Àgora i Fòrum de Terrassa vs la perspectiva de l'Estat Soci i el cas de San Francisco.

Des de l'Ajuntament de Terrassa s'estan impulsant dues iniciatives amb formes, noms, i continguts molt similars, i que responen a l'objectiu de fixar les bases per a la innovació ciutadana. Una innovació que ens ha de servir de model per la ciutat del futur i superar aquesta profunda crisis que estem travessant. Aquests dos processos porten el nom de Àgora Terrassa i Fòrum de ciutadania i estan impulsats pels dos partits de govern de la ciutat, respectivament. Més enllà de valoracions sobre la utilitat d'impulsar processos paral·lels amb objectius comuns per un mateix govern local, aquests tipus d'apel·lacions a la participació ciutadana han sigut una constant del govern local amb resultats, la majoria de vegades, pobres i frustrants pels seus participants. Em temo que, tant Àgora com Fòrum, són un mateix intent de vestir de participació ciutadana el govern de la ciutat, i tenen molt a veure amb la profunda crisis de representació en que la classe política , també local, està sotmesa després del trencament que va significar el 15M. Però, per què aquests tipus de processos acabaran igual que els altres engegats en el passat? . I el que és més important: com és podrien iniciar crides a la participació ciutadana des d'un paradigma diferent que SI sigui útil, i que SI situï a la ciutadania apoderada com a motor del futur de la ciutat?. Podem trobar hipòtesis per respondre a aquestes preguntes a allò que anomenàvem el Bon viure i el concepte de ciutat P2P .

Els Governs locals des de l'òptica de l'Estat Soci.

El concepte d'Estat Soci (traducció literal de “Partner State”) ens ofereix una bona oportunitat per situar quin ha de ser el paper dels ajuntaments en aquest tipus de processos on la cooperació entre ciutadans n'ha de ser el motor. En un model de cuitat on la ciutadana és productora i crea valor accessible per a tothom, i al voltant d'aquest valor comunal, tenim un grup de treballadors del procomú que és capaç de generar valor afegit en forma de serveis auxiliar lligats a la innovació, el paper de la administració ha de ser el de facilitar i apoderar a la ciutadania per que pugui tirar endavant aquest tipus d'economies cooperatives de manera autònoma. Aquest rol, que identifiquem amb el nom de Partner State, es pot portar a terme de moltes maneres, però hi ha dos elements indispensables per que tinguin impacte en la realitat en que pretenen intervenir: 1- Han de ser capaços d'apoderar a la ciutadania. 2 - Han de proveir de la infraestructura mínima necessària per a la col·laboració i la producció cooperativa en el marc d'aquestes economies d'abast que són les nostres ciutats. En l'actualitat, la idea de “Partner Estate” no deixa de ser un concepte, o una aspiració per a tots aquells que volem caminar cap al “Bon Viure i la ciutat P2P” però hi ha algunes realitats, que sota aquesta lògica, ja estan funcionant, i que exemplifiquen aquesta posició de l'administració entesa com a dispositiu d'apoderament ciutadà i de dotació de infraestructures per a la cooperació. És una perspectiva molt interessant, que permetria plantejar processos com als abans mencionats de una manera diferent.

Ciutats per compartit: el cas de San Francisco.

Un exemple molt interessant és el projecte “San Francisco Sharing Economy Working Group” impulsat pel mateix ajuntament de la ciutat, que pretén analitzar de manera integral els beneficis econòmics, les empreses innovadores, i les qüestions socials i polítiques que és desprenen de la economia de la cooperació. Identifica més de 20 àrees de la administració que han de canviar per permetre el desenvolupament d'economies P2P, i elabora estratègies per a cada una elles que porten del nom de “polítiques per a la ciutat compartible”. En el pròleg d'aquests 20 documents s'afirma el següent: “Las ciutats estan buscant solucions innovadores al triple desafiament de la crisis de l'economia, la divisió social i el medi ambient. Compartir és l'únic que ens permet abordar les tres coses a la vegada. És una solució sistèmica, que està sent utilitzada a tot el món a on l'economia del creixement ha deixat d'atendre adequadament a les persones.” Per entendre'ns, l'ajuntament de San Francisco enlloc de centrar les seves estratègies pel futur de la ciutat en promocionar projectes del gran capital gestionats per les elits polítiques i empresarials locals, aposta per una participació descentralitzada dels ciutadans individuals, les associacions i les noves empreses del procomú. I ho fa proporcionant lideratge i coordinant agents locals clau, facilitant formació i coneixement a la ciutadana sobre el nou paradigma, i aprofitant els recursos de la ciutat i les seves ordenances per permetre que arreli i s'expandeixi el valor social de la cooperació en xarxes P2P. Un tipus de política, que il·lustra perfectament el paper de “Partner State”, i que orienta el futur de la ciutat cap a horitzons de vida més sostenibles i de Bon Viure pels seus ciutadans, i que ho fa apoderant aquests com a motor de la futura ciutat P2P. Com serien un Àgora o Fòrum per a la ciutat P2P ?