comuns https://planet.communia.org/en/etiquetes/comuns en Presentació de la sessió models d'economia basats en el coneixement sense dependència de capital https://planet.communia.org/content/presentacio-de-la-sessio-models-deconomia-basats-en-el-coneixement-sense-dependencia-de <span class="field-wrapper p-name">Presentació de la sessió models d&#039;economia basats en el coneixement sense dependència de capital</span> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/en/users/kinta" lang="" about="/en/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Sun, 06/17/2018 - 16:12</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p>Adjunt es pot descarregar la presentació que vaig fer servir com a guió, per la <a href="http://terrassa.cnt.es/joomla/index.php/en/164-actividades-16-6-2018">sessió feta ahir a la CNT de Terrassa</a>, els continguts complets més extensos es poden trobar a una <a href="/content/exposicio-dialeg-entre-noves-economies-present-i-futur-trobades-i-diferencies-economia">anterior entrada</a>.</p> <p><iframe allowfullscreen="" class="span12" frameborder="0" src="https://planet.communia.org/sites/default/files/CNT.pdf" style="width:100%;height:700px;display:block;"></iframe></p> </div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-adjunts field-name-field-adjunts field-type-file field-label-above"> <div class="field-label">Adjunts</div> <div class="field-items"> <div class="field-item">/sites/default/files/CNT.pdf</div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-inline clearfix"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/ca/etiquetes/cooperativisme" hreflang="ca">cooperativisme</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/procom%C3%BA" hreflang="en">Procomú</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/ca/etiquetes/economia" hreflang="ca">economia</a></div> <div class="field-item"><a href="/ca/etiquetes/mutualisme" hreflang="ca">mutualisme</a></div> </div> </div> Sun, 17 Jun 2018 14:12:29 +0000 kinta 6410 at https://planet.communia.org Revisió anarquista de la gestió i explotació dels recursos comuns i les idees de Ostrom per K. Carson https://planet.communia.org/ca/content/revisio-anarquista-de-la-gestio-i-explotacio-dels-recursos-comuns-i-les-idees-de-ostrom-k-1 <span class="field-wrapper p-name">Revisió anarquista de la gestió i explotació dels recursos comuns i les idees de Ostrom per K. Carson</span> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/en/users/kinta" lang="" about="/en/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Wed, 12/13/2017 - 18:05</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p>Revisió anarquista de la gestió i explotació dels recursos comuns i les idees de Ostrom per K. Carson</p> </div> </div> </div> <div class="field-wrapper text-content field field-node--field-link field-name-field-link field-type-link field-label-above"> <div class="field-label">Link</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="https://c4ss.org/content/50285">https://c4ss.org/content/50285</a></div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-above"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/ca/etiquetes/anarquisme" hreflang="ca">Anarquisme</a></div> </div> </div> <section class="field-wrapper"> <h2 class="field-items">Add new comment</h2> <drupal-render-placeholder callback="comment.lazy_builders:renderForm" arguments="0=node&amp;1=6380&amp;2=comment&amp;3=comment" token="TFGSa_wbF1LZ0KACB2ZzHz3GL3mTt59F0cv9w_SmlEQ"></drupal-render-placeholder> </section> Wed, 13 Dec 2017 17:05:34 +0000 kinta 6380 at https://planet.communia.org https://planet.communia.org/ca/content/revisio-anarquista-de-la-gestio-i-explotacio-dels-recursos-comuns-i-les-idees-de-ostrom-k-1#comments Exposició Diàleg entre noves economies: present i futur. Trobades i diferències. Economia col·laborativa, ESS i procomuns https://planet.communia.org/content/exposicio-dialeg-entre-noves-economies-present-i-futur-trobades-i-diferencies-economia <span class="field-wrapper p-name">Exposició Diàleg entre noves economies: present i futur. Trobades i diferències. Economia col·laborativa, ESS i procomuns</span> <div class="field-wrapper image field field-node--field-image field-name-field-image field-type-image field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <a href="/sites/default/files/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg"> <img srcset="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg?itok=PxcPhTmd 325w, /sites/default/files/styles/max_650x650/public/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg?itok=f6P2UnRY 650w, /sites/default/files/styles/max_1300x1300/public/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg?itok=xl22DfY9 1200w" sizes="(min-width: 1290px) 325px, (min-width: 851px) 25vw, (min-width: 560px) 50vw, 100vw" src="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/DP5h4tbWAAcNW8C.jpg?itok=PxcPhTmd" alt="" typeof="foaf:Image" /> </a> </div> </div> </div> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/en/users/kinta" lang="" about="/en/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Thu, 11/30/2017 - 23:52</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p class="western">El següent text és el contingut amb el que he contribuït, a la xerrada "<em>Diàleg entre noves economies: present i futur. Trobades i diferències. Economia col·laborativa, ESS i procomuns"</em> En el marc de la <a href="http://www.terrassa.cat/es/terrassacooperativa">tercera edició de Terrassa Cooperativa</a> organitzada pel servei d'Emprendoria i Economia social de l'Ajuntament de Terrassa. Intentant fer una breu explicació del context i repassant models amb la seva relació amb el coneixement, així com fent proposta per la autosostenibilitat i el futur cooperatiu. L'exposició és un hackeig de diferents fonts, bona part dels crèdits i els mèrits de la teoria són per <a href="https://lasindias.blog/">las indias</a>, també  <a href="https://p2pfoundation.net/">p2p foundation</a>, també hi ha fragments del <a href="https://www.elconfidencial.com">confidencial</a>, <a href="http://ctxt.es/">ctxt</a>, <a href="http://nuevocurso.org/">nuevocurso</a>, bbc, <a href="https://c4ss.org/">c4ss</a>, kevin carson, i tants d'altres gegants sobre els quals podem veure-hi més lluny, gràcies a tots.</p> <h2 class="western">Escenari</h2> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Intentant fer un anàlisi </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">fent un bypass de la qüestió nacional</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">).</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> Ens trobem que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">el protagonista de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">bona part del </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>PIB</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">és </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">la </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>fi</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>nançarització</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">economia </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">especulativa, que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ha crescut a una escala tal que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es veu</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> incapaç de trobar sectors on posar els capitals </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>sobreacumulats</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>tanca</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> l’aixeta del </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>crèdit</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a pro</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">j</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ectes de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">poca ren</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">di</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">bilitat, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ja que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">amb aquests </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">no po</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">d</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">en</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> assumir les pèrdues del seu elevat </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>volum d’actius «tòxics»</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">deu</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">t</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ors </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">que no </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">poden pagar el menjar</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(font <a class="western" href="http://www.expansion.com/actualidadeconomica/analisis/2017/11/15/5a0c6ac646163f39218b4640.html">expansion</a>).</span></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">A</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ixò dibuixa un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>panorama precari</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> per les classes treballadores, determinat per </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(una pinzellada)</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">:</span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>la </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Temporalitat</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">les transicions dels contractes temporals a permanents han passat del 25%(2007) al 12 %(2015).</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> (mitja de 3 anys)</span></p> </li> <li> <p class="western"><a name="Subempleo_por_insuficiencia_de_horas" id="Subempleo_por_insuficiencia_de_horas"></a> <span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>la </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>S</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>u</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>bocupació </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">per insuficiència d’hores,</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">54% d'insatisfacció </span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">dels treballadors</span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">que vol</span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">dria</span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> i està disposada a treballar més </span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">hores de les que fa</span></span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span></strong></p> </li> <li> <p class="western"><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">La </span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Pobresa, </span></strong><strong><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">14,8% dels treballadors són pobres, 44,8% dels aturats.</span></span></strong></p> </li> </ul><ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Les </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>empres</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>e</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>s multiserv</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>e</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>i</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">es postulen com a </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>proveïdors de mà d’obra</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> per oferir </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>serveis complementaris</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">( </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">això és la </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">neteja, manteniment, programació, transport... )</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">possibiliten pagar </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">menys </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">costos </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">de mà d’obra (</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> un 31% inferiors (UGT)</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">)</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, per no acollir-se a convenis. