Avui ens ha deixat el Joan Ullés Bascompte als 96 anys, com li agradava anomenar-se: el Gavroche de la revolució terrassenca. Memòria viva d'un dels períodes més emocionants que ha viscut la nostra societat i la ciutat de Terrassa, també va deixar petjada a Rosario o a Marsella...
El Joan va significar un enorme testimoni per una investigació familiar, ja que va viure conjuntament amb el meu besavi Joan Serra la col·lectivització del taller confederal a Terrassa, i el considerava un mestre i una persona important en el si de l'anarcosindicalisme terrassenc. Però a part, vaig tenir el plaer de poder compartir molts moments i em va explicar extensament com havia viscut personalment els fets del 36, el 39, l'exili i el retorn a Terrassa, i també com vivia el present havent vist tot el que havia vist...
Sens dubte queda gravat a la meva memòria i m'ha ajudat a comprendre qui sóc, qui som i sobretot qui podem ser. En certa manera poder passar amb ell aquelles tardes va ser una oportunitat per poder viure gairebé en primera persona els moments tant emocionants que explicava. I vaig poder preguntar allò que m'hagués agradat preguntar als que ja no hi eren(avis, besavis...), una finestra al passat.
Eres memòria i gràcies a la teva insistència a no perdre les vivències has fet un món més just i lliure. Joan, seguirem la teva feina, que la terra et sigui lleu!
(Intentaré recuperar els vídeos de les entrevistes que li vaig fer i penjar-les en un futur)
Per més informació sobre el Joan Ullés recomano el documental Economia Col·lectiva.
També, tot i estar amb molt mala qualitat, afegeixo els links a l'acte que vam fer sobre les col·lectivitzacions durant el cicle Producció Col·lectiva:
https://bambuser.com/v/4033312
(altres vídeos del cicle)
https://bambuser.com/v/4033171
https://bambuser.com/v/4033184
https://bambuser.com/v/4033431
Amb la mort d'en Joan Ullés sento que hem perdut una persona entranyable que va mantenir les seves conviccions i entusiasme tota la vida. Em satisfà haver tingut la sort de conèixer-lo a ell i el seu testimoni i m'entristeix la seva mort, perquè s'ha apagat una altra veu d'aquesta generació valenta, que va viure la il·lusió d'aconseguir un canvi, però també el desconsol de la guerra, la derrota i l'exili.