Capítol 1: Introducció als tipus de Xarxa

Capítol 1: Introducció als tipus de Xarxa
qguitart Wed, 03/05/2014 - 12:25

Centralitzada

Postes

Al s. XVIII a la península, el mecanisme per relacionar-se entre els diferents punts eren les postes. I la implantació del correu, implicava unes qüestions polítiques, estretament relacionat amb el naixemenent de les monarquies absolutes a Europa. Qualsevol relació escrita que hagués d'establir-se entre els punts dels estats havia de passar per un centre. Això en el cas de les col·lònies ratllava l'absurd: per enviar cartes entre punt propers del nou continent s'havia de passar per la capital de l'imperi, prohibint-se la creació de nous camins.

Els primers diaris neixen als ports, tenen caràcter comercial. Els diaris d'opinió surgeixen a les capitals.

L'estructura física de informació condiciona l'arquitectura d'informació, determina com són els mitjans i condiciona la identitat.

Revolució francesa

La primera estructura política són els clubs. Els quals s'articulen de la mateixa manera que ho feien les vies de comunicació de l'època, això significa un centre i corresponsals a la perifèria. Així el model d'estat que sorgeix de la revolució francesa serà igual de centralista que la monarquia absolutista.

Descentralització

Codi morse

Samuel Morse, envia el primer missatge de telègraf elèctric, utilitzant la mateixa estructura que existia, la de correus. Però degut als problemes tècnics (no aïlllar el cable) , es va haver de crear repetidors cada 8 kilometres, això porta a la descentralització de les comunicacions.

Paul Julius Reuter al 1852 va fer passar un cable de telègraf per l'estret de Calais per on feia passar notícies entre les borses de Paris i Londres, que donaven informació molt valuosa sobre les cotitzacions pels inversors. El telègraf unificarà França i Anglaterra.

Al 1853, en la primera guerra mediàtica de Crimea, pels cables de Reuters passa la informació en temps real sobre la guerra, cosa que afecta les borses, i també fa que comencin a sortir moviments de crítica a la guerra, i de retruc de sufragistes, ja que els arguments del sufragi censitari ( població no informada no pot decidir), no tenien sentit.

Hi ha també una influència i s'inaugura un nou llenguatge periodístic que ha de ser més concís i clar.

A part d'això també té una incidència en moviments obrers. Els empresaris europeus, gràcies al telègraf es poden posar en contacte amb d'altres empresaris de EUA, i impedir que les vagues signifiquin pèrdues, comprant producció externa, així no perdien clients.

Els obrers actuen igualment, convoquen una associació internacional de treballadors, es comuniquen per telègraf per trobar-se el 28 de setembre de 1864 a St Martin's Hall per fundar la primera internacional (http://www.marxists.org/archive/marx/works/1864/10/27.htm), que té com a objectiu coordinar els moviments emancipadors arreu del món (utilitzant telègrafs)

Els interessos colonials i comercials britànics(principalment cautxú i coure) , fan que s'expandeixi la xarxa, i escenifica l'hegemonia anglesa. (Mattelart la mundialización de la comunicación pp.19). L' extracció a escala en lògica de producció capitalista és possible gràcies al telègraf.

Amb la interconnexió que possibilita també es crea la cultura de masses.

Ferdinand de Lasalle proposa agrupar els obrers en assemblees i ubicar-les a cada lloc on hi ha un repetidor de telègraf, aconsegueix en poc temps organitzacions de milions d'afiliats i representació parlamentària. Això fa que tot partit copii aquesta estructura de local-regional-nacional-internacional, Avui encara seguim aquesta lògica. Tot es descentralitza, les empreses també es divideixen en delegacions regionals i s'agrupen com a multinacionals. Les agències de notícies també...Passem del centre absolut a la descentralització, als estats democràtics federals.

Tota organització que requereixi informació o que es vegi millorada per aquesta segueix l'estructura de la xarxa descentralitzada.

La descentralització aporta pluralisme, i opcions entre les que triar respecte el model centralitzat

Xarxa distribuïda

Alerta atòmica 1964

La Rand corporation - laboratori de idees (think tank) nordamericà que forma part de les forces armades nordamericanes – demana a Paul Baran que dissenyi l'estructura per la qual s'hauran de connectar els ordinadors de les universitats que tinguin subvenció del ministeri de defensa dels EUA.

En plena guerra freda, s'havia de dissenyar una xarxa molt robusta, resistent i resilient. L'estructura emprada fins aleshores era la centralitzada, això era degut a qüestion sde costos: era menys car tenir grans ordinadors centrals i terminals tontos.

En la xarxa centralitzada si extreus el node central es converteix en no-xarxa, es destrueix la xarxa.

L'alternativa de l'època era la xarxa descentralitzada, en la qual si s'extreu els nodes centralitzadors, el resultat són múltiples xarxes desconnectades entre si.

Baran es pregunta a on distributed networks (http://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/research_memoranda/2006/RM3762.pdf ) com es pot fer una estructura d'un conjunt de nodes, perquè ningú no depengui de ningú. El resultat és una xarxa distribuïda, i es materialitza en ARPANET, antecessor de la internet.

Aquesta estructura, també és vàlida per les relacions social, més enllà d'atacs nuclears soviètics.