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">[</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">un </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">90% </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">les </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">empreses que facturen </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">més de </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">12 milions tenen externalitzats els seus serveis complementaris, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">un </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">70 % les de </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">més de</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> 3 milions → </span></span><code class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">UGT. «<a class="western" href="http://www.cantabriafesmcugt.es/wp-content/uploads/2017/07/An%C3%A1lisis-Empresas-Multiservicios-Versi%C3%B3n-reducida12-07-201%E2%80%A6.pdf">Empresas multiservicio informe 2017</a>»</span></span></code><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">] </span></span></p> </li> <li> <p class="western"><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">S</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">alari</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">sovint </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">únicament en funció de la productivitat</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> del treballador i no tenint en compte les hores </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">es </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">cobra per obra, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">el que es coneixia com </span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a destajo</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">). </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(</span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">gig economy</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">)</span></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Hi ha una</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>contradicció</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> entre l’</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>extensió global del capital</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>i la impossibilitat d’anar més enllà de l’Estat-Nació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, la </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>caiguda del capital</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> no té una forma purament econòmica, quan </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">està</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> més a prop del </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>col·lapse</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, més </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">és</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> l’impuls cap a la supervivència, per qualsevol mitjà, si cal </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>militar</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(Síria, Xina desplegant 5000 soldats)</span></span></p> </li> </ul><ul><li value="1"> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">La c</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ontradicció entre </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>producció capitalista</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> i </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>naturalesa</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, que la considera com a regal que es pot explotar sense més</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Només cal veure com s’aniquila el progrés en matèria d’energies renovables a Espanya, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">objectiu 50.</span></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">i el </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">C</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ar</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">à</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">cter </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>centralitzat </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>d’acumulació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, accentuat per l’associació a escala mundial de la producció capitalista, i la seva apropiació privada, que al seu torn posa de relleu la participació de milions de treballadors en la producció de riquesa social i l’apropiació per una ínfima part (1%)</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> </li> </ul><details open=""><summary>Més dades</summary><p class="western"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">I </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Més:</span></span></font></p> <ul><li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt">El 58% de la població espanyola s’endeuta per arribar a final de mes.</font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt">Espanya és el tercer país per la cua on més ha crescut la pobresa(Eurostat)</font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt">Hi ha menys treball i pitjor pagat, al mateix temps que el cost per viure augmenta.</font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt">Ecosistema de gestió <span style="font-weight: normal">que tra</span><span style="font-weight: normal">cta d’abaratir les despeses de les empreses</span><span style="font-weight: normal">. </span><span style="font-weight: normal">A tota la cadena: proveïdors, empleats, clients, tots seguim aquesta lògica destinada a oferir millors resultats, i d’abonar els dividends o recomprar accions als inversors a canvi que la resta dels participants pateixin</span><span style="font-weight: normal">.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">Els intents de suplir l’escassetat de recursos amb el crèdit porten al deute. La financiarització segueix empenyent fins a l’obtenció de més beneficis pels inversors, que ens colpeja com a treballadors, reduint els costos laborals, i com a clients, augmentant el preu dels serveis o rebaixant les qualitats o quantitats perquè d’una manera o altra haguem de pagar més pel mateix</span><span style="font-weight: normal">.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">Els costos son satisfets pel propi empleat, com passa en l</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">a 'gig economy',</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">(<a class="western" href="http://www.bbc.com/mundo/noticias-41156141">http://www.bbc.com/mundo/noticias-41156141</a> </span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">organitzada a través de plataformes</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">)</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal"> </span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">i</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal"> com model</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">s</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal"> de negoci com Uber o Cabify tra</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">cten</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal"> d’impo</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">sa</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">r.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">Es situa e</span><span style="font-weight: normal">n la </span>contradicció entre el potencial contingut i la tecnologia moderna, i el seu us real sota el capitalisme: <span style="font-weight: normal">el des</span><span style="font-weight: normal">envolupament d</span><span style="font-weight: normal">e la tecnolog</span><span style="font-weight: normal">ia</span><span style="font-weight: normal"> de la informació </span><span style="font-weight: normal">i</span><span style="font-weight: normal"> de la intel</span><span style="font-weight: normal">·l</span><span style="font-weight: normal">ig</span><span style="font-weight: normal">è</span><span style="font-weight: normal">ncia artificial, que podr</span><span style="font-weight: normal">i</span><span style="font-weight: normal">a utili</span><span style="font-weight: normal">t</span><span style="font-weight: normal">zar-se </span><span style="font-weight: normal">per</span><span style="font-weight: normal"> </span><span style="font-weight: normal">contribuir</span><span style="font-weight: normal"> a </span><span style="font-weight: normal">alliberar a la humanitat del treball pesat i abreujar considerablement la jornada laboral, ha portat disminució del treball, per un cantó i a la prolongació de la jornada laboral per l’altre</span><span style="font-weight: normal">.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">Es situa també e</span><span style="font-weight: normal">n la</span> contradicció entre el valor d’us i el valor de canvi<span style="font-weight: normal">, que s’expresa sobreto</span><span style="font-weight: normal">t </span><span style="font-weight: normal">en la crisis de sobreproducció </span><span style="font-weight: normal">i</span><span style="font-weight: normal"> en to</span><span style="font-weight: normal">ts</span><span style="font-weight: normal"> </span><span style="font-weight: normal">els mitjans que el capitalisme utilitza per superar-la, en particular el recurs massiu del deute. La sobreproducció capitalista evidencia alhora la possibilitat d’abundància i la impossibilitat d’aconseguir-la. Un cop més, un exemple de desenvolupament tecnològic posa de manifest l’absurd: Internet ha permès distribuir de franc tot tipus de mercaderies (música, llibres, pel·lícules, etc.) i tot i això, el capitalisme, degut a la necessitat de mantenir el guany, ha de crear una enorme butocràcia per assegurar-se que qualsevol distribució gratuïta es vegi </span><span style="font-weight: normal">restringida o operi principalment com un fòrum publicitari de productes. A més, la crisi de sobreproducció es concreta en continus atacs a les </span><span style="font-weight: normal">condicions de vida de la classe obrera i en l’empobriment de masses sencers de la humanitat.</span></font></p> </li> <li> <p class="sdfootnote"><font size="1" style="font-size: 6pt"><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">F</span></font><font size="1" style="font-size: 8pt"><span style="font-weight: normal">onts: <a class="western" href="https://blogs.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/tribuna/2017-11-06/reponedores-autonomos-trabajadores-pobres-espana-futuro_1472210/">https://blogs.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/tribuna/2017-11-06/reponedores-autonomos-trabajadores-pobres-espana-futuro_1472210/</a> , <a class="western" href="http://nuevocurso.org/que-es-la-precarizacion/">http://nuevocurso.org/que-es-la-precarizacion/</a></span></font></font></p> </li> </ul></details><p class="western">Entenent que cal un canvi de perspectiva i orientar l’economia al coneixement podem analitzar alguns models.</p> <h2 class="western">Models</h2> <h3 class="western">PIME subcontractada</h3> <p class="western">Ens trobem que en la majoria de casos la <b>petita P</b><b>I</b><b>ME </b><b>del món industrial</b> té una <b>relació </b><b>passiva </b><b>amb el coneixement</b>: Per exemple els proveïdors de cadenes d’indústria de l’automòbil o de l’aeronàutica.</p> <p class="western"><b>Implementa processos o màquines </b>que són <b>conseqüència</b> de la diversificació de proveïdors i l’extrema atomització de les <b>cadenes de producció</b>. Compren una màquina que produeix alguna cosa, contracta gent per operar-la i ven el resultat. Que hi hagi <b>innovació planificada</b> en un esquema així és un oxímoron, és extremadament difícil, perquè <b>l’empresa és un a part del procés</b>, qui té la veu cantant en el procés és la gran marca.