Sobre la cartografia de comuns a Terrassa

Ja fa dues setmanes que amb communia vam dinamitzar la primera sessió/Debat sobre el paper de les ciutats per cooperar i construir formes de Bon Viure, en aquella sessió (vídeo aquí i aquí)vam recollir molt bons materials sobre teories i experiències referides al fet de compartir recursos. Malauradament les intervencions es van allargar i no vam poder fer un debat de qualitat, el qual estic segur que podria haver donat molts fruits. Tot i això la conversa va seguir sobretot a las indias. Per un cantó un post amb les reflexions sobre si el factor artificial dels ecosistemes basats en comunal des de l'acadèmia es tendeixen a emfatitzar, desplaçant la naturalitat amb la que sorgeix el fet de compartir recursos per fer front a certs problemes . Per l'altre la Carolina ens deixava un post amb els materials de la seva intervenció.

Amb la intenció de seguir el debat que no hi va haver i amb la de presentar un primer anàlisi dels projectes recollits en la cartografia d'economia col·laborativa a la ciutat de Terrassa, ahir vam fer una sessió més informal on exposàvem els projectes que es podrien categoritzar com a economia col·laborativa.

Algunes notes:
  • La sharing economy està de moda,  però això no significa que moltes de les pràctiques detectades siguin noves. Sovint el rebatejar-les obre noves estratègies útils pel màrketing, i permeten treure la pols a pràctiques existents. Un clar exemple és parlar de cohousing per referir-se al relloguer d'habitacions o parlar de coworking per parlar de lloguer d'oficines ( potser en alguns casos s'hauria de parlar de conespresso perquè l'únic que es comparteix és una nespresso). Si bé la Sharing economy ens va bé per ordenar experiències i per guanyar protagonisme en moments de pèrdua d'orientació, hem de vigilar que no s'erosionin els significats i que buidin projectes i experiències.
  • Ens hem trobat amb la dificultat de mesurar i localitzar pràctiques informals, privades i habituals les quals tampoc disposen de cap espai per veure-les  ( compartir cotxe, o casa exemple). S'ha de dir que la persecució d'aquestes pràctiques ha fet que no siguin tant visibles. Un exemple seria el fet de sol·licitar públicament l'interès en compartir trajecte per anar a la universitat; amb la persecució d'aquesta pràctica al veure's com a greuge per part del sector del taxi, alhora es fa difícil recollir-ne dades. Les pràctiques hi segueixen sent, però s'invisibilitzen al fer-se per canals confidencials.
  • Guifi i Ateneu Candela tenen una alta concentració de pràctiques ja que són reconegudes i reivindicades com a tal: Ateneu Candela fa de HUB i Gufi net fa xarxa.
  • Poca complementarietat entre projectes. L'agrupació lògica es dóna en casos com associacions de mares i pares amb cooperatives per oferir menjadors, alhora que s'alliberen espais per fer horts urbans en les mateixes escoles. Aquesta mutualització de serveis i recursos no es dóna entre projectes que casarien molt bé, com l'obra social de la PAH juntament amb Güifi.net i somenergia, com a habilitadors de infraestructures bàsiques que són les xarxes telemàtiques o les d'accés a l'electricitat. 
  • No hi consten iniciatives importants i molt presents a la ciutat com les que realitzen comunitats migrants que s'ocupen de generar i mantenir comunitats transnacionals amb base a l'aprenentatge. Queda pendent d'analitzar amb actors protagonistes, per exemple migrants de senegal.
  • Els béns comuns materials ( horts urbans ) tenen un ampli desplegament gràcies al projecte d'anella verda. No és el cas de pràctiques relacionades amb la cultura i el coneixement on no hi ha un suport institucional ( relació amb parc audiovisual per exemple ), excepte en el cas de Baumannlab no hi ha espais públics de cultura amb l'orientació de generar comunal.
  • Davant del col·lapse i falta d'eficiència pública, hi ha poca o pràcticament nul·la voluntat de traspassar o en el seu defecte cedir equipaments públics a experiències on hi hagin comunitats interessades a mutualitzar recursos i convertir els equipaments en comunals urbans: Similar al que ha passat amb els horts urbans, es podria imaginar experiències pel que fa a expressions culturals i artístiques. Això, tot i estar-hi implicada l'administració, també pot ser a causa d'un cert descuit per part de les companyies i grups que tendeixen a ser més propensos a la reclamació de subvenció de l'activitat més que a la generació d'infraestructura pròpia i directa i a la cerca d'economies entre afectats.
  • No hi ha una relació clara entre grups d'aprenentatge i institucions (idiomes i eoi per exemple).
  • No hi ha eines de finançament col·laboratiu a escala local ( un punt informació fiare i 2 crowdfundings).
  • No hi ha espais de coworking denominats com a tal a Terrassa ( només 1). Estem segurs que en canvi si que hi ha mutualització pel que fa a tallers, però de nou, és difícil recollir dades.
  • Certa legislació fa impossible que prosperin certs sectors. El cas més paradigmàtic és el del transport i l'energia, en el darrer, tot i haver-hi un grup local de somenergia  no tenen pràctiques de producció d'energia, i si les tinguessin, no voldrien sortir a la cartografia perquè segons la llei es manifestarien com a greuge per les distribuïdores d'energia estatals de model centralitzat.
  • No hi consten experiències d'atencions i cures, tot i la tradició mutualista de la salut a Catalunya, algunes mútues de previsió no es perceben com a infraestructures comunes i sí com a entitat privada- Potser és més un problema de llenguatge o de percepció de la ciutadania,  ja que les mateixes mútues defineixen l'atenció a mutualistes com a privada i no com a un tercer mode alternatiu al públic o al privat- determinar significats seria convenient. També pot ser que sigui el model que les mutualitats segueixen,  adoptant estructures empresarials jeràrquiques, posant poc èmfasi en reconèixer el caràcter mutualista i no donant valor afegit al fet de ser una entitat on es practica certa democràcia interna. El que si que es pot dir és que la Mútua de terrassa, mutualitat de previsió social a prima fixa, ha assolit donar sous a 3000 professionals i facturar 240M€. Sigui com sigui, requereix investigar els models que es segueixen a Terrassa pel que fa a activitats de suport mutu.

