Sol, sense altra companyia que la d’un Steinway & Sons, sense micròfons i sense més electricitat que la necessària per il·luminar lleugerament l’escenari, es presenta Agustí Fernández abans de convidar-nos a perdre’ns en el laberint de la memòria. Tant explora l’instrument fins a límits insospitats creant sons inimaginables, com reinterpreta composicions del segle passat dotant-les de contemporaneïtat. “La música és aquí i ara”, diu. No podria estar més d’acord.

Acompanyat, condueix els primers temes del Free Art Ensemble, amb Ivo Sans percudint la caixa de la bateria amb el peu, sabata inclosa. Una improvisació col·lectiva que utilitza a Kandinsky com a declaració d’intencions. En aquesta ocasió explora la inacabable capacitat creativa i transgressora dels seus companys. I també la dels assistents, a qui submergeixen en un viatge cap allò desconegut. Hi ha escena.