</p> <p class="western">La planificació és d’ingressos contra pagaments i costos financers de recursos i els salaris de treballadors. Quan la realitat no s’ajusti a la planificació, calen ajustos salarials. La innovació tecnològica juga en contra ja que sovint, hi ha dependència financera(cal pulmó financer per adquirir la maquinària moderna) o la teva tasca la integra el client(robot multifunció).</p> <p class="western"><b>Al ser empreses d’una «tecnologia»</b><b>, </b><b>al ser una </b><b>baula</b><b> en la cadena</b>, la<b> reducció de l’escala òptima de producció </b><b>degut al canvi tecnològic</b>, juga en contra ja que si una màquina permet <b>agrupar processos</b> és <b>possible que el client n’adquireixi una</b> per evitar demores d’entrega, <b>o que es depengui excessivament d’entitats financeres </b>per adquirir llicències o patents de noves màquines.</p> <p class="western">(Una de les aportacions que podrien fer seria quan a <b>organització laboral i relacions entre membres</b>.)</p> <h3 class="western"> </h3> <h3 class="western">Start-ups</h3> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Són </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>embrions empresarials</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> d’indústria del «coneixement» que s’exposen per </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>trobar un inversor</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Per tan la veu cantant aquí és, naturalment, de l’inversor. I l</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">’inversor busca coneixement, però no un coneixement d’una tecnologia i l’impacte social que pot tenir, en el fons </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>no li importa el producte</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> sinó si el coneixement és </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>rentable</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, i sobretot </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">si</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">hi guanyarà venent</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>una futura</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> bona inversió a un nou inversor</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. Per analitzar-ho </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">què </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">buscarà</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">? Formes de coneixement que es pugui</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">n</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> vendre.</span></p> <ol><li> <p class="western" style="line-height: 120%; background: transparent; page-break-before: auto"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Primer, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>i</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>ntuir en el seu moment les bombolles incipients, </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>els hypes</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>: </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>web 2.0, </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>nanotecnologia, </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>cloud, big data...</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">fins l’absurd</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>.</b></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Patents</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, auspiciat per una cada cop més restrictiva</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> legislació de propietat intel·lectual.</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Per tan n</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">o </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">buscarà la creació de coneixement, sinó la limitació de l’estudi, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">la limitació de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">l’ús, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">la limitació de</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">l compartir </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">i la limitació d</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">el millorar el coneixement creat. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">És a dir</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> innovar sense permetre futura innovació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Què possibilita aquest coneixement? </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es puguin</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> vendre llicències d’ús i </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">unes </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">màquines </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">tancades </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a altres empreses. Sense importar l’impacte negatiu </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">del </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">istema de patents</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. (p</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">er exemple</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> 30% de reducció de la innovació en el cas de patents biomèdiques </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><a class="western" href="https://lasindias.blog/gomi/Williams_jmp.pdf">Paper de Harvard</a>)</span></p> <p class="western" style="line-height: 120%; background: transparent; page-break-before: auto"> </p> </li> </ol><p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">A més el propi esquema empresarial suposa:</span></p> <ul><li> <p class="western"><b>Contra</b><b>ctes</b><b> de </b><b>zero hores</b>: permetre que l’empresa <b>no proporcioni un salari mínim</b> però obliga al treballador a estar disponible i a treballar exclusivament per una firma. Com que es paga per les hores desfragmentades, els ingressos no arriben al nivell de subsistència.</p> </li> <li> <p class="western"><b>Dictadura de l’inversor. </b>Que determinarà plaços i costos. Fent d’interventor en molts casos de la pròpia activitat.</p> </li> <li> <p class="western">La fragilitat inicial de l’empresa tendeix a <b>supli</b><b>r</b><b> l’escassetat de recursos amb crèdit</b>, que sovint porta al deute. Inserint-se prèviament al cercle de la finançarització.</p> </li> <li> <p class="western"><b>Externalització de</b><b>l</b><b> </b><b>procés de </b><b>laboratori </b><b>en la cadena de valor</b> de grans empreses que per l’escala no són efectives en la innovació. (Google, Yahoo...).</p> </li> <li> <p class="western">Algunes depenen de subvenció pública, un model que porta la participació pública a l’encerclament del coneixement, que no camina cap a la <b>creació </b><b>situada </b><b>de coneixement</b>.</p> </li> </ul><p class="western"> </p> <h3 class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Economia col·laborativa</span></h3> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">C</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">uriosament moltes start-ups, tenen el seu </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>referent en Google, Twitter, Facebook, </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Uber</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. I aquestes han après molt bé com vendre al</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">guna cosa</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> fent veure que ho regalen. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">I han </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">promocionat</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> un nou model: </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">L’</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>economia col·laborativa</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span></p> <p class="western"><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ns salvarà l’economia col·laborativa?</span></b></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">El terme p</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ret</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">é</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">n comprendre </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">masses </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">cos</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">es</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, des del <a class="western" href="https://lasindias.blog/indianopedia/software-libre">software libre</a> a <a class="western" href="https://lasindias.blog/bruce-sterling-contra-la-recentralizacion-disfrazada-de-sharing-economy-y-smart-city">Uber y airbnb</a> pas</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">s</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">a</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">nt </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">p</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">e</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">r <a class="western" href="https://lasindias.blog/anticapitalismo-practico">Kickstarter</a>.</span></span></p> <p class="western" style="font-weight: normal">Tot i que sona bé això de col·laborar, hi ha crec que el terme que ho defineix millor: <b>gig economy</b>. És el modus operandi que hi en el <b>negoci de l’</b><b>espectacle</b>, on es cobra per bolo, per gig. També es podria dir treball per metros, per packs o a destajo. però dit així no queda tan cool com si es diu economia col·laborativa.</p> <p class="western" style="font-weight: normal"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">L’esquema és: e</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">stan</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">t</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> desocupat </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">o amb una feina subocupat se</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">’t pot obrir la porta a treballar-</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">hi, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> fer uns </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>viatges amb Uber</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, llogar el teu</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> pis per Airbnb</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>vendre</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> algunes coses per </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>wallapop</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> i treballar en algun projecte </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">de</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> upwork o guru</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. Pot sonar bé, però </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">cau el mite quan queda clar que en aquesta forma de treballar:</span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>ni tens protecció social ni estalvies per la jubilació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">per suposat </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">les vacances pagades també </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">són </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">inexistents.</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> Aquest</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> model </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">de treballadors autònoms </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ja és el 27% dels treballadors, d’EUA i Europa </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(<a class="western" href="https://www.forbes.com/sites/elainepofeldt/2016/10/10/mckinsey-study-independent-workforce-is-bigger-than-official-data-shows-in-u-s-europe/#33f29edc64ac">Mckinsley consultancy</a>), </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">d’aquests un 15% operarien per plataformes</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Aquesta economia </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>requereix plataformes virtuals</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> on hi ha intercanvi de béns i serveis al marge de les empreses tradicionals. