lligades al oci o al amateurisme.
  • Aquestes ens permeten veure l'altre com a col·laborador
  • Participar en processos oberts a tothom
  • Prioritzar la connexió a la competició

 

  Cal construir un antídot contra la passió per la desigualtat mitjançant un nou comú encara per construïr

Altres

Experiències d'intercanvi intercanvi de llavors: http://seedfreedom.in/ http://plantare.ourproject.org/

També intercanvi de idees en open source pel desenvolupament agrícola. http://www.youngfarmers.org/practical/farm-hack/

Pel que fa a la genètica: http://p2pfoundation.net/Genome_Commons http://opensnp.org/ http://manu.sporny.org/2011/public-domain-genome/ http://www.nature.com/nmeth/journal/v9/n5/full/nmeth.1974.html

Energia: Somenergia http://p2pfoundation.net/P2P_Energy Plaques solars de baixa escala http://www.kickstarter.com/projects/alex9000/the-solar-pocket-factory-an-invention-adventure

Cartografia: Open streetmaps

Xarxes: http://guifi.net

Futurs

En un entorn productiu d'una escala d'abast, l'espai de l'administració burocràtica se reduïria per innecessària, si l'escala òptima de producció baixa, també ho fa la del govern i els seus serveis.

En l'esquema dibuixat operant en lògica d'abundància es preveu que se superi el federalisme i es vagi cap a sistemes confederals de component local, on hi hauria relacions d'interdependència amb uns fonaments comunitaris. Sistemes on s'automatitzarien molts processos i hi haurien àmbits democràtics molt diversos. Comunitats més petites que la comunitat imaginària del gran estat nacional, que ja en el seu dia van sorgir per lidiar problemes d'escala, i per dotar de significat el que un produeix.

Sorgeix la possibilitat de dotar de sentit el treball ja que parlaríem de comunitats reals i de com es genera el seu benestar. Però no cal avançar-se en el temps ideant sistemes de govern complexes quan toca preocupar-se del desenvolupament productiu local aprofitant el capital de coneixement comú.