Socialitzem llibres o coneixement?

Cada setembre apareix, per un lloc o altre, la discussió sobre la socialització de llibres, i s'agraeix que finalment es vagi més enllà i es faci una proposta que aposti per mesures concretes. Si a la proposta hi afegim que hi hagi una valoració positiva de l'ús de maquinari/software lliure barrejat amb l'ús de xarxes comunitàries sens dubte que mereixen si més no una lectura i possiblement un vot a favor. Però es pot posar en el mateix sac?

El contrapunt habitual a la factura dels llibres és una aposta cap a la socialització i naturalment la seva subvenció, però l'anàlisi a quin benestar comportaria no crec que es mesuri per si subvenció si o no, ni tan sols la valoració d'atorgar-les segons si té AMPA que gestioni socialització o no. Si ho fem seguim ancorats en una lògica de gestió de l'escassetat, i sens dubte el coneixement no pot restar presonera d'aquesta.

Si pensem on aniran a parar els recursos d'aquestes subvencions entendrem que un dels costos a suportar serà la de comprar als distribuïdors del pensament, alimentant la roda de l'escassetat. Potser s'hauria de començar a pensar en no subvencionar i pensar què aporten models pedagògics que depenen de llibres de text com a eina principal per obtenir coneixement, fent apostes cap a un futur sense llibres de text (res nou si tenim en compte que va ser proposta de Ferrer i Guàrdia o Montessori).

Una reflexió similar van fer a Torremendo (al seu dia vaig fer entrada de blog) i finalment, van decidir esquivar l'ús de llibres de text anant cap a la autoproducció; Això va tenir origen en la supressió del "bonolibro" a València, la fallida de la comunitat autònoma va fer impossible la subvenció dels llibres, i va obligar a una escola sense recursos a pensar en àrees de col·laboració que lligaven AMPA, estudiants, professors, redactors, wikipedistes... La garantia de perpetuïtat d'aquestes àrees i la generació de treball cooperatiu possibilita imaginar continguts de qualitat generats per la ciutadania i sota el control d'aquesta.

Per poder substituir-los potser s'hauria de pensar en mesures d'ajut per començar a posar ordre als continguts propis: editant-los o en el seu defecte creant-los, catalogant-los, posant-los disponibles pel seu ús i distribució, en definitiva reforçant coneixements de domini públic. Iniciatives com el projecte Alexandria també van cap a aquesta direcció.

Si actualitzem el debat dels llibres en l'esfera digital veurem quines dinàmiques segueixen les editorials que han de proporcionar coneixements a les properes generacions. La renovació digital per part de les editorials passa actualment per fer possible l'ús dels seus continguts digitals en plataformes de codi obert com Moodle via el projecte marsupial. Això sí, l'ús està limitat i la distribució la decideix l'editorial; en definitiva significa adquirir claus d'accés per cada alumne que ho pagui. Se m'acudeixen múltiples casos d'ús en els que aquest model implica greuges pels alumnes. Altres estratègies que aporten google i apple, vénen de la mà de l'economista Joseph Henry Vogel i aposten per aplicar noves patents que impedeixen compartir continguts per aportar rendibilitat i continuïtat de la indústria.

És a dir les vies per solucionar el problema dels llibres de text sempre deriven en un moment o altre cap al debat de l'estat de la indústria editorial, i les solucions proposades gràcies a les TIC/TAC no només no aporten mesures de progrés en l'accés al coneixement sinó que tendeixen a posar més candaus dels que hi havien. No crec que calgui subvencionar una indústria a la deriva que sovint fa públics els seus problemes de model.

La riquesa que es pot aconseguir gràcies a tenir les properes generacions preparades no té ni punt de comparació amb que les editorials puguin lucrar-se amb els llibres de text. És per això que destinar esforços a pensar i crear eines que permetin el creixement del coneixement s'entreveu com a prioritària.

Si aflora la cooperació i les eines per permetre-la són bones, serà una bona notícia el rebuig a seguir alimentant de la manera habitual als distribuïdors de coneixement, però és més necessari que mai treballar-hi. Fins que no ho tinguem podem reclamar els recursos de l'administració, però els errors del sistema ens faran caure en la gestió de la misèria, quan algunes eines obren la porta a l'abundància.

La divulgació de softwares, llicències, llocs webs, fundacions col·laboradores que tinguin com a missió el retorn a les comunitats, i que es preocupin de la perpetuació d'obertura en l'accés i el desenvolupament del coneixement, esdevenen imprescindibles, si realment creiem en algun futur social, la indústria segur que ho sabrà apreciar.

De nou producció contra consum, i sens dubte que ens aporta molt més situar-nos en el cantó productiu que no com a clients.

Add new comment

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.
Si tens un usuari a social.communia.org podràs comentar directament. Si tens un usuari a un altre node de GNU social, hauràs de seguir l'usuari communiabot@social.communia.org per tal que la conversa apareixi al teu node i poder comentar des d'allà.

Semantic linkbacks

This site uses semantic webmentions to interact between sites and build federated conversations.