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">I aquí és on les empreses</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> en treuen el benefici, de la </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>gestió, o la intermediació</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>Aquesta economia v</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>iu d’una </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>producció mundial associada</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, ens pot aportar dosis d’optimisme ja que sectors treballadors tenen un major nivell de consciència si té en compte </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>com es pot generar riquesa pròpia sobre el progres tecnològic</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> i sobre l’</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>acumulació de coneixement</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> en </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">plataformes</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> on queda patent que no calen gestors ni intermediaris, ni altres que reclamin rendes sobre la producció. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Es pot fer </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>una producció transnacional</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> </li> </ul><p class="nota-western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Sobre l</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a Gig Economy, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s’ha de dir que canvia les relacions d’explotació al desapar</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">è</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ixer la figura del patró, ara estan mediades per un intermediari que t’envia a un lloc o un altre. No hi ha un espai comú de feina, i és al marge d’aquest on afloren les converses i les xarxes solidàries ja sigui en activitats culturals, en espais de conversa telemàtica, en grups de suport mutu per la criança, en espais d’oci, en petites cooperatives o en pisos compartits.</span></p> <p class="nota-western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">C</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">om s’ha dit la mateixa</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> producció mundial associada</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, ens pot aportar dosis d’optimisme ja que sectors treballadors tenen un major nivell de consciència si té en compte com es pot generar riquesa pròpia sobre el progres tecnològic i sobre l’acumulació de coneixement en organitzacions on queda patent que no calen gestors ni intermediaris, ni altres que reclamin rendes sobre la producció. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Es pot fer </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>una producció transnacional</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">.</span></p> <h5 class="western">Cas Uber</h5> <p class="western" style="font-weight: normal">Comença des d’una <b>aposta de la precarització</b>: <b>traslladant els costos</b> de capital (cotxe i manteniment) <b>al treballador.</b></p> <p class="western" style="font-weight: normal">La<b> rapidesa amb que creix</b> i la <b>lentitud de la regulació</b>, fa que <b>quan s’exigeix flota pròpia i llicència</b> ja tingui<b> 57 milions de clients i grans capitals disposats a invertir</b> en el monopoli global que ofereixi dividends.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">Si el <b>primer</b> moviment que fa Uber va ser <b>reduir costos traslladant-los</b>, quan va tenir flota pròpia per exigències governamentals va <b>i</b><b>n</b><b>troduir tecnologia que reduïssin les hores de treball</b> per donar un servei (24000 vehicles sense pilot de volvo)</p> <p class="western"><span style="font-weight: normal">(</span><span style="font-weight: normal">1- plusvalor absolut. 2- plusvalor relatiu. </span><span style="font-weight: normal">3- tendència decreixent de la tassa de guany</span><span style="font-weight: normal">)</span></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Al final el que dóna lloc és la </span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">centralització en un servidor i en una agregació de capitals</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">, que</span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> permeten la planificació i la inversió robòtica d’un gran monopoli </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">del transport</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">És la </span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">desertització productiva de nou</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">. </span></span><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Acabar generant treball mort</span></b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">.</span></span></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">F</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ont: <a class="western" href="http://nuevocurso.org/la-economia-colaborativa-es-capitalismo-de-libro/">nuevo curso</a></span></span></p> <p class="western"> </p> <h3 class="western">Cooperativisme de plataforma</h3> <p class="western"><b><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ns salvarà el cooperativisme de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">plat</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">aforma?</span></b></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Com ens agradaria entendre el cooperativisme:</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">E</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">l </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>cooperativisme de treball com a forma </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>de</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> relació amb el treball que dóna significat</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal"> al dia a dia mit</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">j</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">ançant relacions de compromís fort entre iguals, per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials, i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat con</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">j</span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">unta i de gestió democràtica. </span></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">(font:<a class="western" href="https://lasindias.blog/el-empresario-que-quiere-destruir-el-cooperativismo-de-trabajo">Las indias</a></span></span> )</p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">En la línia que diu el ministeri d’empleo:</span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>M</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>oltes no realitzen treball cooperativitzat</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, sino que es registren per tal d’emetre factures pel treball individual que realitzen per un client individual. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Hauríem de determinar si entenem</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>que això és treball cooperatiu en conjunt. </b></span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Tot i que suposen un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>salvavides</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> per persones que no poden assumir les quotes d’autònoms, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">crec que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">no s’hauria de caure en la voluntat d’</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>imposició de </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>gerents</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> que creuen que s’ha de revisar el cooperativisme per adequar-lo convertir-lo en un recurs més d’ànsies de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">la </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">patronal, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>per</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> tal d’</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>utilitzar serveis comuns per minimitzar costos</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> i </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>precaritzar</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> encara més.</span></p> </li> </ul><p class="western">Significa una drecera més, cooperativisme sense comunitat.</p> <p class="western">D’altra banda si es planteja el platform cooperativism com a forma de sostenir econòmicament i repartir els beneficis d’un <b>servei de sharing economy</b>, tindrà dos pegues derivades de la centralització:</p> <p class="western">- <b>Substitució: </b>Es <b>podrà crear una alternativa lliure</b>, gratuïta, i distribuïda que no requerirà una burocràcia contractada.</p> <p class="western">- Aquesta <b>burocràcia retindrà un marge de benefici</b> que pertocaria a pagar<b> salaris i infra</b><b>e</b><b>structura</b>. Inventariem <b>llocs de treball artificials</b> imposant <span style="font-style: normal"><span style="text-decoration: none"><b>escassetat</b></span></span>.</p> <p class="western">  </p> <h3 class="western">Model amb centralitat en la producció de comunal</h3> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">El desenvolupament de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>xarxes distribuïdes</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> i la</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> caiguda de l’escala òptima de producció</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, ens aporta un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>model empresarial</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> basat en una nova</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> ètica del treball </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>(degut al valor social del producte)</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">en el qual </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>el coneixement ocupa un lloc central</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. </span></p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>nou comunal</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> apareix: </span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">gran </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>massa de coneixement i eines lliures</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, mantingudes per grans comunitats que </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>erosionen la necessitat d’un gran capital monetari</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> per fundar una empresa. </span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">La base d’aquest sistema productiu és </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">sovint autodidacta, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es ven</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> el saber moure’s bé amb un comunal concret</span>(software, psicologia, <a class="western" href="http://wikispeed.org/">vehicles</a>, <a class="western" href="http://www.yorokobu.es/coworking-spain-conference-un-evento-sobre-la-cultura-del-trabajo-colaborativo/">immobiliari</a>, <a class="western" href="http://somosreding.com/">disseny</a>, <a class="western" href="http://arrsa.org/">arquitectura</a>)<span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, saber-lo implementar, oferir</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b> serveis relacionats</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, i tenir </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>capacitat de millorar el comunal segons demanda</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. Amb això se surt al mercat per </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>vendre hores, no per oferir rendes o patents</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">. </span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">També</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> provoca un </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>canvi social</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> perquè </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">es </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">renuncia</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">a la propietat intel·lectual </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">del coneixement:</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> el seu ús pot ser socialitzat immediatament. </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(DIAPO mode p2p producció).