El bon viure, cap a la ciutat p2p

El bon viure, cap a la ciutat p2p kinta Tue, 03/04/2014 - 11:32

De l'eMule fins a les impressores 3D de l'actualitat, hem assistit al desplegament d'una nova manera de pensar, produir, i distribuir que té molt a veure en com Internet ha canviat el món i ha obert noves possibilitats mai imaginades. La P2P ha fet possible l'existència de projectes com GNU/Linux, i també ha sigut capaç d'estendre aquesta manera de fer i pensar a altres àmbits de les nostres vides: la producció d'objectes, de tecnologia, de coneixement, de formació, d'energia, d'aliments etc. El model P2P és fonamenta en el lliure accés en igualtat de condicions a un conjunt de coneixement de gestió comunal. Internet ha fet possible que es generalitzi i que aquestes pràctiques siguin possibles, copiables i replicables a tot arreu. Totes les pràctiques P2P tenen en comú la capacitat de recuperar les escales de proximitat com a òptimes per a la generació i distribució de riquesa, renta, i coneixement. Aquest curs oferim una introducció als principals conceptes i marcs teorics al voltant de la producció P2P, també, un repositori de recursos i enllaços per estar conectat a les novetats d'aquest nou paradigme en constant evolució. Alguns dels temes que desenvolupem són: - Introducció als tipus de xarxes: de les postes al software lliure - Conceptes bàsics de la P2P: el 3 er mode de produccio, propietat i govern. - La Societat P2P: el cicle de producció basat en el procomú iels seus agents i rols - Possibilitats del P2P: economies d'abast en el paradigma de l'abundàcia. - De la impresió 3D a la producció de cultura.

Autoria
Llicència

Licencia de Creative Commons
El Bon Viure, Cap a la ciutat P2P by Communia is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional License.
Creado a partir de la obra en http://planet.communia.org/llibre/el-bon-viure-cap-la-ciutat-p2p.

llibre
Attachment Size
el_bon_viure_cap_a_la_ciutat_p2p.epub 523.82 KB
Tags

Capítol 1: Introducció als tipus de Xarxa

Capítol 1: Introducció als tipus de Xarxa
qguitart Wed, 03/05/2014 - 12:25

Centralitzada

Postes

Al s. XVIII a la península, el mecanisme per relacionar-se entre els diferents punts eren les postes. I la implantació del correu, implicava unes qüestions polítiques, estretament relacionat amb el naixemenent de les monarquies absolutes a Europa. Qualsevol relació escrita que hagués d'establir-se entre els punts dels estats havia de passar per un centre. Això en el cas de les col·lònies ratllava l'absurd: per enviar cartes entre punt propers del nou continent s'havia de passar per la capital de l'imperi, prohibint-se la creació de nous camins.

Els primers diaris neixen als ports, tenen caràcter comercial. Els diaris d'opinió surgeixen a les capitals.

L'estructura física de informació condiciona l'arquitectura d'informació, determina com són els mitjans i condiciona la identitat.

Revolució francesa

La primera estructura política són els clubs. Els quals s'articulen de la mateixa manera que ho feien les vies de comunicació de l'època, això significa un centre i corresponsals a la perifèria. Així el model d'estat que sorgeix de la revolució francesa serà igual de centralista que la monarquia absolutista.

Descentralització

Codi morse

Samuel Morse, envia el primer missatge de telègraf elèctric, utilitzant la mateixa estructura que existia, la de correus. Però degut als problemes tècnics (no aïlllar el cable) , es va haver de crear repetidors cada 8 kilometres, això porta a la descentralització de les comunicacions.

Paul Julius Reuter al 1852 va fer passar un cable de telègraf per l'estret de Calais per on feia passar notícies entre les borses de Paris i Londres, que donaven informació molt valuosa sobre les cotitzacions pels inversors. El telègraf unificarà França i Anglaterra.

Al 1853, en la primera guerra mediàtica de Crimea, pels cables de Reuters passa la informació en temps real sobre la guerra, cosa que afecta les borses, i també fa que comencin a sortir moviments de crítica a la guerra, i de retruc de sufragistes, ja que els arguments del sufragi censitari ( població no informada no pot decidir), no tenien sentit.

Hi ha també una influència i s'inaugura un nou llenguatge periodístic que ha de ser més concís i clar.

