Quan passes hores i hores immers en entorns complexos, te n'adones que la complexitat és difícil d'assumir per una sola persona, veus clar que hi han coses que requereixen més mans o ulls revisant. De no ser així moltes iniciatives ni tant sols s'haguessin pogut plantejar. No et pots dedicar a navegar minuciosament per captar amb exactitud tota la seva integritat. S'han de trobar maneres amb les quals, davant de tanta peculiaritat, no cansar-te i acabar rebutjant i associant complexitat amb caos.

Trobar el ritme a aquesta cadència és difícil, però quan te n'adones que hi ha amb qui et sents proper i que junts hi ha possibilitats d'afrontar reptes i problemes, apareixen produccions en el si de l'àmbit que l'ésser humà se sent còmode. En el qual coneixem les cares o el fer de l'altre, perquè entre nosaltres ens veiem com a gent comú.

Aquests entorns complexos seran més abordables si s'aprofiten diferents punts de vista, sigui per escriure pedaços de codi, per coordinar-nos entre agrupacions de persones, per aprendre en grups d'aprenentatge, per associar estudiants, o per la gestió de propietats compartides.