</span></p> </li> </ul><p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Aquestes empreses normalment tenen </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>origen en converses</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, en </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>necessitats socials concretes</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>de comunitats </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>reals</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> i </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>aporten sobirania a aquestes comunitats</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> ja sigui com a comunitat de béns fins a sufragi de despeses.</span></p> <h4 class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">E</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">conomia directa</span></h4> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">N</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">ormalment operen en </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>economies directes</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">:</span></p> <ul><li> <p class="western">De <b>petitíssima escala, </b>De<b> gran abast</b><font size="1" style="font-size: 6pt">( </font><font size="1" style="font-size: 6pt"> tan en producció </font><font size="1" style="font-size: 6pt">perquè poden incorporar membres</font><font size="1" style="font-size: 6pt">(documentació oberta de processos, fabbing), com en la comercialitzaci</font><font size="1" style="font-size: 6pt">ó(utilitzant canals de distribució actuals)</font><font size="1" style="font-size: 6pt">. </font><font size="1" style="font-size: 6pt">Tenen capacitat de posar a qualsevol part del món el seu producte amb un mínim d’inversió. </font></p> </li> <li> <p class="western"><b>I </b><b>b</b><b>aixes necessitats de finançament</b> que combinades amb crowdfunding, pre-vendes, i ús intensiu de coneixement lliure. <b>P</b><b>ermet capitalitzar els projectes sense cedir propietat</b> i fins i tot <b>sense</b> recórrer al <b>crèdit</b>.</p> </li> </ul><p class="western">Així, a diferència de l’economia col·laborativa que es basa en obtenir rendes extres dels excedents(casa, cotxe, eines...), aquesta economia directa <b>aprofita les possibilitats que aporten les xarxes, la desintermediació </b><b>i </b><b>les desfinances per sortir al mercat</b> amb productes innovadors tenint una <b>escala micro</b>.</p> <p class="western">Els repositoris oberts de procomú plans dautomòbil, maquinària agrícola, molinets eòlics, patrons tèxtil, fórmules de cervesa.</p> <h5 class="western">Cas BQ</h5> <p class="western">Una Llibreria virtual 2009 pensen en un ebook, fabriquen a xina i capitalitzen l’empresa, veuen mercat als smartphones, i fan el mateix. Al 2013: facturen 100,000,000 de EUROS. Ara tenen plantilla de 300 i fabriquen la impressora 3D a Navarra.</p> <p class="western">Amb el centre a internet <b>utilitzen el procomú</b>, soft i hard ware lliure,</p> <p class="western"><b>Són àgils:</b> entre 5 i 12 mesos tenen el producte. Aplicant poques personalitzacions per actualitzar sovint directament del procomú.</p> <p class="western">Abans de llançar-lo el col·loquen a internet en pre-venda per obtenir finançament.</p> <p class="western">El finançament via internet:</p> <p class="western">- Disminuir el risc de partida.</p> <p class="western">- Per cada porció de capital que reps no cedeixes propietat de l’empresa.</p> <p class="western">Dissenyem aquí però fabriquem i externalitzem a Xina, en l’economia directa es tendeix a fabricar en local. Alimenta l’economia productiva in situ.</p> <h4 class="western">Continuïtat del model</h4> <p class="western">No dependre del capital: L’extensió d<b>el crèdit</b> a treballadors<b> mitjançant habitatge</b> o <b>recursos </b><b>bàsics</b>, posiciona aquest en situació molt feble, ja que</p> <p class="western">a) substitueix la solidaritat per fer front a projectes, siguin de necessitat humana genèrica o no, i</p> <p class="western">b) ens encadena a ser treballadors d’entitats financeres.</p> <p class="western">En aquest sentit el <b>Crowdfunding</b>, ja sigui per pre-venda o per interessos comuns, evita deutes de creditors que busquin rendibilitat a qualsevol preu.<b> </b><b>El crowdfunding </b><b>e</b><b>sdevé una eina de solidaritat</b>.</p> <p class="western">Ara bé, calen mecanismes de mutualització per la prevenció i la resiliència de les comunitats.</p> <p class="western">Tenint en compte <b>la temporalitat del treball</b> i que <b>el moment tecnològic anirà reduint dràsticament l’escala de les empreses</b>:</p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">El model de </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">r</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>edistribució via </b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>negociació salarial dels sindicats té els seus límit</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s.</span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">U</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">na </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><b>esquerra únicament política separada del treball i reduïda únicament a la capacitat redistributiva via Estat</b></span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> tampoc ens pot portar molt lluny, </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">per la tensió entre Estat-Nació </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">i </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Capital.</span></p> </li> </ul><h5 class="western"><b>Quina mutualització</b> pot distribuir de manera efectiva la renda?</h5> <p class="western">Els increments de productivitat es deuen al capital i no al treball, per invertir-ho l’objectiu és <b>laboritzar el capital alhora que es crea treball</b>.</p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">La reducció de l’<a class="western" href="http://www.mutualismo.org/tag/teoria-organizacion/">òptim d’escala</a> juga a </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">favor nostre</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">:</span></p> <ul><li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">EL PLA E gasta </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"><a class="western" href="http://diegosanchezdelacruz.com/2012/11/30/el-plan-e-desembolso-un-millon-de-euros-por-cada-puesto-de-trabajo-estable-creado/">1 milió d’euros</a> per cada lloc de treball</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">via Pla E, </span></p> </li> <li> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">En l’economia directa serien uns 60.000 </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">i té possibilitat (un 40%) de convertir-se en permanent (&gt;3 anys). </span></p> </li> </ul><p class="western"><b>Les escasses dimensions de capital permeten pensar en cooperatives de treball per tal de «laboralitzar» el capital.</b></p> <h5 class="western">Com mutualitzar a un «precariat» més i més massiu?</h5> <p class="western">El <b>risc</b> pel qual s’hauria d’assegurar el precari és <b>l’atur de llarga duració</b>: Pagant una quota durant els períodes en els que s’alterna treball i prestació d’atur, es tindria accés a rebre formació i entrar en un equip de <b>pre-cooperatives</b>.</p> <p class="western">Quan s’arribi a un <b>projecte viable </b>podria rebre com a cooperativa el <b>capital del fons mutual per donar el salt al mercat</b>.</p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">(proposta <a class="western" href="https://lasindias.blog/michel-bauwens-el-postcapitalismo-sera-comunitario-y-transnacional-o-no-sera">p2p foundation</a>, c4ss, las indias...)</span></p> <h5 class="western">Com hi arribem?</h5> <p class="western"><b>Nuclis comunitaris</b> i cooperatius <b>forts</b> i<b> sostinguts </b><b>per compte pròpia</b><b> en el mercat</b>.</p> <p class="western"><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">Realitzant un canvi d’activisme. Ni donar prioritat a buscar lògiques d’adhesió </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">que ens arriba de partidismes </span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">polític</span><span lang="ca-ES" xml:lang="ca-ES">s o de l’actitud de gestió-reivindicativa dels sindicats.</span></p> <p class="western">Tot<b> moviment mutual ha de ser voluntari </b>(entès com a moviment no impositiu per no arribar a fractures socials), transformar la realitat a<b> través de la cooperació, </b><b>i </b><b>l’associació i l’exemple per guanyar cardinalitat</b>.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; line-height: 100%"><font size="2" style="font-size: 10pt">Addicionalment, un pla de foment del cooperativisme, com a única forma d'augmentar el pes de les rendes del treball sense posar contra les cordes a les PIMES. Superar la tendència de l'esquerra a afavorir sols el cooperativisme sense ànim de lucre i assistencial (molt depenent de les ajudes públiques), i entendre les cooperatives com a protagonistes del canvi de model industrial. Alentar un nou teixit industrial creador de llocs de treball basat en la creació de PIMES orientades al coneixement. (<a class="western" href="http://lasindias.blog/33-proyectos-de-exito-que-impulsan-una-sociedad-de-abundancia-y-por-que">exemples</a>)</font></p> <h3 class="western">Altres propostes relacionades amb el procomú</h3> <h4 class="western">-&gt; P2p foundation</h4> <p class="western">El capitalisme no té origen en el mode de producció capitalista, sinó de la interacció entre capital: a) l’Estat i b) la nació<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc" id="sdfootnote1anc"><sup>1</sup></a>. La tensió entre aquests genera l’estabilitat del sistema. Però hi ha l’inconvenient que el capital transnacional és indisciplinable per l’Estat-Nació. Syriza o les repúbliques sud-americanes mostren la incapacitat de la sobirania nacional per dominar el capital.</p> <p class="western">Degut a l’anterior les polítiques keynesianes ens portarien a un cul de sac. S’ha de posar el focus al postcapitalisme. No hi ha resolució nacional per l’economia mundial.</p> <p class="western"><b>Alternativa postacapitalista</b></p> <p class="western" style="font-weight: normal">Tot i que les petites cooperatives (d’aliments, d’energia...), estan obertes i connectades, cal crear unes estructures transnacionals que puguin reequilibrar les estructures de poder.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">No només competir en el mercat, competir en el mercat creant abundància des del comunal.</p> <p class="western"><span style="font-weight: normal">Filés: </span><b>Xarxes que creixin fins poder desenvolupar un mercat igualitari i sistemes mutuals</b><span style="font-weight: normal"> autònoms i transnacionals de</span><b> protecció social</b><span style="font-weight: normal"> pels seus membres i el seu entorn</span>.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">Repúbliques transnacionals, espais deliberatius i de pressió sobre temes d’interès global (medi-ambient, fronteres...). <b>Extensions «d’Assemblees dels comuns» locals</b>.</p> <p class="western"><b>Estratègia</b></p> <p class="western" style="font-weight: normal">Una societat basada en una economia generativa, i no extractiva, ha de veure’s viable dins del vell sistema social.