Capítol 5: El programari.
Capítol 5: El programari.Apt, repositoris i codi font
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per la persona. En general, quan es parla del codi font corresponent a un programa o aplicació informàtica, hom es refereix al conjunt de fitxers amb les instruccions necessàries per fer funcionar aquest programa. Un cop el codi font és disponible a l'ordinador, es pot convertir en un fitxer executable mitjançant un compilador, o bé es pot executar de diferent manera amb un intèrpret, depenent del tipus de llenguatge utilitzat.
DEB és l'extensió dels paquets instal·ladors de programari. Igual que el terme Debian rep el nom del de la dona del fundador de Debian Ian Murdock, Debra Murdock. Els paquets de Debian són arxius estàndars d'Unix que inclouen dos arxius TAR comprimits en gzip: un d'ells que controla la informació i un l'altre conté les dades. El programa predeterminat per gestionar aquests paquets és el dpkg, generalment a través del sistema APT.
Advanced Packaging Tool, o APT, és la interfície d'usuari del sistema d'administració de paquets utilitzat per Debian GNU/Linux i els seus derivats. L'APT simplifica el procés d'administració del programari en sistemes operatius tipus UNIX, automatitzant la instal·lació, configuració i actualització dels paquets de programari, ja siguin arxius binaris o compilats a partir del seu codi font.
|
Utilitzant el sistema apt és la forma més còmoda per instal·lar i desinstal·lar software al nostre sistema. El programa Synapic és un entorn gràfic per fer funcionar el sistema apt al nostre ordinador. Podríem configurar diferents fonts de software d'on el sistema apt es podria descarregar programari, tot i que si mantenim només les fonts oficials de Ubuntu no tindrem mai cap problema d'incompatibilitat de versions, dependències... etc. Hi Ha programes gràfics encara més senills que el Synapic per buscar i instal·lar software i actualitzacions que també utilitzen el sistema apt. Si ens descarreguem un programa d'internet amb l'instal·lable .deb podrem instal·lar amb molta comoditat el software en qüestió, ja que ell sol consultara el sistema de dependències de software. Tot i això haurem d'estar atents que el paquet .deb sigui compatible epr el nostre Ubuntu i per l'arquitectura del nostre sistema. Si ens descarreguem el codi font d'un programa, segurament el podrem instal·lar al marge de la distribució GNU/linux que tinguem. Tot i això ens haurem de preocxupar nosaltres de complir amb totes les dependències, compilar-lo per el nostre ordinador i després instal·lar-lo. Com que no fem servir un sistema robust d' instal·lació i manteniment de software aquest tipus de software no s'actualitzarà amb tot el sistema. |
Aplicacions
Suite ofimàtica OpenOffice
L'OpenOffice.org és un paquet ofimàtic de programari lliure (sota la llicència LGPL) d'Oracle. Inclou un processador de textos (Writer) compatible amb el Microsoft Word, un gestor de fulls de càlcul (Calc) compatible amb el Microsoft Excel, un editor de presentacions (Impress) compatible amb el Microsoft PowerPoint, un editor de bases de dades (Base) que pot importar bases de dades del Microsoft Access, un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw) i un editor de fórmules matemàtiques (Math).
Pot llegir i escriure directament els fitxers creats amb els programes de Microsoft Office Word, Excel i Power Point, tot i que, a diferència d'aquest, fa servir servir per defecte els formats ODF, que són estàndard ISO, IEC i OASIS.
La mida dels fitxers desats en els formats ODF és força menor a la mida dels fitxers equivalents desats amb els formats de Microsoft Office.
OpenOffice.org és un programari multiplataforma, existeixen versions per a Microsoft Windows, GNU/Linux, Solaris i MacOS.
OpenOffice.org usa els següents formats de fitxer:
| Tipus de document | Extensió de fitxer |
|---|---|
| Full de text: OpenDocument Text | .odt |
| OpenDocument Text Template | .ott |
| OpenDocument Master Document | .odm |
| HTML Document | .html |
| HTML Document Template | .oth |
| Full de càlul: OpenDocument Spreadsheet | .ods |
| OpenDocument Spreadsheet Template | .ots |
| Dibuix vectorial: OpenDocument Drawing | .odg |
| OpenDocument Drawing Template | .otg |
| Presentació: OpenDocument Presentation | .odp |
| OpenDocument Presentation Template | .otp |
| Fórmules: OpenDocument Formula | .odf |
| Base de dades: OpenDocument Database | .odb |
| OpenOffice.org Extensions | .oxt |
Gimp
GIMP és un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL. Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.
La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.
Mozilla
El Mozilla Firefox (oficialment abreujat com Fx o fx[2] i popularment abreujat com FF[3]) és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L'objectiu del Firefox és desenvolupar un Mozilla més petit, lleuger i ràpid mitjançant l'extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla. De la mateixa manera que Mozilla, Firefox és multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfície XUL.
El Mozilla Firefox és un projecte paraŀlel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrònic sota la mateixa filosofia i amb uns orígens similars. La bona rebuda d'ambdós per part dels usuaris va dur a que la Fundació Mozilla els adoptés com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.