Arrel del debat d'ahir, algunes propostes interessants:

  • Establir indicadors i metodologies d'anàlisi per tal de quantificar els impactes econòmics: Això passaria per seguir metodologies com les que va seguir Carlo Daffara per mesurar el valor econòmic del codi obert i el software lliure. És antic(2011) , però el mètode de càlcul sembla apropiat i ofereix una captura (conservadora) del valor d'ús.  Es valora la suma de l'estalvi general degut a l'adopció de codi obert: estimant un valor a partir de personal dedicat a IT,  així com l'estalvi segons la quantitat de codi substituït per codi obert.
  • Pobresa energètica. Sent un tema d'urgència, que expressa tant la confrontació entre administració central i administració autonòmica, com la falta d'escrúpols per part de les companyies elèctriques, seria interessant posar-lo a l'ordre del dia. Posar sobre el mapa les estacions productores d'energia (sigui solar, eòlica,... ), així com els consumidors o els que no poden assumir el cost del transport energètic, deixaria claríssim que si no es soluciona el problema és per falta de voluntat, i que una xarxa distribuïda seria el més adequat per fer front a la pobresa energètica: Permetria habilitar xarxes de suport mutu, alhora que permetria generar feina local d'instal·ladors,  així ha passat a Bangladesh on s' ha passat del 47% d'accés a l'electricitat el 2009 al 55% actual alhora que ha generat 114 mil llocs de treball
  • La necessitat de disposar d'una "cambra dels comuns", que vetlli per la renovació tecnològica al marge del sistema de patents: Això és entendre que la còpia no té perquè significar un greuge. Com a precedent històric tenim la revitalització del sector del tint indiano a Barcelona: Gràcies a l'espionatge industrial que va fer Carles Ardit al servei de la cambra de comerç de Barcelona, es va aconseguir ser competent (veure video en el minut 21:40 ) .
  • Fer catàleg de propostes orientades a la mutualització anant més enllà de la municipalització, per afavorir infraestructures per projectes basats en l'ús i el manteniment del procomú, per tal que qualsevol candidatura pugui incloure en el seu discurs.
  • Posar en sintonia diferents projectes de diferents àmbits per tal de federar o confederar iniciatives.
  • Pensar una xarxa de sensors pel procomú per poder calcular, per exemple, l'impacte medioambiental que significaria el transport compartit.

A partir d'algunes d'aquestes idees creiem que cal seguir pensant en com posem fil a l'agulla per ser capaços de fer un canvi de rumb a la ciutat de Terrassa. Anar més enllà de la denúncia del que ho ha fet malament: Tot i saber quins són els responsables de la situació actual, també hem d'estar segurs que nosaltres haurem de ser els responsables de sortir-ne.

Comments

Muy interesante post! Y de mucha ayuda para aquellas cartografías del comunal que se están iniciando en distintas ciudades. Gracias por publicar vuestra discusión y por hacer visibles temas no tan frecuentes.


In reply to by Caro

Como digo aún queda recorrido, pero poco a poco podemos ir dibujando futuros cercanos... Gracias a vosotros por compartir algunas coordenadas en las que situar proyectos!


Add new comment

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.
No comments yet