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">Un cop es veu<b> viable i s’autoafirma</b>, apareix el contrapoder, no via violència sinó via competència per oferir a la societat civil les seves necessitats i per crear pressió per reorientar l’Estat.</p> <p class="western" style="font-weight: normal">L’Estat no és l’enemic sinó un possible soci, la seva funció és ajudar i desenvolupar sectors generatius de l’economia i l’autoorganització del teixit social. Similar al gradualisme de Proudhon<a class="sdfootnoteanc" href="#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc" id="sdfootnote2anc"><sup>2</sup></a>.</p> <p class="western"><b>Riscos:</b></p> <p class="western">Malgrat la P2PF insisteix en la creació de valor en tot el discurs. Posar el focus en el mode d’intercanvi pot relativitzar la centralitat del treball i de la producció i tenir massa dependència del diner públic.</p> <p class="western">Concepció del sistema bolivarià. No ha sigut només el capital el que posa en dubte la sobirania. Lamentablement l’estat ha passat a ser una gran xarxa clientelar, en absència a un sistema productiu diversificat, recorrent a les rendes petrolíferes per omplir els buits.</p> <h4 class="western">-&gt; Proposta autogestionària de <a href="http://joseluiscarreteromiramar.blogspot.com.es/">José Luis Carretero</a></h4> <p>(<a href="https://www.ivoox.com/ldd-autogestion-teoria-practica-audios-mp3_rf_20601103_1.html">https://www.ivoox.com/ldd-autogestion-teoria-practica-audios-mp3_rf_20601103_1.html</a>)</p> <p class="western">Socialització dels mitjans de producció des d’una perspectiva que hi hagi la màxima democràcia. Contraposar:</p> <p class="western">Estatisme: Direcció planificada governamental.</p> <p class="western">Autogestió: Poder dins de l’empresa amb el poder en mans del treballador.<br />  </p> <p class="western"><b>Planificació</b>: Les propostes financeres tenen recorregut molt curt en crisis sistèmiques com l’actual. El keynesianisme dels 30 gloriosos no tornarà:</p> <ul><li> <p class="western">La crisis actual no es deu només a la falta de voluntat o regulació política de les finances,</p> </li> <li> <p class="western">ara mateix el neoliberalisme es desenvolupa per sobre dels estats,</p> </li> <li> <p class="western">per límits ecològics no es pot suportar el creixement sostingut,</p> </li> <li> <p class="western">no es pot diferenciar Capitalisme productiu sa productiu i un especulatiu, ara mateix les grans empreses productores clàssiques, per exemple General Motors, tenen més beneficis especulant que produint.</p> </li> </ul><p class="western"><b>Alternativa autogestió fa front a unes contradiccions:</b></p> <ul><li> <p class="western">La d’un món cada cop més autoritari , on les idees democràtiques s’han estès a tot el món. Els propis productors han de decidir què i com es produeix.</p> </li> <li> <p class="western">Possibilitat d’una economia autocentrada en l’àmbit local i comarcal, situada al lloc on es viu, més sostenible ecològicament.</p> </li> <li> <p class="western">S’està produint coses inútils i produeix insatisfacció psicològica sovint inaccessible; l’autogestió vinculant-se amb un sentit democràtic i coherent amb la natura, podria determinar què s’entén per abundància necessària. Una vida que valgui la pena viure’s (economia feminista, Orozco).</p> </li> <li> <p class="western">Xarxes de cooperació distribuïdes, federalisme que permeti planificació cooperativa d’extensions territorials del municipi.</p> </li> <li> <p class="western">Experiències: Col·lectivitzacions d’empreses abandonades o parades durant la guerra civil, gestionades per consells obrers, amb membres revocables per assemblees obreres. Grans empreses multinacionals eren vigilades pels obrers per evitar per exemple fugues de capital. Fàbriques recuperades argentines: 300 fàbriques que donen feina a 5000 treballadors → davant de fugues de capitals prenen el control, sectors: metall, sanitàries, tèxtil, impremta... També passa a Europa, a França a Fralib els treballadors assumeixen la indemnització per part de Lipton que permet la capitalització de la cooperativa. Font: <a class="western" href="http://www.workerscontrol.net/">http://www.workerscontrol.net/</a></p> </li> <li> <p class="western">Autogestió → auto-explotació: Excés de normalització, en el mercat capitalista, incloure’s a llista de proveïdors o de gerències. El concepte de treball assalariat és un concepte material no jurídic, qui té poder dels processos dins la producció. Malgrat les cadenes de valor hi segueix havent assalariats i preses de decisions per part de grans marques, centres decisoris.</p> </li> <li> <p class="western">Estem en una crisis sistèmica, no és com sortir d’una crisis conjuntural, és com sortim d’una crisis, es basa en treball assalariat, en l’explotació de recursos naturals finits... i això té els seus límits. Hi ha un exacerbació de la lluita de classes, cal posicionar-se.</p> </li> <li> <p class="western">Participació directa dels productors.</p> </li> <li> <p class="western">No s’ha de canviar únicament en el registre de la propietat els mitjans de producció. Cada un ha de ser protagonista en el seu lloc de treball.</p> </li> </ul><p class="western">  </p> <p class="western"><b>Democràcia econòmica</b></p> <p class="western">Democràcia econòmica segueix sent un anatema. Hi a excessiva autoritat propietària.</p> <p class="western">Malgrat que hi ha hagut en les successives revolucions liberals un avenç en la democràcia política, per exemple ampliant el sufragi, la democràcia econòmica sempre ha estat anatema. Lluitant-hi amb paramilitars, dictadures militars, certa redistribució en forma d’assegurances d’empresa, però no és admissible qüestionar l’autoritat dins l’empresa.</p> <p class="western">A Iugoslàvia s’estableix un avenç en generació de cooperatives i de la democràcia econòmica, però en un context de partit únic. Hi ha absència de democràcia política.</p> <p class="western">Al revés passa a Suïssa estableix una democràcia política però no econòmica.</p> <p class="western">Calen les dues democràcies alhora, una implica l’altra.</p> <p class="western">Trobem l’extrem oposat amb la implementació de jerarquia a la fàbrica a l’Alemanya nazi, on l’industrial havia de ser l’home de la casa. S’assimilaven a la comunitat obrera: Els patrons a l’alemanya Nazi es vestien d’obrers, però naturalment seguien apropiant-se del plusvalor.</p> <p class="western">  </p> <hr /><div id="sdfootnote1"> <p class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym" id="sdfootnote1sym">1</a> La nació és bàsicament una comunitat imaginada construïda pel capital( conseqüència del procés de proletarització – i el requeriment d’educació, disciplina generalitzada, llengua comú...) i per l’Estat (aquest requereix la dissolució d’estructures de lleialtat més tradicionals com el parentiu), però manté una tensió entre ambdós. Hi ha una ampliació en l’escala espacial(major població i territori) i també temporal( compatriotes del passat i el futur). La nació manté una certa lògica de reciprocitat amb el pas del temps.<br /><font size="1" style="font-size: 6pt">La nació com a cosa que apareix en una formació social, com a intent per recuperar, imaginàriament, un mode d’intercanvi precedent i una comunitat que es desintegra sota les normes de l’Estat-Capital. La nació és formada pel binomi Capital-Estat però és al mateix temps una forma de protesta i resistència a les condicions dutes a cap pel Capital-Estat, així com un intent de suplementar el que manca al Capital-Estat.</font></p> </div> <div id="sdfootnote2"> <p class="sdfootnote"><a class="sdfootnotesym" href="#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym" id="sdfootnote2sym">2</a>Anar cap a la mutualització i no cap a la municipalització.Al mateix temps dues accions:</p> <ol><li> <p class="sdfootnote">Crear la base institucional per una nova societat dins de l'actual.</p> </li> <li> <p class="sdfootnote">Gradualment desmantellar l'estat a través de pressió externa, suplantant aquest amb formes alternatives d'organització, fins que és abolit totalment.</p> </li> </ol></div> <p> </p> </div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-adjunts field-name-field-adjunts field-type-file field-label-above"> <div class="field-label">Adjunts</div> <div class="field-items"> <div class="field-item">/sites/default/files/firaTerrCoop.pdf</div> <div class="field-item">/sites/default/files/p2p-FiraXes2017.pdf</div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-inline clearfix"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/ca/etiquetes/economia" hreflang="ca">economia</a></div> <div class="field-item"><a href="/ca/etiquetes/cooperativisme" hreflang="ca">cooperativisme</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/terrassa" hreflang="en">Terrassa</a></div> </div> </div> Thu, 30 Nov 2017 22:52:51 +0000 kinta 6373 at https://planet.communia.org Tanques virtuals https://planet.communia.org/ca/content/tanques-virtuals <span class="field-wrapper p-name">Tanques virtuals</span> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/en/users/kinta" lang="" about="/en/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Fri, 10/27/2017 - 12:19</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p>Algo va mal si a nadie importa con qué derecho una gran corporación se encarama por encima de la ciudad, logra que su mirada atraviese los tejados, las pantallas, observe y almacene las conductas y después extraiga conclusiones.</p></div> </div> </div> <div class="field-wrapper text-content field field-node--field-link field-name-field-link field-type-link field-label-above"> <div class="field-label">Link</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="http://ctxt.es/es/20171018/Culturas/15696/entrevista-belen-gopegui-internet-google-literatura.htm">http://ctxt.es/es/20171018/Culturas/15696/entrevista-belen-gopegui-internet-goo…</a></div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-above"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> </div> </div> <section class="field-wrapper"> <h2 class="field-items">Add new comment</h2> <drupal-render-placeholder callback="comment.lazy_builders:renderForm" arguments="0=node&amp;1=130&amp;2=comment&amp;3=comment" token="NWcf-8TCY2KsWPDJQiStJOK_g5y-dKRde_qUH0SRpVA"></drupal-render-placeholder> </section> Fri, 27 Oct 2017 10:19:41 +0000 kinta 130 at https://planet.communia.org https://planet.communia.org/ca/content/tanques-virtuals#comments Nou Planet, ara més social https://planet.communia.org/content/nou-planet-ara-mes-social <span class="field-wrapper p-name">Nou Planet, ara més social</span> <div class="field-wrapper image field field-node--field-image field-name-field-image field-type-image field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <a href="/sites/default/files/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg"> <img srcset="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg?itok=niUA2-iv 325w, /sites/default/files/styles/max_650x650/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg?itok=n8MhxvDp 650w, /sites/default/files/styles/max_1300x1300/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg?itok=F9gikWJX 757w" sizes="(min-width: 1290px) 325px, (min-width: 851px) 25vw, (min-width: 560px) 50vw, 100vw" src="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975_0.jpg?itok=niUA2-iv" alt="" title="Grain silo explosion" typeof="foaf:Image" /> </a> </div> </div> </div> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/en/users/kinta" lang="" about="/en/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Wed, 06/01/2016 - 09:22</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><ul></ul><p>Les tàctiques d'interacció comunitàries majoritàries actuals, sovint passen per l'ús dels centres que emmagatzemen la informació, justificant-se en el fet d'augmentar la visibilitat i en el <em>és on hi ha la gent</em>. L'aproximació de la interacció des del punt de vista del markèting, com si internet fos una televisió, ens empobreix, i la limitació dels mitjans que s'utilitzen per comunicar té implícita una interacció isolada i unes restriccions, per no parlar de perills majors o de tràfic de dades. Amb el seu ús ens estem corresponsabilitzant de l'alimentació d'uns models que van en contra de l'autonomia i la sobirania tecnològica.