Capítol 3: Els sistemes GNU/Linux

Capítol 3: Els sistemes GNU/Linux
qguitart

Història

GNU/Linux és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX [1] basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 386. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.

 

  Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuïdors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.

 

Distribucions

Una distribució de programari és el conjunt format pel nucli del sistema operatiu o kernel, un seguit de programari amb el qual l'usuari pugui treballar i diferents aplicacions que permeten fer la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema informàtic. Aquestes últimes són aportades pels desenvolupadors d'aquella distribució i són els que la diferencien de les altres. Inicialment les distribucions es limitaven a recopilar programari, empaquetar-lo en disquets o CD-ROM i redistribuir-lo o vendre'l. Ara les grans distribucions són potents empreses que competeixen entre sí per incloure l'últim programari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts.

Slackware [2] es considera la primera distribució derivada, esta basada en una de les primeres distribucions GNU/Linux SLS (Softlanding Linux System), Slackware és la distribució més vella mantinguda fins a la data. La primera distribució d'Slackware, la 1.00 va ser llançada el 16 de juliol de 1993 per Patrick Volkerding, fundador i líder de desenvolupament. Actualment la gran majoria de distribucions estan basades en Debian [3] o RedHat [4].

Ian Murdock va començar el projecte Debian [5] l'any 1993. Va escriure el manifest Debian [6] que va utilitzar com a base per crear la distribució. Dins d'aquest text els punts destacables són: tenir una distribució oberta seguint l'esperit de Linux i GNU. Debian però és famosa per la seva estabilitat (molt utilitzada per a servidors), el fet que la manté una comunitat d'usuaris i la gran quantitat de programari en que te operabilitat, així com la seva forma fàcil de mantenir-lo i actualitzar-lo.

L'Ubuntu [7] és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Debian [8] subvencionada per un multimilionari africà anomenat Mark Shuttleworth i la seva empresa Canonical. Té per objectiu ser un sistema operatiu d'escriptori enfocat a l'usuari mitjà amb poca experiència amb GNU/Linux i amb el compromís de ser subministrat i actualitzat gratuïtament (normalment cada dia apareixen noves actualitzacions). A diferencia d'altres distribucions que es distancien de la distribució base de la qual parteixen, els desenvolupadors d'Ubuntu es basen en el treball de les comunitats de Debian i GNOME, de tal manera que gran part de les aportacions de la comunitat d'Ubuntu son reversibles a Debian i GNOME.

Ubuntu, fa dos llançaments cada any, utilitzant l'any i el mes del llançament com a número de versió. El primer llançament de l'Ubuntu, per exemple, s'anomenava Ubuntu 4.10 i es va alliberar el 20 d'octubre del 2004, també se li dona un nom d'animal i un adjectiu on les dues lletres per la que comencen son la mateixa, i en la següent posició en l'alfabet de l'anterior versió. Per exemple la Ubuntu 10.04 Lucid Lynx va ser alliberada el Juny del 2010, i la Ubuntu 10.10 Maverick Meerkat va ser alliberada l'octubre de 2010. Cada quatre versions s'allibera una versió anomenada LTS (Long Time Support) versió amb suport a llarg termini.

 

  El nom Ubuntu prové d'una paraula de les llengües zulu i xhosa i representa una ideologia ètica sud-africana centrada en la lleialtat de les persones i les relacions entre elles. L'Ubuntu és vist com un concepte africà tradicional, és considerat com un dels principis fundacionals de la nova república de Sudàfrica i està lligat a la idea d'un Renaixement africà. Una traducció aproximada del principi de l'Ubuntu és «humanitat envers els altres». Una altra traducció podria ser: «la creença en un enllaç de compartició universal que connecta tota la humanitat».

Gràfic distribucions GNU/Linux: http://futurist.se/gldt/wp-content/uploads/11.03/gldt1103.png

La Terminal

Un shell de Unix (terminal o consola) és un intèrpret de comandes i un guió de host, que proporciona una interfície d'usuari tradicional a sistemes operatius Unix i semblants. Els usuaris fan funcionar directament l'ordinador mitjançant la introducció de text a un intèrpret de línia de comandes, o mitjançant la creació de scripts de text amb una o diverses d'aquestes comandandes.

Bash és un intèrpret de comandes, usat sovint pel sistema GNU/Linux. És qui s'encarrega de comunicar l'usuari amb el sistema. No és l'únic intèrpret existent per a Linux (Busybox,...), però si un dels més emprats. Aquest programa, desenvolupat per GNU, és una adaptació lliure de l'intèrpret de comandes propi d'Unix, de codi font tancat, anomenat SH. Lluny de recrear aquest entorn, el Bash el millora en diversos aspectes, podent-lo considerar una extensió del propi SH. L'entorn en sí no té cap utilitat, però és amb el que podrem inicialitzar els programes, que sí que en tenen. Vist d'aquesta manera, es pot considerar que el BASH, és el programa que ens permet utilitzar el nostre sistema, res més lluny de la realitat ja que no sols és un simple intèrpret, sinó un petit llenguatge de programació que permet crear petits guions o programes, que administrin diverses tasques utilitzant els programes que tinguem instal·lats, així per exemple, podríem crear un petit programa que netegi els fitxers temporals cada X temps. A més, el Bash té capacitats per engegar aplicacions en segon pla, afegint així els avantatges d'un sistema multitasca com és Linux. Una altra de les característiques del Bash com a sistema de programació és el fet de què tots els guions d'arrancada d'un sistema GNU/Linux siguin creats emprant-lo, el que fa que es necessiti uns coneixements més aviat extensos sobre el seu funcionament per crear una arrancada.

