Laboratoris emergents lligats a centres socials?

El context no acompanya gaire per innovar al marge de l'economia submergida i es fa difícil poder imaginar espais d'emancipació emmarcats en dispositius com els centres socials. Però la decadència que implanta la manera com estan funcionant els mercats i els seus organismes (estats, i diferents governs), no pot ser un impediment per imaginar espais de participació, igualtat, democràcia i llibertat, que puguin oferir retribució i renta. Una de les principals raons de perquè no pot ser un obstacle és que és l'únic que tenim i l'únic que tindrem quan l'espiral de la crisi del capital ens converteixi en prescindibles i insalvables. Més enllà de l'auto organització de comunitats cooperatives tenim l'espera que s'implanti una renta bàsica, i la conjuntura ens ensenya que els governants orienten les seves actuacions i legislacions en la direcció oposada.

Imaginem laboratoris ciutadans que permetin la creació d'experiments de formes laborals, que donin esperances d'emancipació econòmica i ciutadana en espais físics. Aquest model productiu sembla més satisfactori que no pas la dependència d'empreses com Huawei o Sony. Ens posicionem fora de les fronteres de la macrofàbrica; i a posteriori fora de es estructures jeràrquiques i antidemocràtiques a les que estem sotmesos durant 8~10hores a la setmana.

Com podrien ser els laboratoris?

El sistema actual es basa en la creència d'un creixement infinit i d'una “pseudo-abundància” de recursos.Considera que les innovacions han de ser privatitzades i s'imposa escassetat artificial (Obsolescència programada).
Mirant al sector del software lliure, com a paradigma de generador de bé comú,ens situem en un pla tècnic completament diferent dels existents actualment, i veiem com afloreixen dos tipus d'empreses que podrien col·laborar, abraçats a entitats i associacions de suport. Aquests models tenen la finalitat de:

1. Mutualitzar coneixements: La innovació accelerada per la multitud és una característica coneguda per l'economia cooperativa.(cost compartit de producció). Això seria molt més fàcil amb institucions-soci (+extensió), llegim aquí Fundacions, institucions locals, ajuntaments.
2. Mutualitzar recursos: No és necessari que tots tinguem les mateixes eines, si podem accedir-hi quan la necessitem. Podem imaginar microfàbriques que produeixin a nivell local el que es dissenyi a nivell global.Espais de co-working(fablabs, hackerspaces). Experiències com http://www.wikispeed.com/, http://emergingleaderlabs.org/, http://luzern.fablab.ch/ fan que sigui imaginable un altre manera de produir.

Aquests espais de col·laboració laboral poden imaginar-se dins l'entorn de Centre Social?

Si bé la mutualització de coneixements existeix i és imparable a internet( i s'ha de seguir treballant per protegir el banc comú de recursos amb estratègies tipus llicències copyfarleft), els espais de co-working que tancarien el cercle productiu no tenen la ubicació a les nostres ciutats.
L'estratègia seria contrarestar el que estan fent les grans marques, que mitjançant llicències de tancades, aconsegueixen beneficis amplis, simplement bloquejant les patents i creant un circuit de coneixement intern disponible sota llicència de pagament.

Girant la truita el que es planteja és obertura absoluta de les patents per part de dissenyadors, enginyers i hackers a la xarxa. I que aquests coneixements siguin, mitjançant llicències, de cost zero per les microempreses preocupades pel bé comú , i que tinguin en el seu ADN el retorn a les comunitats de disseny, i en definitiva al commons. Els mecanismes de retorn s'haurien d'estudiar en cada cas.

En la recerca d'institucions de suport en el territori a aquests projectes, les entitats públiques serien de gran ajuda però hi han espais que podrien ajudar amb la infraestructura i que tenen més radicalitat democràtica, imaginem els centres socials i els ateneus com a participants en l'ecosistema productiu.

El posicionament dels centres socials com a institucions que tenen un paper actiu en aquests processos,els situarien com a nous espais d'emancipació ciutadana, aquest paper actiu únicament seria en la capacitació i apoderament de la comunitat per possibilitar la col·laboració i aconseguir la infraestructura, no pel control dels seus processos de producció. Les pràctiques democràtiques que històricament hi ha hagut en els centres socials o ateneus, representarien essencials.

Tot aquest marc teòric s'hauria de situar en un pla de quines són les possibilitats i quins dissenys hi han disponibles a la xarxa i quins es podrien crear en ciutats en les que les universitats generen enginyers sense futur dins el sector privat. Idees?

Add new comment

The content of this field is kept private and will not be shown publicly.
CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.

Semantic linkbacks

This site uses semantic webmentions to interact between sites and build federated conversations.