A part d'això també té una incidència en moviments obrers. Els empresaris europeus, gràcies al telègraf es poden posar en contacte amb d'altres empresaris de EUA, i impedir que les vagues signifiquin pèrdues, comprant producció externa, així no perdien clients.

Els obrers actuen igualment, convoquen una associació internacional de treballadors, es comuniquen per telègraf per trobar-se el 28 de setembre de 1864 a St Martin's Hall per fundar la primera internacional (http://www.marxists.org/archive/marx/works/1864/10/27.htm), que té com a objectiu coordinar els moviments emancipadors arreu del món (utilitzant telègrafs)

Els interessos colonials i comercials britànics(principalment cautxú i coure) , fan que s'expandeixi la xarxa, i escenifica l'hegemonia anglesa. (Mattelart la mundialización de la comunicación pp.19). L' extracció a escala en lògica de producció capitalista és possible gràcies al telègraf.

Amb la interconnexió que possibilita també es crea la cultura de masses.

Ferdinand de Lasalle proposa agrupar els obrers en assemblees i ubicar-les a cada lloc on hi ha un repetidor de telègraf, aconsegueix en poc temps organitzacions de milions d'afiliats i representació parlamentària. Això fa que tot partit copii aquesta estructura de local-regional-nacional-internacional, Avui encara seguim aquesta lògica. Tot es descentralitza, les empreses també es divideixen en delegacions regionals i s'agrupen com a multinacionals. Les agències de notícies també...Passem del centre absolut a la descentralització, als estats democràtics federals.

Tota organització que requereixi informació o que es vegi millorada per aquesta segueix l'estructura de la xarxa descentralitzada.

La descentralització aporta pluralisme, i opcions entre les que triar respecte el model centralitzat

Xarxa distribuïda

Alerta atòmica 1964

La Rand corporation - laboratori de idees (think tank) nordamericà que forma part de les forces armades nordamericanes – demana a Paul Baran que dissenyi l'estructura per la qual s'hauran de connectar els ordinadors de les universitats que tinguin subvenció del ministeri de defensa dels EUA.

En plena guerra freda, s'havia de dissenyar una xarxa molt robusta, resistent i resilient. L'estructura emprada fins aleshores era la centralitzada, això era degut a qüestion sde costos: era menys car tenir grans ordinadors centrals i terminals tontos.

En la xarxa centralitzada si extreus el node central es converteix en no-xarxa, es destrueix la xarxa.

L'alternativa de l'època era la xarxa descentralitzada, en la qual si s'extreu els nodes centralitzadors, el resultat són múltiples xarxes desconnectades entre si.

Baran es pregunta a on distributed networks (http://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/research_memoranda/2006/RM3762.pdf ) com es pot fer una estructura d'un conjunt de nodes, perquè ningú no depengui de ningú. El resultat és una xarxa distribuïda, i es materialitza en ARPANET, antecessor de la internet.

Aquesta estructura, també és vàlida per les relacions social, més enllà d'atacs nuclears soviètics.

Internet

Un segle després de la descentralització auxiliada pel telègraf, assistim a una altra mutació, internet:la primera gran xarxa de comunicacions distribuïda. Les primeres converses globals apareixen, i una d'aquestes es dedica a produir software, aquest està en la base de la nova estructura del sistema de comunicació, és la primera indústria que es basa en l'estructura distribuïda

Software lliure

La base d'aquesta producció és un bé públic no administrat per cap centre, és un bé distribuït, produïts per gent i petites empreses que volen el mateix. Es genera una economia de l'abundància. Ja que no hi ha escassetat i ven serveis i manteniment associats, treball real, i resmés que treball real. Tot el que produeixi un valor extraordinari,es reintegra a la comunitat.

En el centre no hi ha un capital financer o monetari, sinó coneixement, un bé públic no estatal, produit i mantenit socialment.

S'expandeix i s'aplica a tot lo digitalitzable ( Negroponte en el seu “SerDigital” ens parla de la transferència dels àtoms als bits).

S'estima que el valor econòmic transferit als països en vies de desenvolupament que ha ocasionat el software lliure és vàries vegades major que tota l'ajuda al desenvolupament des de la segona guerra mundial. http://www.ohloh.net/p/linux/estimated_cost

Té un impacte econòmic important, hem de tenir en compte que software lliure no ésnomés linux, també és el protocol http, que és el fonament detota pàgina web existent. http://directory.fsf.org/

Velles fronteres cauen, noves fronteres electròniques

(http://lasindias.net/indianopedia/Globalizaci%C3%B3n) Cau la unió soviètica, i Xina s'inserta al mercat mundial, EUA i el neoliberalisme respon demandant noves obertures de mercat. La comunicació cada cop és més distribuïda i el desenvolupament tecnològic és cada vegada més fort, davant d'això l'escala òptima de producció es fa cada cop més petita i invertir en projectes més difícil. Per optar a projectes grans el capital financer necessita obrir nous de mercat.