El promt pot ser de colors i indicar moltes coses, però en la majoria de distribucions GNU/linux, i en Debian/Ubuntu el promt ens indica el nom d'usuari i el nom de la màquina

 

  Per utilitzar un sistema GNU/Linux com Ubuntu es possible que mai necessitem accedir a la terminal, és interessant però saber que hi és, i quatre nocions bàsiques sobre ella, ja que accedir a ella amb tot el seu potencial és una de les qüestions que fa singular aquest sistema operatiu

 

Usuaris i el sistema de fitxers

En els ordinadors, el sistema de fitxers és un mètode per emmagatzemar i organitzar fitxers d'ordinador i les dades que contenen per tal de facilitar-ne la localització i accés. Els sistemes de fitxers usen dispositius d'emmagatzemament com els disc durs, o CD-ROMs.... i inclouen el manteniment del lloc físic dels fitxers. La majoria de sistemes operatius tenen el seu propi sistema de fitxers.

Generalment un sistema d'arxius té directoris que associen noms d'arxius amb arxius, normalment connectant el nom d'arxiu a un índex en una taula d'assignació d'arxius d'algun tipus, com ara FAT en sistemes d'arxius MS-DOS o els inodes dels sistemes Unix. L'estructura de directoris pot ser plana o jeràrquica. En alguns sistemes de fitxers els noms d'arxius són estructurats, amb sintaxis especials per a extensions d'arxius i números de versió. En altres, els noms d'arxius són simplement cadenes de text i les metadades de cada arxiu són allotjades separadament.

En sistemes d'arxius jeràrquics, normalment, es declara la ubicació precisa d'un arxiu amb una cadena de text anomenada ruta. La nomenclatura per a rutes varia lleugerament de sistema en sistema, però mantenen en general una mateixa estructura. Una ruta ve donada per una successió de noms de directoris i subdirectoris, ordenats jeràrquicament d'esquerra a dreta i separats per algun caràcter especial, en GBU/Linux s'utilitza una barra ('/').

A GNU/Linux s'utilitza el sistema de permisos UGO (Usuari, Grup, Altres — per les seves sigles de l'anglès, User, Group, Others). Existeixen dues formes de fer-ne referencia, la simbòlica i la octal. La simbòlica representa els permisos en 10 caràcters, el primer ens informa sobre el tipus d'arxiu ('-' denota un arxiu regular, 'd' denota un directori, 'b' denota un arxiu especial de blocs, 'c' denota un arxiu especial de caràcters, 'l' denota un enllaç simbòlic, 'p' denota un tub nombrat i 's' denota un socket de domini); els 9 caràcters següents s'agrupen en grups de tres, el primer grup fan referencia a l'usuari, el segon al grup i el tercer els altres, aquests es representen només amb tres caràcters 'r' per lectura, ' w' per escriptura i 'x per execució. En la forma octal el bit de lectura suma 4 al total, el bit d'escriptura suma 2 al total i el bit de execució suma 1 al total, de tal manera que amb tres digits (un per a cada rol) s'informa dels permisos d'un arxiu.

Per exemple la cadena "drwxrw-r--" ens informa que l'arxiu en qüestió és un directori (drwxrw-r--) en que el usuari te permís de lectura, d'escriptura i execució (drwxrw-r--), el grup també te permís de lectura i escriptura però no d'execució (drwxrw-r--), i els altres només tenen permís de lectura (drwxrw-r--). En octal els permisos serien 764 (es a dir 4+2+1=7 4+2+0=6 4+0+0=4)

veure: http://www.guia-ubuntu.org/index.php?title=Sistema_de_ficheros

 

  Algunes carpetes importants:
  • /: Arrel, nivell més vaig en el sistema de carpetes
  • /usr: Aquí hi trobareu la gran majoria dels arxius del sistema linux (important la subcarpeta /local) són els arxius considerats del usuari i les seves aplicacions.
  • /bin: Aquí hi trobareu totes les comandes bàsiques (crides a aprogramari) que podeu utilitzar
  • /dev: Aquí hi ha la referencia a tots els dispositius de la nostra màquina
  • /home: Dades del usuari, tant documents com perfils del software utilitzat de cada usuari
  • /tmp: Directori temporal
  • /etc: Arxius de configuració
  • /root: Conta del administrador del sistema
  • /media: Punt de muntatge per sistemes d'arxius muntats localment

Permisos:A qualsevol sistema GNU/Linux els fitxers i directoris tenen propietaris i permisos. Hi ha tres tipus de permisos (lectura, escriptura i execució) i tres rols a assignar permisos (propietari, grup i altres).

Fitxers ocults: El GNU/Linux té un tipus de fitxer o arxiu que s'anomena fitxer ocult o arxiu ocult. La diferència que hi ha amb un arxiu normal és que el seu nom comença amb un punt i no es veu al navegador de carpetes, o des de la consola amb la comanda ls sense arguments que ho permeten.

En molts sistemes operatius, el superusuari o root, és un compte especial d'usuari que s'utilitza per a l'administració del sistema.

Molts dels sistemes operatius més antics en equips destinats a l'ús personal i domèstic, incloent MS-DOS i Windows 9x, no tenen el concepte de diversos comptes i així no tenen un compte administratiu separat; qualsevol persona que utilitzi el sistema té tots els privilegis. La separació de privilegis d'administració de privilegis d'usuari normal va fer un sistema operatiu més resistents als virus i altres malwares, i la manca d'aquesta separació en aquests sistemes operatius s'ha esmentat com una important font de la seva inseguretat

 

  Qualsevol petició de la contrasenya d'administració el software que la demana tindrà accés per modificar els arxius de configuració del sistema. Si el software o des de la consola no es demana la contrasenya d'administració és impossible malmetre el sistema.