Free(jazz) as in freedom

Sol, sense altra companyia que la d’un Steinway & Sons, sense micròfons i sense més electricitat que la necessària per il·luminar lleugerament l’escenari, es presenta Agustí Fernández abans de convidar-nos a perdre’ns en el laberint de la memòria. Tant explora l’instrument fins a límits insospitats creant sons inimaginables, com reinterpreta composicions del segle passat dotant-les de contemporaneïtat. “La música és aquí i ara”, diu. No podria estar més d’acord.

Acompanyat, condueix els primers temes del Free Art Ensemble, amb Ivo Sans percudint la caixa de la bateria amb el peu, sabata inclosa. Una improvisació col·lectiva que utilitza a Kandinsky com a declaració d’intencions. En aquesta ocasió explora la inacabable capacitat creativa i transgressora dels seus companys. I també la dels assistents, a qui submergeixen en un viatge cap allò desconegut. Hi ha escena.

El free jazz hauria de ser la música de la nostra generació. Malgrat haver-se creat a principis dels anys 60, no existeix un llenguatge musical més contemporani que aquest. Sortir-se de la línia representa la màxima expressió de llibertat, i en el fons recull l’esperit original del jazz: quan abans del tombant de segle els músics comencen a improvisar sobre les partitures d’himnes i marxes militars afegint-hi un aire més hot. Aquest anhel transformador lentament es va desvetllant entre aquells als qui les generacions T i X han exclòs i feudalitzat, i que volem caminar cap a una societat de l’abundància i més democràtica, començant per les relacions de producció.

Els joves nascuts o que han crescut en l’era digital, acostumats a viatjar a la velocitat de les dades en comptes de al ritme de la circulació del capital, viuen en un món més espontani i volàtil. Els adolescents comencen a preferir snapchat a facebook, perquè no els interessen murs ni historials, el món canvia ràpidament i la informació queda obsoleta en menys de cinc minuts. Tal com ens diria Wadada Leo Smith: “Pau Casals ho tenia clar però we still don’t get the message”. Necessitem compromís amb les comunitats reals i la creació de nous codis i llenguatges per imaginar i construir futurs possibles.

D’entrada, per les noves generacions serà crucial fer front a qualsevol atac que ens pugui empobrir en allò que per ara ens fa més forts, la cultura lliure i la neutralitat de la xarxa. Caldrà garantir l’accés a la informació en condicions d’igualtat per tal de poder generar i compartir nous coneixements. I el free ens marcarà el camí. Només així podrem caminar sobre les espatlles dels gegants.

Comments


Add new comment

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.

Semantic linkbacks

This site uses semantic webmentions to interact between sites and build federated conversations.