Si de fa un temps l'anàlisi de la relació entre tecnologia i educació vé de la pràctica professional. Des d'inicis de curs que puc analitzar-la com a pare, i com a part activa a l'AFA. I no em sorprèn trobar-me (com a tot arreu en aquesta societat) de nou amb punts de conflicte entre sector privat, públic i comunitari.

Organitzacions com la FAPAC o la majoria d' AFAs lluiten per tal que el sector privat no operi amb la lògica d'ampliar tot el que pugui el marge de guany en certs àmbits de l'educació: Per exemple quan parlem del servei de menjador que està bloquejat per serhs a Terrassa i que planteja greuges importants.

Però sembla que el conflicte d'interessos no és tan lúcid en altres àmbits i no es té una perspectiva clara del que signifiquen certes delegacions, podem parlar del servei de neteja (en mans dempreses multiserveis com clece) o el cas que m'agradaria analitzar: les tecnologies de la comunicació i del coneixement.

Un nou prisma es vol aplicar en els centres educatius. Es vol inculcar l'esperit emprenedor a les aules. Es vol que les nostres nenes i nens creixin amb valors com el lideratge, la resiliència, l'esforç, el treball i el risc. Sorprèn que ja de ben petits es parli d'aquests valors tant presents en discursos empresarials. De fet la proposta vé acompanyada dels aplaudiments de la patronal.

Davant aquesta determinació per pretendre que els petits no es deixin vèncer a la primera de canvi, i que sàpiguen superar els entrebancs, podem assegurar, com a professionals que ens dediquem al manteniment i a la implementació tecnològica als centres, que als escolars el vent fa temps que els bufa en contra. Es pot afirmar doncs, que l'escenari per fer aquestes “pràctiques empresarials” és immillorable i que hem aconseguit que aflorin entrebancs dia a dia, si més no pel que fa a materials educatius i a elements tecnològics.