Capítol 4: Societat P2P

Podem distingir 3 rols clarament diferenciats:

1. Una comunitat d'usuaris que crea el comú immaterial: A través de la P2P és genera valor d'ús que és depositat al comú

1. Un conjunt d'institucions que garanteixen i vetllen per les infraestructures de la cooperació

1. Una coalició emprenedora que crea valor de mercat amb aquest patrimoni comú: Aquesta permet la sostenibilitat d'alguns contribuïdors al comú a través de les rentes que obtenen.

Lògica post-democràtica de les comunitats

Les comunitats P2P NO són democràtiques: La democràcia, el mercat, les empreses, són sistemes d'assignació i gestió de recursos escassos. A les empreses decideixen els superiors, als mercats decideix la oferta i la demanda, a la democràcia "nosaltres decidim". Quan els recursos són abundants i immaterials, i es poden copiar i compartir a un cost marginal, aquests sistemes ja no tenen sentit. Són tipus de comunitats poliàrquiques i el tipus de poder és meritocràtic, distribuït i ad-hoc.

Les comunitats P2P es caracteritzen per:

• Tothom pot contribuir sense demanar permís.
• Hi ha mecanismes comunals per validar la competència.
• Les decisions requereixen experiència i no consens comunal.

La tensió entre participació oberta i sel·lecció dels millors. Es soluciona oferint un sistema on tothom pot col·laborar sense permís, i on la distribució del treball apareix sola. Un sistema d'assignació de tasques i coordinació mútua que funciona a través de la "stigmergia".

Els conflictes és negocien de manera coordinada mitjançant les mateixes eines de cooperació i s'aconsegueix un sistema productiu sense control ni mando.

Les decisions jeràrquiques és compensen amb la possibilitat del FORK, tothom pot agafar el gruix de la producció realitzada i iniciar un clon del projecte. D'aquesta manera els mantenidors del projecte saben que les decisions unilaterals o injustes poden portar a una fuga de la comunitat.

Institucions "for benefit", i l'Estat Soci

Són institucions que s'ocupen de capacitar i apoderar la comunitat per possibilitar la cooperació i proveir infraestructura per que aquesta sigui possible. L'únic objectiu d'aquestes comunitats és beneficiar a les comunitats que les alimenten. Aquestes institucions SI que són democràtiques

Això significa un canvi de perspectiva ja que sovint les ONG's i les fundacions operen des del punt de vista de l'escassetat, opinant que els recursos han de ser administrats o coordinats, per contra, les noves for benefit tenen un rol actiu únicament apoderant a la comunitat perquè cooperi, proporcionant infraestructures no encapçalant o comandant els processos productius.

Aquestes noves institucions tenen un funcionament molt similar al que tradicionalment s'ha assignat al Estat. Davant de al debilitat del estat del benestar i el triomf de les polítiques neoliberals, podem parlar imaginar un nou tipus d'Estat que identifiquem com a Estat Soci o Partner State

Aquest Estat soci pot existir a qualsevol escala territorial com un conjunt de institucions que protegeixen els béns comuns. Si les institucions "for profit" treballen per projectes concrets ( wikipedia, Linux, Apache) L'Estat Soci treballa pels ciutadans.

L'Estat soci és aquell en que les autoritats públiques crean un entorn adequat i les infraestructures de suport per que els ciutadans pugin aportar valor mitjançant el treball P2P que beneficia a la societat en el seu conjunt.

Coalició emprenedora

La P2P genera una gran quantitat d'informació i coneixement útil de fàcil reproducció i còpia que NO té traducció en valor de mercat perquè no és escàs sinó tot el contrari. No hi ha tensió entre oferta i demanda, per tant no hi ha mercat ni acumulació de capital. La lògica del negoci s'ha d'adaptar a la lògica social. Aquesta adaptació passa per:

1. Només tenen sentit les feines i serveis auxiliars en relació al comú. Aquestes rentes es generen en economies d'abast.
2. Aquestes feines i serveis auxiliars del comú només són sostenibles si tenen un alt nivell d'innovació. Innovació que reverteix al comú posteriorment.
3. La ètica és central en aquest tipus de empreses orientades als serveis auxiliars del comú en una escala d'abast.

Actualment s'associa l'emprenedor amb crear una empresa de profit. A la P2P la idea de profit es separa en dos conceptes clarament diferenciats i oposats entre ells en algunes fases.

La clàssica idea de profit és monetària i està estretament associada amb els retorns els recursos que tu n'ets propietat. En aquest escenari els emprenedors creen alguna cosa de valor ( un nou negoci ) en posseïxen una gran part i es beneficien de la seva rendibilitat com a actiu. A la P2P l'equivalent al profit, és crear una comunitat autosostenible que ofereixi retorni el valor al seus participants. Aquí la idea clàssica de profit només té sentit en el inici, un cop assentada aquesta comunitat pot créixer exponencialment amb molt poques aportacions de capital i no necessita de cap retorn a la inversió.

En aquest punt la iniciativa del emprenedor P2P i del capitalista divergeix ja que per aquests últims, no hi ha manera de garantir retorns derivats de la propietat: Linus Torwals NO es propietari del codi de Linux, Jimmy Wales NO és propietari dels textos de la wikipedia.

Google i Facebook ens demostren com la "Economia del coneixement" és una farsa ja que els bens abundants no funcionem bé en economia de mercat. La creació de valor NO és recompensada i és fa de manera indirecta. Allò que és genera amb aquestes plataformes no és converteix en mercaderia en el mercat de bens escassos. Una economia del coneixement que es basi en rentes obtingudes mitjançant l'escassetat artificial és un mecanisme que només aporta precarietat a les condicions de vida dels seus treballadors En un context de precarietat creixent dels treballadors de la economia del coneixement, és pot plantejar un model que restauri el circuit de retroalimentació trencat ?