Mentre l'estratègia capitalista era anar cap a la concentració, cap a la gran fàbrica.L'escala de producció havia canviat, i un mig burgès de la perifèria podia obrir una fàbrica i competir.

Això era trencar la cadena de valor, passar de grans empreses integradores de tots els processos d'un producte a xarxes de petites empreses distribuïdes pel món especialitzades en diferents parts del procés.

Però a la llarga passa l'inevitable, els productors perifèrics assumeixen tot el procés i venen directament. Les marques dels països centrals alcen la bandera de la propietat intel·lectual per tal d'emportar-se una part del pastís d'un desenvolupament que noe el deu res. Rebuts en concepte de patent

Un cas clarificador seria, a Indonesia fan la placa, a Mèxic el Xassís, a Korea les pantalles, i a California per tenir la Marca ho cobren, plusvàlua de2400%en cada iphone . (http://falkvinge.net/2012/01/31/why-acta-is-so-mercilessly-pursued/).

Per tal que la competència sigui possible, cada cop hi ha demanda de baixar mésl'escala, això porta a industrialitzacions ràpides i rentables,països com Xina, Brasil,o Indonèsia pujen i entren a les principalseconomies per PIB al 2010.

Com a resposta es veu com a sortida concentrar la integració en empreses petites dedicades al disseny i en la financiarització. Però per tal que això funcioni calen lleis de propietat intel·lectual. Per això ACTA,PIPA, SOPA, SINDE, CISPA, lligades als tractats de lliure comerç,són tant importants, perquè permeten categoritzar dissenys com arentes previsibles gràcies al copyright. [ http://datos.bancomundial.org/indicador/BX.GSR.ROYL.CD/countries/1W-US?order=wbapi_data_value_2010%20wbapi_data_value%20wbapi_data_value-last&sort=desc&display=default ]

Així compensen el fet que es tendeixi a la comunicació distribuïda i que té un capital públic sota la forma de coneixement obert. Globalment en la mesura que els projectes són de més petita escala el capital financer es desenganxa de la producció, formant grans paquets com els derivats.

Al 1989 la quantitat de capital financer que creuava a l'atlàntic era 6 vegades la quantitat de comerç. Ara està en 600vegades.

La base està en el capital especulatiu, i no només opera en l'immobiliari, ja que també opera sobre béns bàsics. Les llavors del tomàquet han de ser financiaritzables.

Reconcentració

Per altra banda també hi ha un intent de captura de la comunicació distribuïda en sistemes centralitzats, intentant que el capital els sigui útil.

Google amb gmail va saber generar escassetat basat en la capacitat per invertir capital en maquinària. Gmail va arrasar perquè va oferir la seva enorme infrastructura davant altres proveïdors de correu (2MB hotmail, 5MBterra, 10MB lycos)... Tots els serveis ofertats per google es basen en la infrastructura del gegant per reduir la competència. Com a agència d'integració publicitària i tot oferir APIs públiques de (part) de la seva informació, les intencions són clares pel CEO de google: Si miramos lo suficiente en tu mensajería y tu ubicación y usamos inteligencia artificial podemos predecir a dónde vas a ir. Muestranos 14 fotos tuyas y podemos identificar quién eres.

Capítol 2: Conceptes bàsics de la P2P

Capítol 2: Conceptes bàsics de la P2P
qguitart Wed, 03/05/2014 - 12:32

Un tercer mode de producció, govern i propietat

La producció P2P es caracteritza per:

  • Es tracte d'un 3er mode de producció diferent al motivat per l'afany de lucre o de la producció pública en empreses estatals. La producció P2P no té un valor de canvi en el mercat, sinó que té valor d'ús que va dirigit a una comunitat d'usuaris. Produir valor a través de la lliure cooperació entre agents que tenen igual accés a un capital distribuït.
  • És un 3er mode de govern més enllà del privat/públic. La producció P2P no és administrada pel mercat o per una jerarquia empresarial, és administrada per la comunitat de productors.
  • És un 3er mode de propietat més enllà del públic/privat. La propietat P2P ve determinada pel seu valor d'ús.

