En l'emergència de la pneumònia de Wuhan, hem estat participant des de coronavirusmakers imprimint epi, fent recerca de projectes de respiradors en llicències no restrictives, aportant propostes tecnològiques accessibles... en definitiva seguint i participant amb interès les xarxes de suport mutu que sortien quan la resposta sistèmica fallava. Quan s'oferia com a única sortida la concentració i la centralització de poders per gestionar les nostres vides.

Aquesta resposta del sistema, la qual urgeix a posar els beneficis per sobre les necessitats elementals de tots quan ens reclama jugar-nos la salut per alimentar un espiral de guanys, actua de la mateixa manera quan ens trobem davant la falsa escassetat imposada a través dels monopolis del coneixement i la ciència.