Malgrat que Communia va néixer de les habilitats tècniques que s'exigien als nous mitjans de comunicació socials, lliures i comunitaris, des que ens vam creuar amb estudiants de pedagogia vam començar a elaborar continguts i a oferir formacions relacionades amb la tecnologia, primer amb estudiants de formació professional i després estenent-nos a altres àmbits del lleure per petits i grans.
Alguns/es ens pregunteu que hem estat fent últimament i viem que no compartim coses al blog. Des de fa mooolt de temps... doncs és veritat 😅, si bé en el curs 20-21 (el curs posterior a l'esclat de la pandèmia) vam patir força per reflotar la cooperativa amb una facturació de mínims, aquest curs 21-22 en l'etapa postpandèmia hem estat molt embolicats en diversos projectes... inclús algunes persones han deixat de treballar a la cooperativa i d'altres s'han incorporat...
Si de fa un temps l'anàlisi de la relació entre tecnologia i educació vé de la pràctica professional. Des d'inicis de curs que puc analitzar-la com a pare, i com a part activa a l'AFA. I no em sorprèn trobar-me (com a tot arreu en aquesta societat) de nou amb punts de conflicte entre sector privat, públic i comunitari.
Cada setembre apareix, per un lloc o altre, la discussió sobre la socialització de llibres, i s'agraeix que finalment es vagi més enllà i es faci una proposta que aposti per mesures concretes. Si a la proposta hi afegim que hi hagi una valoració positiva de l'ús de maquinari/software lliure barrejat amb l'ús de xarxes comunitàries sens dubte que mereixen si més no una lectura i possiblement un vot a favor. Però es pot posar en el mateix sac?
Les properes dues setmanes ens ocuparem de part dels casals d'estiu (http://www.tecnos.cat/robotica-angles-lestiu) de l'escola Tecnos, amb qui ja havíem col·laborat quan vam fer l'escola de ràdio fa un parell d'anys.
L'expressa voluntat de l'administració per no oferir el que pot oferir el sector privat, per "no caure a la competència deslleial"(expressió feta servir per un regidor) fa que se'ns deixi a mercè de la no democràcia i de la llibertat que tenen els mercats a deixar-nos sense drets. Tantes retallades no es fan només amb l'objectiu de demostrar que hi ha una voluntat d'estalvi del sector públic, també es fan per eliminar la gestió pública de serveis, obrint noves zones conqueribles per una suposada empresa.
Un nou prisma es vol aplicar en els centres educatius. Es vol inculcar l'esperit emprenedor a les aules. Es vol que les nostres nenes i nens creixin amb valors com el lideratge, la resiliència, l'esforç, el treball i el risc. Sorprèn que ja de ben petits es parli d'aquests valors tant presents en discursos empresarials. De fet la proposta vé acompanyada dels aplaudiments de la patronal.