Característiques de la producció P2P

  1. Xarxes distribuïdes: Els processos P2P passen en aquestes xarxes. Els usuaris són autònoms i poden determinar lliurement el seu comportament i connexions sense la intermediació obligatòria dels centres.
  2. Equipotencials: La participació és equipotencial. No hi ha una selecció a priori de qui pot participar. La capacitat de cooperació és verificada pel procés mateix de cooperació, a través d'acords i reconeixament mutu entre iguals.
  3. Holoptisme: Capacitat que permet els participants d'un projecte obtenir informació i comunicació horitzontal. Els processos P2P estan dissenyats per garantir l'accés a tota la informació i la comunicació que és genera.

Infraestructura necessària per a la producció P2P

  • Infraestructura tecnològica per permetre l'accés al comú.

Internet és una xarxa d'usuaris capaç de funcionar sense nodes centrals i accessible a baix cost. Tot i no estar completament en mans dels seus participants, estem davant d'una oportunitat històrica.

  El concepte de escletxa digital ha sigut sobrepassat per l'avanç de la societat.

La escletxa digital a Catalunya NO EXISTEIX: sobre ús i accés a Internet senyalen que:

  1. La gent s'ha apropiat d'Internet, més del que ens pensem.
  2. Hi ha una millor o pitjor connexió, millors o pitjors dispositius, però tothom és pot connectar a Internet.
  3. A Internet hi ha desigualtat, però és menor que la que es dona en cultures analògiques.

 

  • Sistemes autònoms de comunicació

La web és l'estàndard per excel·lència de la comunicació autònoma.

 

  • Software per a la cooperació

Blogs, Wikis, Pads, Xarxes socials.

 

 

  • Infraestructura legal

La GPL i altres règims de llicencies estan pensades per la protecció del valor d'ús en front de la propietat privada.

 

  • Una Ètica P2P

Una ètica P2P està molt lligada al principis de la ètica hacker.

Una ètica que la podem reconèixer en els principis de la ciència o en els primers enginyers de la revolució industrial, també en les primeres comunitats d'investigadors de les universitats

Hakejar significa utilitzar el coneixement que tenim sobre un sistema per desenvolupar possibilitats per les quals no havia sigut pensat, o fer-lo funcionar amb uns altres objectius. Perquè això sigui possible és indispensable el lliure accés al coneixement que implica el sistema i als seus participants.

Per la ètica hacker, el coneixement és una motivació en si mateixa i condició per la producció, la vida, i la comunitat. Es produeix per saber més i alimentar el comunal de coneixement.

  D'alguna manera aquest enfocament acaba amb la distinció de temps de vida i temps de treball en la producció social del coneixement. És una afirmació de autonomia i unitat de la pròpia que ens pot servir per explorar nous models de renta

 

  Sembla que ho tenim tot i que ho dominem. Només cal posar-ho a treballar lògica P2P.

 

  Internet lliure i neutral és una condició elemental, una reivindicació de fons.

 

Veure també: Aquest artícle de Michel Bauwens explica els principis d'una economia política de la producció P2P

 

Capítol 3: Comunal, Pro-comú, Commons

Capítol 3: Comunal, Pro-comú, Commons
qguitart Wed, 03/05/2014 - 12:56

A través de la P2P es construeix de manera voluntària un comú d'acord amb el principi de "Cadascú segons les seves necessitats, cadascú segons les seves habilitats"

Aquesta nova forma de comú és molt semblant a les antigues formes de comú com són les terres comunal de l'edat mitjana, o les mútues de treballadors de la era industrial, però ara és bàsicament immaterial

A diferencia d'altres formes de comú, el que es construeix amb la P2P és un comú no localitzat (universal) i regulat per comunitats virtuals. Una altra diferència important és que el comú P2P és basa en béns no competitius (lògica de l'abundància) mentre que les formes històriques de commons gestionaven bens en context de escassetat.

 

  En el moment actual, el comú P2P ens ofereix una oportunitat per trencar amb la lògica de la escassetat i les polítiques de gestió de la misèria que ens imposen. El pensament únic de la austeritat perd tot el sentit en models on "la matèria primera" per generar renta i riquesa és abundant i infinita

 

  La economista americana Elinor Ostrom, premi Nobel d'economia l'any 2009, ha destacat pels seus estudis sobre el paper dels béns comuns al llarg de la història. En el seu llibre "Governing the Commons", Ostrom trenca amb la creença que la propietat comunal és sempre mal administrada, i detecta sofisticats mecanismes de gestió i administració al llarg de la història d'aquest tipus de béns. Ostrom trenca amb el dilema de la tragèdia del comuns que considera que l'accés, per motius racionals i interès personal, dels individus al comú acaba per destruir aquest recurs.