</p> <p>Els gegants propietaris d'aquests magatzems plantegen cada dia més i més enfortir els centres i escalar els sils perquè hi càpiguen les propostes, els estats d'ànim, les idees i els comportaments de la "<a href="https://lasindias.com/en-el-29o-aniversario-de-la-muerte-de-michel-foucault">societat civil</a>". Però estem capacitats per pensar en alternatives, de la mateixa manera que s'anunciava que els nostres somnis no cabien en les seves urnes, podem afirmar que els nostres somnis no cabran als seus servidors.</p> <p>Però si dic que limitar-se en l'ús de sils ens empobreix, també ho fa el quedar-nos ancorats en la blogosfera dels 2000. <a href="https://planet.communia.org/content/cap-una-lliure-distribucio-de-converses">Malgrat és un model fort</a>, el podem enfortir encara més. </p> <p>Recordant la confrontació entre model sil vs model distribuït:</p> <blockquote> <p>Requeriment de crear una identitat in-situ Vs. Identitat flexible i determinada per l'usuari.<br /> Comunicació isolada: únicament en el lloc amb usuaris del lloc Vs. Comunicació amb qualsevol contacte o xarxa.<br /> Creació de contingut d'un tipus determinat. Vs. Creació de qualsevol contingut (text, hypertext, imatges, video, àudio).<br /> Restricció a l'hora d'indexar el contingut en tota la totalitat Vs. Possibilitat d'indexació<br /> Acatar uns termes de servei i ús Vs. Crear els teus propis termes.<br /> Obligació a cedir part de l'autoria o llicència a qualsevol contingut creat Vs. Autoria i llicència flexible( tu la decideixes ).<br /> Restricció a l'hora d'importar/exportar el teu contingut o continguts sobre els teus continguts ( comentaris,tags... ) Vs. Possibilitat de exportar segons les possiblitats i habilitats tècniques<br /> Generació de context temporal transformant converses en rànquing al cap de poc temps (per exemple, si vols utilitzar twitter com a canal de comentaris, et trobaràs que les converses duren una setmana) Vs. Generació de context permanent (limitat a l'existència del blog).<br /> Escalabilitat per part de la corporació Vs. Escalabilitat segons habilitats tècniques i framework.</p> </blockquote> <p><br /> Simplificant: Fins el moment tenim <strong>els blogs i els CMS</strong> per articular les converses i els continguts en el si de les nostres comunitats, amb els <strong>pingbacks</strong> com a mètode de notificació i cita, i <a href="https://planet.communia.org/content/google-reader-mort-rss-viu">els protocols com l'RSS per la sindicació</a>. Però la recentralització ens segueix rodejant, s'han instaurat els <em>compartirs i els like its</em> (<a href="https://mic.com/articles/125474/facebook-is-tracking-your-likes-and-selling-them-to-advertisers">fins i tot aquests trenquen la privacitat en els nostres llocs</a>), i els comentaris natius del blog s'han vist substiuïts; se'ns ofereix <strong>delegar el flux de comentaris cap als sils habituals</strong> (twitter, facebook, gplus...) via <a href="https://disqus.com/">disqus</a>, i aquest mètode va in crescendo.</p> <p>Davant d'això la jugada mestra planteja abraçar <a href="https://gnu.io/social/">gnusocial</a> com a espai per la conversa federada amb immediatesa. Si mesclem i federem blogs amb converses distribuïdes, el model és més que fort i planteja un <a href="https://lasindias.com/gnu-social-la-federacion-contra-el-modelo-social-de-twitter">horitzó il·lusionant</a>. Així amb la motivació de<strong> possibilitar un ordre sense poder </strong>en les nostres comunitats, <strong>fer més distribuïda la informació</strong> i <strong>permetre autonomia a qui la sol·liciti</strong>, des de communia, al mateix temps que renovàvem  https://planet.communia.org, hem contribuït a aquest model aportant mòduls per fer d'un <a href="https://www.drupal.org/8">CMS d'última generació com és Drupal 8</a>. </p> <p>Hem fet una <strong>actualització major de planet a un Drupal 8</strong> ple de noves funcionalitats, i es pot dir que un nou planet.communia.org ha nascut. Pel camí, també hem creat un nou espai de conversa: <a href="https://social.communia.org"><strong>social.communia.org</strong>, la instància gnusocial de communia</a>(WIP).</p> <p>També han nascut <strong>dos mòduls de drupal</strong>, perquè més enllà de fer una simple actualització, volíem situar communia al nou escenari de la <a href="https://lasindias.com/recuperar-la-web-de-la-autonomia">web distribuïda</a>. Per això hem dissenyat <strong>un nou flux d'interacció distribuït</strong> en el si del blog. En aquest disseny hi ha una enveja sana per poder tenir en Drupal el que ofereix un sistema de blogging com és wordpress: federació de converses entre blogs<a href="https://en.support.wordpress.com/comments/pingbacks/"> via pingbacks</a>, i integració de gnusocial com a motor de converses i comentaris, gràcies a <a href="https://lasindias.com/gnu-social-la-federacion-contra-el-modelo-social-de-twitter">l'aportació que han fet des de las indias</a> amb el plugin <a href="https://wordpress.org/plugins/wp-gnusocial/">wp-gnusocial</a>. Davant l'absència d'aquestes funcionalitats al nostre blog i a d'altres que vulguin funcionar amb Drupal 8, he creat els mòduls que ho possibiliten:</p> <ul><li><a href="https://github.com/aleixq/vinculum-d8">Linkback</a> (en fase de revisió) per drupal 8 <a href="https://planet.communia.org/content/cap-una-lliure-distribucio-de-converses">amb la motivació de permetre sistemes de referències entre blogs</a>. </li> <li><a href="https://www.drupal.org/sandbox/kinta/2732077">Gnusocial</a> (estar en els sandboxes de drupal.org: <a href="http://cgit.drupalcode.org/sandbox-kinta-2732077">codi</a>  [ git clone git://git.drupal.org/sandbox/kinta/2732077.git ] ) per drupal 8, per situar-nos en el nou context d'interacció distribuïda.</li> </ul><p>Fins aqui la introducció sobre els canvis de Planet <strong>que encara s'han de provar en producció</strong>, en breu faré entrada de blog parlant concretament de cada un dels dos mòduls. Com instal·lar-los, configurar-los i utilitzar-los.</p></div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-inline clearfix"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/pingbacks" hreflang="en">pingbacks</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/blogosfera" hreflang="en">Blogosfera</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/ca/etiquetes/gnusocial" hreflang="ca">Gnusocial</a></div> </div> </div> Wed, 01 Jun 2016 07:22:00 +0000 kinta 112 at https://planet.communia.org Cap a una lliure distribució de converses https://planet.communia.org/ca/content/cap-una-lliure-distribucio-de-converses <span class="field-wrapper p-name">Cap a una lliure distribució de converses</span> <div class="field-wrapper image field field-node--field-image field-name-field-image field-type-image field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"> <a href="/sites/default/files/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg"> <img srcset="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg?itok=BJr5QIIM 325w, /sites/default/files/styles/max_650x650/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg?itok=3WgPL3D8 650w, /sites/default/files/styles/max_1300x1300/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg?itok=uW0P2q9C 757w" sizes="(min-width: 1290px) 325px, (min-width: 851px) 25vw, (min-width: 560px) 50vw, 100vw" src="/sites/default/files/styles/max_325x325/public/davenport_ia_grain_elevator_blast_1975.jpg?itok=BJr5QIIM" typeof="foaf:Image" /> </a> </div> </div> </div> <span class="field-wrapper"><a href="/user/1" class="visually-hidden p-author h-card" rel="author" title="kinta">kinta <img src="https://planet.communia.org/sites/default/files/pictures/aleixwar2.jpg" alt="kinta" /> </a> <a title="View user profile." href="/en/users/kinta" lang="" about="/en/users/kinta" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">kinta</a></span> <span class="field-wrapper">Tue, 12/16/2014 - 02:02</span> <div class="field-wrapper body field e-content field-node--body field-name-body field-type-text-with-summary field-label-hidden"> <div class="field-items"> <div class="field-item"><p>I would like to make constructive criticism to the ones that like bloggers here in planet.communia.org, have decided to have a space to enunciate, to talk and to create knowledge. One of the reasons is to present alternatives to the gray landscape that comes with concentration and capitalization of vectors where information flows. I will talk about common infrastructure and <a href="http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fen.wiktionary.org%2Fwiki%2Fsilo&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNGcquE2M-wpIPfoYOWY5XyQBxS1_g"> </a> <a href="http://en.wiktionary.org/wiki/silo">silos</a> ,an analogy that I think is so accurate when it comes to structures in information systems that are poorly related to other structures, so they prevent the free exchange of data.</p> <p> </p> <p>Any network consists of nodes and links between them. Whether removed content creators (nodes) as infrastructure and communication technologies (links) network ceases to exist. In this post I will not discuss how to regulate the links between content creators and consumers on the basis of the conflict, there is a lot writtings about this topic...</p> <p>When you create content, there comes a time when you should draw a strategy to generate network while blocking certain network topologies which prevent to express yourself with maximum autonomy and personality. We heard by every way imaginable that we should try to move towards free distribution of content, <a href="http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fus.cdn281.fansshare.com%2Fphotos%2Fnetwork%2Fnet-paul-baran-on-distributed-communications-networks-2059365127.jpg&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNGWQ_4QDT4RZ4ml0RQ0WhX8ZSRJeA"> </a> <a href="http://us.cdn281.fansshare.com/photos/network/net-paul-baran-on-distributed-communications-networks-2059365127.jpg">Paul Baran graphics</a> on decentralization and distribution networks to make them resilient are common in   <a href="http://lasindias.com/indianopedia/topologias-de-red">reports and studies</a> .But to do so, in addition to generating content (become active nodes), we should think about the relationship and how to care for the link between us and our conversations, especially when there is a tendency to abuse it by successive <a href="http://hipertextual.com/2014/11/texto-canon-aede">reforms of intellectual property</a> .</p> <p>Analyzing the possibilities that are currently creating content nodes to become active and productive, we can put them on a scale according to the degree of restriction, brokerage, and control (monitoring). Within this division if on one side there are the <a href="http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Findiewebcamp.com%2Fsilos&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNEhDe1eGaJF2iLzN-dj42R929A3eQ"> </a> <a href="http://indiewebcamp.com/silos">silos</a> , websites that offer content publishing often owned by large companies (twitter, facebook, gplus ...), on the other there is the   <a href="http://lasindias.com/indianopedia/blogsfera">blogosphere</a> .According to the proposed features by <a href="https://www.google.com/url?q=https%3A%2F%2Findiewebcamp.com%2Fsilos&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNEavOQE_d00MTKp8hlUeboIq4aZFA"> </a> <a href="https://indiewebcamp.com/silos">https://indiewebcamp.com/silos</a> , we oppose them:</p> <ul><li>Requirement to create an identity in situ Vs. Flexible identity determined by the user.</li> <li>Isolated communication: between the users of this site Vs. Communication with any contact of any network.</li> <li>Creation of content of a specific type. Vs. Creation of any content (text, hypertext, images, video, audio).</li> <li>Restriction when indexing whole content Vs. Indexing possibility.</li> <li>Accept terms of service and terms of use Vs. Create your own terms.</li> <li>Obligation to transfer part of the authorship or license of any created content Vs. Flexible autorship and licensing (it's up to you).