Internet

Un segle després de la descentralització auxiliada pel telègraf, assistim a una altra mutació, internet:la primera gran xarxa de comunicacions distribuïda. Les primeres converses globals apareixen, i una d'aquestes es dedica a produir software, aquest està en la base de la nova estructura del sistema de comunicació, és la primera indústria que es basa en l'estructura distribuïda

Software lliure

La base d'aquesta producció és un bé públic no administrat per cap centre, és un bé distribuït, produïts per gent i petites empreses que volen el mateix. Es genera una economia de l'abundància. Ja que no hi ha escassetat i ven serveis i manteniment associats, treball real, i resmés que treball real. Tot el que produeixi un valor extraordinari,es reintegra a la comunitat.

En el centre no hi ha un capital financer o monetari, sinó coneixement, un bé públic no estatal, produit i mantenit socialment.

S'expandeix i s'aplica a tot lo digitalitzable ( Negroponte en el seu “SerDigital” ens parla de la transferència dels àtoms als bits).

S'estima que el valor econòmic transferit als països en vies de desenvolupament que ha ocasionat el software lliure és vàries vegades major que tota l'ajuda al desenvolupament des de la segona guerra mundial. http://www.ohloh.net/p/linux/estimated_cost

Té un impacte econòmic important, hem de tenir en compte que software lliure no ésnomés linux, també és el protocol http, que és el fonament detota pàgina web existent. http://directory.fsf.org/

Velles fronteres cauen, noves fronteres electròniques

(http://lasindias.net/indianopedia/Globalizaci%C3%B3n) Cau la unió soviètica, i Xina s'inserta al mercat mundial, EUA i el neoliberalisme respon demandant noves obertures de mercat. La comunicació cada cop és més distribuïda i el desenvolupament tecnològic és cada vegada més fort, davant d'això l'escala òptima de producció es fa cada cop més petita i invertir en projectes més difícil. Per optar a projectes grans el capital financer necessita obrir nous de mercat.

Mentre l'estratègia capitalista era anar cap a la concentració, cap a la gran fàbrica.L'escala de producció havia canviat, i un mig burgès de la perifèria podia obrir una fàbrica i competir.

Això era trencar la cadena de valor, passar de grans empreses integradores de tots els processos d'un producte a xarxes de petites empreses distribuïdes pel món especialitzades en diferents parts del procés.

Però a la llarga passa l'inevitable, els productors perifèrics assumeixen tot el procés i venen directament. Les marques dels països centrals alcen la bandera de la propietat intel·lectual per tal d'emportar-se una part del pastís d'un desenvolupament que noe el deu res. Rebuts en concepte de patent

Un cas clarificador seria, a Indonesia fan la placa, a Mèxic el Xassís, a Korea les pantalles, i a California per tenir la Marca ho cobren, plusvàlua de2400%en cada iphone . (http://falkvinge.net/2012/01/31/why-acta-is-so-mercilessly-pursued/).

Per tal que la competència sigui possible, cada cop hi ha demanda de baixar mésl'escala, això porta a industrialitzacions ràpides i rentables,països com Xina, Brasil,o Indonèsia pujen i entren a les principalseconomies per PIB al 2010.

Com a resposta es veu com a sortida concentrar la integració en empreses petites dedicades al disseny i en la financiarització. Però per tal que això funcioni calen lleis de propietat intel·lectual. Per això ACTA,PIPA, SOPA, SINDE, CISPA, lligades als tractats de lliure comerç,són tant importants, perquè permeten categoritzar dissenys com arentes previsibles gràcies al copyright. [ http://datos.bancomundial.org/indicador/BX.GSR.ROYL.CD/countries/1W-US?order=wbapi_data_value_2010%20wbapi_data_value%20wbapi_data_value-last&sort=desc&display=default ]

Així compensen el fet que es tendeixi a la comunicació distribuïda i que té un capital públic sota la forma de coneixement obert. Globalment en la mesura que els projectes són de més petita escala el capital financer es desenganxa de la producció, formant grans paquets com els derivats.

Al 1989 la quantitat de capital financer que creuava a l'atlàntic era 6 vegades la quantitat de comerç. Ara està en 600vegades.

La base està en el capital especulatiu, i no només opera en l'immobiliari, ja que també opera sobre béns bàsics. Les llavors del tomàquet han de ser financiaritzables.

Reconcentració

Per altra banda també hi ha un intent de captura de la comunicació distribuïda en sistemes centralitzats, intentant que el capital els sigui útil.

Google amb gmail va saber generar escassetat basat en la capacitat per invertir capital en maquinària. Gmail va arrasar perquè va oferir la seva enorme infrastructura davant altres proveïdors de correu (2MB hotmail, 5MBterra, 10MB lycos)... Tots els serveis ofertats per google es basen en la infrastructura del gegant per reduir la competència. Com a agència d'integració publicitària i tot oferir APIs públiques de (part) de la seva informació, les intencions són clares pel CEO de google: Si miramos lo suficiente en tu mensajería y tu ubicación y usamos inteligencia artificial podemos predecir a dónde vas a ir. Muestranos 14 fotos tuyas y podemos identificar quién eres.