 

Necessitats / Problemes / Apoderament

El comú es composa de coses que heretem i creem de manera conjunta i que esperem llegar a les generacions futures. Estem parlant d'una gran diversitat de béns: naturals, culturals, socials (Internet, la cuina, la biodiversitat, el genoma humà, la música, etc ) La majoria d'aquests béns només són percebuts quan estan en perill de privatització o desaparició.

El comú neix de la interacció entre membres de la comunitat reunits al voltant de una problemàtica. És tracta de un estat d'emergència que sorgeix del apoderament de afectats que reclamem drets que consideren amenaçats o en perill de destrucció.

No hi ha comú sense comunitat. L'objectiu és fer emergir comunitats d'afectats amb la voluntat de construir solucions col·lectives als seus problemes. El comú aporta tecnologia, coneixement, eines, temps, idees etc.

 

  Aquest vídeo il·lustra una visió més global del comú.
Aquest article reflexiona sobre l'origen centrat a les necessitats / problemes / apoderament dels bens comuns.

 

                Hello everybody out there using minix.
  I'm doing a (free) operating system (just a hobby, won't be big and
  professional like gnu) for 386(486) AT clones.  This has been brewing
  since april, and is starting to get ready.  I'd like any feedback on
  things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat
  (same physical layout of the file-system (due to practical reasons)
  among other things).
  I've currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work.
  This implies that I'll get something practical within a few months, and
  I'd like to know what features most people would want.  Any suggestions
  are welcome, but I won't promise I'll implement them :-)
               Linus Torwals
  PS.  Yes - it's free of any minix code, and it has a multi-threaded fs.
  It is NOT protable (uses 386 task switching etc), and it probably never
  will support anything other than AT-harddisks, as that's all I have :-(.

Capítol 4: Societat P2P

Capítol 4: Societat P2P
qguitart Wed, 03/05/2014 - 13:09

Podem distingir 3 rols clarament diferenciats:

  1. Una comunitat d'usuaris que crea el comú immaterial: A través de la P2P és genera valor d'ús que és depositat al comú
  1. Un conjunt d'institucions que garanteixen i vetllen per les infraestructures de la cooperació
  1. Una coalició emprenedora que crea valor de mercat amb aquest patrimoni comú: Aquesta permet la sostenibilitat d'alguns contribuïdors al comú a través de les rentes que obtenen.

Lògica post-democràtica de les comunitats

Les comunitats P2P NO són democràtiques: La democràcia, el mercat, les empreses, són sistemes d'assignació i gestió de recursos escassos. A les empreses decideixen els superiors, als mercats decideix la oferta i la demanda, a la democràcia "nosaltres decidim". Quan els recursos són abundants i immaterials, i es poden copiar i compartir a un cost marginal, aquests sistemes ja no tenen sentit. Són tipus de comunitats poliàrquiques i el tipus de poder és meritocràtic, distribuït i ad-hoc.

Les comunitats P2P es caracteritzen per:

  • Tothom pot contribuir sense demanar permís.
  • Hi ha mecanismes comunals per validar la competència.
  • Les decisions requereixen experiència i no consens comunal.

La tensió entre participació oberta i sel·lecció dels millors. Es soluciona oferint un sistema on tothom pot col·laborar sense permís, i on la distribució del treball apareix sola. Un sistema d'assignació de tasques i coordinació mútua que funciona a través de la "stigmergia".

Els conflictes és negocien de manera coordinada mitjançant les mateixes eines de cooperació i s'aconsegueix un sistema productiu sense control ni mando.

Les decisions jeràrquiques és compensen amb la possibilitat del FORK, tothom pot agafar el gruix de la producció realitzada i iniciar un clon del projecte. D'aquesta manera els mantenidors del projecte saben que les decisions unilaterals o injustes poden portar a una fuga de la comunitat.