</li> <li>Restricts your ability to import/export your content, or content about your content (e.g. comments, tags) Vs. Possibility to export according to the possibilities and technical skills</li> <li>Temporal context creation, transforming conversations to ranking in short time (for example, if you want to use Twitter as a channel for feedback, <a href="https://dev.twitter.com/rest/public/search">you will find that the talk lasts one week</a> ) Vs.Generation of permanent context (limited to the existence of the blog).</li> <li>Scalability by corporation decisions Vs. Scalability depending on technical skills and framework.</li> </ul><p>While to get some features you are dependent on the technical skills and infrastructure (often requires paying a hosting), you can enjoy much autonomy if you get a blog with a provider like wordpress.com, so on the degree of autonomy remains significant as compared to the all-in-one solutions as facebook.</p> <p>So, I think we can accept that nowadays the more independent system to create content is still the blog. However there are some components of user experience in which the blog hasn't continued to innovate while silos do : Likes, shares, retweet ...Actions that have enabled new content streams and new relationships. Although they can be criticized of aggregation behaviors tend that decrease interaction, we must admit that there has been innovation and in many cases the users themselves(without previous strategy by provider) are the ones that have implemented improvements. An example of this is <a href="https://www.google.com/url?q=https%3A%2F%2Ftwitter.com%2Fchrismessina%2Fstatus%2F223115412&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNElmZYp05bFVR4OnnrUkOcB1Iv7mw"> </a> <a href="https://twitter.com/chrismessina/status/223115412">semantic topics of debate via twitter hashtag</a> .Interestingly in autonomous areas as blogosphere networks, the degree of improvement by content creators, is not frequent, at least much less valued and displayed.</p> <p>As regards the social interaction of blogs it remains in 1) comments and in 2) mentions. Comments are reactions flow on a blog entry(the wall). I think Mentions are one of the cornerstones; They are a warning when someone links to your blog, and currently the most common way is to do it through   <a href="http://web.archive.org/web/20030813124915/http://www.hixie.ch/specs/pingback/pingback-1.0">pingbacks</a> (I am ignoring trackbacks, as they are too weak against spam): When someone mentions my text, whether to recognize, to reflect, or for whatever reason, I can accept the conversation and publish on my entry that the text has been referred in a remote blog entry.It is the social part of blogging that allows the federation of content and the articulation of agreements peer to peer (I am expresing myself from my space, who mentioned me acts in the same condition). So conversation is on equal terms. But surprisingly, this little gem of interaction is often ignored and even disabled, it is an old technology that is not understood visually and does not provide anything. For example, in Radical Community Manager workshops, I saw that in the training about content creation tools, the pingbacks were deactivated by default without debate. I think it is a strategic mistake, since not giving the possibility of interaction and conversation follows the logic of creating new parliaments, where who is speaking doesn't listen to the listener.</p> <p>What is true is that it is an old technology that hasn't been improved since the technology has not changed too much <a href="http://web.archive.org/web/20030817120358/http://simon.incutio.com/archive/2002/09/02/testingPingback">since 2002</a> .This becomes critical because in the case of blogs the link between nodes is sufficient but inefficient and could be richer. I'm not talking about putting social media icons or SEO campaigns. I mean how to deepen the essence of the blog, allowing the network to continue talking, improving the context and details of the conversation. As I said before, if we don't take care of the links among us, all nodes suffers. In this sense a new simple and efficient mechanism appears to solve some shortcomings: the <a href="https://www.google.com/url?q=https%3A%2F%2Fgithub.com%2Fconverspace%2Fwebmention%2Fblob%2Fmaster%2FREADME.md&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNEY3j58A9OpCPSSRPIrjqjaYo06GQ"> </a> <a href="https://github.com/converspace/webmention/blob/master/README.md">webmentions</a> .This protocol tries to make simple and standard communication in the blogosphere because it uses <a href="http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fwww.w3.org%2FProtocols%2Frfc2616%2Frfc2616-sec9.html&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNEnpwhf-KxuYDzH7sJmHFrh8LXcgg"> </a> <a href="http://www.w3.org/Protocols/rfc2616/rfc2616-sec9.html">Standard HTTP</a> instead of  pingbacks' <a href="http://xmlrpc.scripting.com/spec.html">xmlrpc</a> .Also it proposes the implementation of "social" actions <a href="https://indiewebcamp.com/Webmention#types_of_mentions">categorizing mentions as Likes, Repost, Reply</a> , although not enough, this implementation draws a more interactive blogging and opens the door to a rich conversation.</p> <p>Going further, I think that in front of the idiosyncrasies and specificity of each silo or restrictive "social network" when we talk about indexing content, it is necessary to seek out improvements in the federation of content and conversations, that would mean a substantial added value of blogging systems. And what a better way than to follow the distributed way that allows http protocol? Going even further we can bet the semantization via RDF or JSON-LD to deal with the APIs that are used in major hubs, that usually reduces content to an artificial scarcity. Why semantics? because when you see the mention that you made me, it should be easy to discover the author, the content of entry, date, comments ...</p> <p>To do this, it would mean that it is important that blogs open a section explaining what possibilities of interaction are offered. A section telling that:</p> <ul><li>This blog publishes content enriched through RSS protocols in:______</li> <li>This blog publishes resources described via RDFa 1.1 in each node.</li> <li>This blog allows webmentions, comments and pingbacks.</li> </ul><p>We would love to articulate conversations so comfortable and so the idea is to implement properly pingbacks and webmentions.</p> <p>The way it works is that when I publish a blog entry, and someone mentions it, the references system goes to the place where mention comes and seeks for the context of the reference. With pingbacks is simply a statement of the type:</p> <p>... On the way described method is a formula of ...</p> <p>It provides little or nothing.</p> <p>The problem is how the reources are described: we need a more careful context. It would be interesting to get the author, date, blog, tags, pictures ... But mainly, define the description of the entry and the body of the article, in order to allocate scrapping resources to look bold phrases instead of dealing with silos' widgets. The degree of permeability of your website depends not only on the fact that it has a pleasing design and it is optimized for readability, it's required to enrich the link and make it stronger, especially now that some laws tends to criminalize it. We need that each blog understands with each others, and in the same way as a link leads to another, we are at one step to get the clicked link to perform an action (to be known if it is a response, if it is of type favorite or like, or if it is wanted to share the content you mention it ...).</p> <p>If some proposal was described in 2010 at <a href="http://www.w3.org/2010/02/rdfa/sources/rdfa-primer/alice-example.html">http://www.w3.org/2010/02/rdfa/sources/rdfa-primer/alice-example.html</a>   Now it seems that schema.org is the leading voice when it comes to description of resources, but regardless of this, we still have foaf, sioc ...If not enough with them you can always create specific ontologies to your community, extending some existing ones. It may seem complicated, but for simple content such as blog entries it should not be, especifically when we have written examples like <a href="http://www.w3.org/TR/html-rdfa/#bib-XHTML-RDFA">http://www.w3.org/TR/html-rdfa/#bib-XHTML-RDFA</a> .We have both <a href="https://www.google.com/url?q=https%3A%2F%2Fwordpress.org%2Fplugins%2Fwebmention%2F&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNH1YpEhqd-9V-Yuquy-LEvIEzdbYA"> </a> <a href="https://wordpress.org/plugins/webmention/">webmentions</a> plugins as rdf plugins for blog services (there is a version for drupal to github, which I am <a href="https://github.com/sanduhrs/vinculum/pull/2">bringing them hours</a> ), there are also services which capture mentions <a href="http://webmention.io/">of our blogs to prevent and break the commons enclosures</a> .</p> <p>But there are also dangers. It is paradoxical that some value on the free distribution of content methods, such as RDF, gets distorted when appears the word SEO. Then useful federation could become just marketing to bring up your post on top of the seek results. We must highlight the tools and perceive them beyond allowing Google to fix the shop window that <a href="http://www.google.com/webmasters/tools/richsnippets?q=http%3A%2F%2Fplanet.communia.org%2Fcontent%2Fbombillas-milagro"> </a> <a href="http://www.google.com/webmasters/tools/richsnippets?q=http%3A%2F%2Fplanet.communia.org%2Fcontent%2Fbombillas-milagro">each blog owns</a> .So SEO is an additional benefit, not the main purpose, and we have to take care in not giving or sublicense our own resources and responsabilities. For example: Google will put a picture on your search index with your blog but to get that "rich snippet" <a href="http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fwww.seoskeptic.com%2Fstructured-data-for-author-pages-and-linked-snippets%2F%23articlerl&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNHcRHrtRDRLqoicEYXiNvOUqxqWqg"> </a> <a href="http://www.seoskeptic.com/structured-data-for-author-pages-and-linked-snippets/#articlerl">you must transfer your identity to Google Plus</a> .We must take advantage of progress as a community and between communities, not only allocate them to enrich the middlemen and thus give them the benefit of owning our resources. As always think the web and its distribution standards for the peer exchange, not for centralization.</p> <p>So far, planet.communia.org had built a system of dual pingbacks and trackbacks. From now, we incorporate webmentions system, and we use still the pingbacks while we cancel the trackbacks, because in all the time that we have had them active, we only received 4 good ones (coming from the same planet) and about 2500 that were spam.</p> <p>In drupal, semantics default is done via RDFa 1.0 in every content type, some microformats and html 5 tags that helps define the good content. The mechanisms of interaction will be reflected in the entrance <a href="/content/api">(un) API</a> in <a href="/content/cap-una-lliure-distribucio-de-converses#drupal-live-announce">footer's menu</a>   .In addition we have added <a href="https://www.google.com/url?q=https%3A%2F%2Fwww.drupal.org%2Fproject%2Fmicrodata&amp;sa=D&amp;sntz=1&amp;usg=AFQjCNFowVccxl-fahtRSQCnso10f67Dgg"> </a> <a href="https://www.drupal.org/project/microdata">microformats</a> , some <a href="http://schema.org/">schema.org</a> specifications and RDFa 1.1.So the content will get foaf, sioc, og and schema.org specifications. Trying to implement <a href="http://www.w3.org/TR/rdfa-primer/">standards</a> when possible. So can we keep the web talking again?</p> </div> </div> </div> <div class="field-wrapper field field-node--field-tags field-name-field-tags field-type-entity-reference field-label-inline clearfix"> <div class="field-label">Tags</div> <div class="field-items"> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/blogosfera" hreflang="en">Blogosfera</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/comuns" hreflang="en">comuns</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/pingbacks" hreflang="en">pingbacks</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/sil-hostil" hreflang="en">sil-hostil</a></div> <div class="field-item"><a href="/en/etiquetes/P2p" hreflang="en">P2p</a></div> </div> </div> Tue, 16 Dec 2014 01:02:05 +0000 kinta 99 at https://planet.communia.org