Lindsay Oliver de la EFF , ha fet un recull sobre les eines que podem utilitzar per treballar, estudiar o simplement comunicar-se. En aquest post les repassem i ampliem l'oferta...

Durant el confinament la tendència és que la gent busqui programari que els permeti la connexió i la productivitat: videoconferència, missatgeria, plataformes de salut, plataformes d'educació, comunicació amb l'administració... Farem un anàlisi pel que fa a la seguretat i la privacitat.

Cada setembre apareix, per un lloc o altre, la discussió sobre la socialització de llibres, i s'agraeix que finalment es vagi més enllà i es faci una proposta que aposti per mesures concretes. Si a la proposta hi afegim que hi hagi una valoració positiva de l'ús de maquinari/software lliure barrejat amb l'ús de xarxes comunitàries sens dubte que mereixen si més no una lectura i possiblement un vot a favor. Però es pot posar en el mateix sac?

Ja fa dues setmanes que amb communia vam dinamitzar la primera sessió/Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure, en aquella sessió (vídeo aquí i aquí)vam recollir molt bons materials sobre teories i experiències referides al fet de compartir recursos. Malauradament les intervencions es van allargar i no vam poder fer un debat de qualitat, el qual estic segur que podria haver donat molts fruits. Tot i això la conversa va seguir sobretot a las indias. Per un cantó un post amb les reflexions sobre si el factor artificial dels ecosistemes basats en comunal des de l'acadèmia es tendeixen a emfatitzar, desplaçant la naturalitat amb la que sorgeix el fet de compartir recursos per fer front a certs problemes . Per l'altre la Carolina ens deixava un post amb els materials de la seva intervenció.

L'estiu passat vàrem llançar una crida per l'aliança dels comuns a la nostra ciutat. L'objectiu d'aquesta crida era el d'obrir el debat sobre la necessitat de començar a construir, des de les ciutats, noves pràctiques d'economia, treball, i bon viure, que aprofitin la oportunitat històrica de la cooperació global en xarxa. 

Amb el coneixement obert, de lliure accés i compartit podem construir estratègies de canvi de la manera com produïm, treballem, i fem ciutat. Unes estratègies que permeten imaginar una economia ètica i sostenible basada en la creació d'una riquesa comuna i cooperativa, a partir de la reciprocitat, el mutualisme, la producció entre iguals i la mobilització d'una societat civil compromesa i informada.

Uns escenaris de futur per la nostra ciutat que passen per la construcció d'una estratègia ciutadana del Bon Viure. Aquesta s'ha de planificar, discutir, construir i conquerir entre tots. És per això que us convidem a participar a aquestes jornades amb el títol: Cap a una Terrassa del comuns.

Michel Bauwens ens fa una síntesi del que hauria de ser un nou cooperativisme al seu blog. Ens comenta que tot i que tradicionalment les cooperatives són més democràtiques que d'altres societats empresarials que confien en jerarquies, sovint ens trobem que les cooperatives operen sota la mateixa lògica de patents i copyrights, contribuint al bloqueig del procomú, i actua des d'una mentalitat competitiva. Treballant sols de cara endintre i no obrint-se a raonaments més ètics de cara enfora, més encara quan operen sols en àmbits locals i nacionals, deixant que hi hagi hegemonia a les multinacionals amb ànim de lucre(for-profit).

Davant d'això proposa una actualització necessària i possible:

Intervenció de la última sessió del cicle «La producció col·lectiva a Terrassa. Passat, present i futur».sobre Estratègies de producció P2P, en que en nom de communia, vem tractar algunes temàtiques concretes, el vídeo es pot veure a aquesta entrada de blog.

Des de l'Ajuntament de Terrassa s'estan impulsant dues iniciatives amb formes, noms, i continguts molt similars, i que responen a l'objectiu de fixar les bases per a la innovació ciutadana. Una innovació que ens ha de servir de model per la ciutat del futur i superar aquesta profunda crisis que estem travessant. Aquests dos processos porten el nom de Àgora Terrassa i Fòrum de ciutadania i estan impulsats pels dos partits de govern de la ciutat, respectivament. Més enllà de valoracions sobre la utilitat d'impulsar processos paral·lels amb objectius comuns per un mateix govern local, aquests tipus d'apel·lacions a la participació ciutadana han sigut una constant del govern local amb resultats, la majoria de vegades, pobres i frustrants pels seus participants.

El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta. Una de les principals raons de perquè no pot ser un obstacle és que és l'únic que tenim i l'únic que tindrem quan l'espiral de la crisi del capital ens converteixi en prescindibles i insalvables. Més enllà de l'auto organització de comunitats cooperatives tenim l'espera que s'implanti una renta bàsica, i la conjuntura ens ensenya que els governants orienten les seves actuacions i legislacions en la direcció oposada.

Genealogía de una acampada y su multiplicación. Cooperación emergente.

Todo empezó el 15M, y quizá antes, con esa cocción a fuego lento que algunos le han llamado indignación, otros crisis económica, política y social. Y en el caso de una ciudad media como Terrassa, todo ha transcurrido a velocidades vertiginosas, superando cualquier expectativa a medida que las horas pasaban , los hechos se sucedían y la potencia iba creciendo. Con este texto queremos apuntar algunos elementos y reflexiones en medio de este torbellino, para intentar extraer algunas ideas que puedan servir para el debate que se esta gestando en la cantidad de espacios tomados por la gente, donde atravesamos lo imposible, porque se abren escenarios donde se puede pensar y hacer, mas allá de lo ahora conocido, vivido e imaginado.