  La P2P ha permès dinàmiques de grup petits a escala global

Institucions "for benefit", i l'Estat Soci

Són institucions que s'ocupen de capacitar i apoderar la comunitat per possibilitar la cooperació i proveir infraestructura per que aquesta sigui possible. L'únic objectiu d'aquestes comunitats és beneficiar a les comunitats que les alimenten. Aquestes institucions SI que són democràtiques

Això significa un canvi de perspectiva ja que sovint les ONG's i les fundacions operen des del punt de vista de l'escassetat, opinant que els recursos han de ser administrats o coordinats, per contra, les noves for benefit tenen un rol actiu únicament apoderant a la comunitat perquè cooperi, proporcionant infraestructures no encapçalant o comandant els processos productius.

 

  La Fundació Wikimedia fa possible financiar la instraestructura necessària per la supervivència de la Wikipedia

Aquestes noves institucions tenen un funcionament molt similar al que tradicionalment s'ha assignat al Estat. Davant de al debilitat del estat del benestar i el triomf de les polítiques neoliberals, podem parlar imaginar un nou tipus d'Estat que identifiquem com a Estat Soci o Partner State

Aquest Estat soci pot existir a qualsevol escala territorial com un conjunt de institucions que protegeixen els béns comuns. Si les institucions "for profit" treballen per projectes concrets ( wikipedia, Linux, Apache) L'Estat Soci treballa pels ciutadans.

L'Estat soci és aquell en que les autoritats públiques crean un entorn adequat i les infraestructures de suport per que els ciutadans pugin aportar valor mitjançant el treball P2P que beneficia a la societat en el seu conjunt.

 

 
  • L'Estat Soci és necessari perquè si la mà invisible del mercat és un mite, també ho és la mà invisible que regula i garanteix els comuns.
  • L'Estat Soci no pot basar-se en la destrucció de les infraestructures públiques (les de tota la vida) que permeten i possibiliten la cooperació.
  • La P2P és un model que emergeix com una via de apoderament enfront una necessitat en temps adversos. Però una societat prospera requereix d'un Estat Soci que gestioni de manera democràtica el comú a escala territorial.

Coalició emprenedora

La P2P genera una gran quantitat d'informació i coneixement útil de fàcil reproducció i còpia que NO té traducció en valor de mercat perquè no és escàs sinó tot el contrari. No hi ha tensió entre oferta i demanda, per tant no hi ha mercat ni acumulació de capital. La lògica del negoci s'ha d'adaptar a la lògica social. Aquesta adaptació passa per:

  1. Només tenen sentit les feines i serveis auxiliars en relació al comú. Aquestes rentes es generen en economies d'abast.
  2. Aquestes feines i serveis auxiliars del comú només són sostenibles si tenen un alt nivell d'innovació. Innovació que reverteix al comú posteriorment.
  3. La ètica és central en aquest tipus de empreses orientades als serveis auxiliars del comú en una escala d'abast.

Actualment s'associa l'emprenedor amb crear una empresa de profit. A la P2P la idea de profit es separa en dos conceptes clarament diferenciats i oposats entre ells en algunes fases.

La clàssica idea de profit és monetària i està estretament associada amb els retorns els recursos que tu n'ets propietat. En aquest escenari els emprenedors creen alguna cosa de valor ( un nou negoci ) en posseïxen una gran part i es beneficien de la seva rendibilitat com a actiu. A la P2P l'equivalent al profit, és crear una comunitat autosostenible que ofereixi retorni el valor al seus participants. Aquí la idea clàssica de profit només té sentit en el inici, un cop assentada aquesta comunitat pot créixer exponencialment amb molt poques aportacions de capital i no necessita de cap retorn a la inversió.

En aquest punt la iniciativa del emprenedor P2P i del capitalista divergeix ja que per aquests últims, no hi ha manera de garantir retorns derivats de la propietat: Linus Torwals NO es propietari del codi de Linux, Jimmy Wales NO és propietari dels textos de la wikipedia.

 

  Un exemple clar de la distinció entre "for profit" i "for benefit" és la transformació del moribund Netscape Navigator a Mozilla firefox. Tot i que Netscape no podia generar prou "profit" pels seus propietaris i accionistes, la transformació d'aquest en una comunitat P2P fa que la fundació Mozilla sigui capaç de generar prou renta per sostenir la feina de tots, i fins i tot, iniciar nous projectes. Tot i això aquesta renta no podria ser suficient per considerar-la una empresa amb ànims de lucre, seria insuficient per pagar a tots els contribuïdors.cost estimat firefox

Google i Facebook ens demostren com la "Economia del coneixement" és una farsa ja que els bens abundants no funcionem bé en economia de mercat. La creació de valor NO és recompensada i és fa de manera indirecta. Allò que és genera amb aquestes plataformes no és converteix en mercaderia en el mercat de bens escassos. Una economia del coneixement que es basi en rentes obtingudes mitjançant l'escassetat artificial és un mecanisme que només aporta precarietat a les condicions de vida dels seus treballadors En un context de precarietat creixent dels treballadors de la economia del coneixement, és pot plantejar un model que restauri el circuit de retroalimentació trencat ?

 

Veure també: Aquest article aprofundeix en les possibilitats de redistribució de la renta en la producció P2P

 

 

  La idea d'empresa del procomú fa referència a petites coalicions d'emprenedors amb l'objectiu d'aconseguir rentes auxiliars lligades a la innovació i situades en economies d'abast. La idea és poder crear mecanismes independents de renta en forma empreses per contribuir al comú i alliberar temps que permeti la reproducció social dels defensors d'aquests.

 

  Aquesta coalició ha d'anar juntament amb les comunitats i moviments socials que creen i protegeixen el comú, i unes institucions orientades a proveir infraestructura i vetllar per les infraestructures que fan possible tant el comú com la reproducció social dels seus membres.

Capítol 5: Possibilitats del model P2P

Capítol 5: Possibilitats del model P2P
qguitart Wed, 03/05/2014 - 13:25

Economia d'escala i escassetat vs economia d'abast i abundància

Economia d'escala i escassetat vs http://p2pfoundation.net/Category:WikiSprint_20/04/2013

L’origen de les polítiques neoliberals que ens han portat a la crisis econòmica actual el podem situar a finals dels anys 80 quan les elits polítiques i econòmiques van donar un fort impuls per obrir nous mercats, endurir les legislacions referents a la propietat intel·lectual, i desplegar un conjunt d’instruments, tant públics com privats, destinats a la financiarització de la vida social.Totes aquestes polítiques tenien l’objectiu de dotar el capitalisme neoliberal d’una major escala.

Una major escala imposada per un sector financer que necessitava expandir-se cap a noves conques de riquesa per fer negoci (capitals inactius fins al moment).

El sector financer era el principal beneficiari de la mobilització d’aquestes rentes originades pel poder polític guanyat amb la dimensió d’aquesta nova escala.

Aquestes noves escales, demanaven escales encara mes grans, fins al punt que el sector financer va resultar ser massa gran per deixar-lo caure.

La constatació més clara de la supremacia del sector financer sobre els altres es el fet que la seva supervivència he estat garantida a través de mateixos estats. La gran màquina de generar bombolles ( .com, energies renovables, i finalment la immobiliari) ha fet fallida convertint aquestes crisis, amb l’ajuda dels estat, en una crisis sobirana.

Als fonaments d’aquesta hi trobem una inadaptació del capital a una nova i menor escala òptima de producció possible gràcies al desplegament tecnològic d’Internet. El desplegament de les tecnologies d’ Internet van fer possible aquesta reducció de la escala òptima de producció i van impulsar el capital cap a la financiarització i cap a moviments a curt plaç, impossibilitant així, la reintegració d’aquest a la economia productiva d’una escala cada vegada menor.

Els fets han demostrat que aquesta tendència porta cap a la destrucció simultània del mercat i de l’estat, i cap a un bloqueig de les capacitats productives. Aquests efectes tenen una clara dimensió regional (Sud d’Europa per exemple). Un cop d’ull a la situació que ens envolta ens porta a afirmar que l’economia neoliberal de grans escales no podrà superar ni resistir la crisis econòmica actual. La gran escala no permet innovar, ni tampoc gestionar el coneixement que es dóna a dins. Tampoc possibilita contribuir amb valor social.

 

Veure també: Aquest text profunditza amb la crisi de les economies d'escala i la oportunitat de la P2P per generar economies d'abast sostenibles.

 

Software lliure

La manera com s'articulen les comunitats conegudes del software lliure son sens dubte una referencia, ja que han aconseguit fluir pel ciberespai aconseguint produir bens públics de renom com el kernel Linux, el navegador mozilla firefox, bases de dades mysql, servidor web apache, o varis CMS (gestors de contingut que veurem més endavant), entre un llarg etcètera.

La manera en com es contribueix en aquests projectes de software lliure és distribuïdament, s'ha de poder descarregar el codi font per a modificar-lo i o bé propossar que s'incloguin modificacions o bé generar un fork (copia d'un projecte que inclou modificacions que no s'apliquen al projecte original). La manera en com es decideix la inclusió del codi és habitual que segueixi unes formes democràtiques i una ètica pactada amb els membres de la comunitat a través d'espais de deliberació com foros. Tot això funciona a través de la xarxa de xarxes.

Gestors de contingut

Els Sistema de Gestió de Continguts (o CMS del anglès Content Management System) és un conjunt de programari que permet crear una estructura de soport (framework) per a la creació i administració de contingut, principalment en pàginas web. La majoria de CMS diferencien la interfície d'usuari per crear contingut, de la interfície de les configuracions, disseny i administració del CMS, facilitant així la creació de continguts per part d'usuaris sense coneixements tècnics de la web. La seva utilització massiva han tingut com a conseqüència (entre d'altre factors) el que hem anomenat a partir de mitjans de la primera dècada dels 2000 la web 2.0, un moment en la història d'Internet on crear continguts va esdevenir en poc temps molt fàcil i accessible a molta gent.

Si be existeixen una multitud de CMS, alguns pensats exclusivament per a tipologies de contingut molt específics (wikis, blogs, forums, revistes, tendes on-line..., els CMS més robustos, flexibles escalables i de llarg més utilitzats han sigut aquells que han permès un desenvolupament de tercers fent accessible el codi a desenvolupadors web, i que han llicenciant les parts crítiques o la totalitat del software en llicencies que permeten les 4 llibertats del moviment del software lliure.

Exemples d'aquests CMS d'èxit en software lliure n'hi ha molts, aquí n'esposem tres exemples, un dels quals el desenvolupem una mica més.

MediaWiki

MediaWiki és un CMS pensat per elaborar wikis sota llicència GPL. Fou creat primàriament per a la Wikipedia i altres projectes de la Fundació Wikimedia. https://www.mediawiki.org/wiki/MediaWiki

Més enllà de la gran producció de wikis promoguts per la Fundació Wikimedia: Wikipedia, Wiktionary, Wikiquote, Wikibooks, Wikisource, Wikispecies, Wikinews, Wikiversity, Wikivoyage, Commons, Wikidata ... Gràcies a que el CMS Mediawiki és software lliure trobem multitud de casos on s'utilitza aquest programari. El més típic són projectes que volen reunir documentació aportada per tercers/comunitat al voltant d'un tema o producte, n'és un exemple clar el wiki de la distribució GNU/Linux Gento http://wiki.gentoo.org/wiki/ o el wiki de libreoffice https://help.libreoffice.org , fins i tot l'empresa MICROS Systems, Inc utilitza mediawiki com a backend per els productes de la seva web http://wiki.micros.com/wiki . També trobem mediawikis amb molt contingut en comunitats al voltant de series de televisió i/o novel·les, per exemple “Joc de Trons” amb el wiki de la comunitat de westeros.org http://awoiaf.westeros.org , o en comunitats de jocs on-line com Second Life http://wiki.secondlife.com/wiki , o el cas curiós del WOW (world of Warcraft) que va començar amb un wiki de Wikia, i desprès d'un fork una gran part van fundar http://www.wowpedia.org. Sens dubte un dels espais on wikimedia te més recorregut és en l'àmbit de l'educació i la investigació, en son exemples llocs com http://wiki.ubc.ca http://edutechwiki.unige.ch/ , http://wikieducator.org ... Altres projectes coneguts que utilitzen mediawiki són http://wiki.openstreetmap.org/wiki o http://www.wikileaks.org/wiki

Wordpress

Wordpress és un gestor de continguts orientats a webs per a blogs de software lliure sota llicència GPL. Possiblement és un dels CMS més coneguts de la Blogsfera ja que no només te el software descarregable per ser instal·lat a un servidor propi sinó que “Automattic” (la empresa que hi ha darrera de WordPress) te un servei d'allotjament de bitàcoras gratuïtes basades en aquest software.

El blog de desenvolupadors de flickr http://code.flickr.net, el blog de la BBC àmerica http://www.bbcamerica.com o el blog oficial del primer ministre de UK www.number10.gov.uk son alguns exemples de blogs en tecnologia Wordpress. Aquí podeu veure'n més casos http://wordpress.org/showcase

Drupal

Drupal és un conjunt de programari per gestionar continguts via web, que pertany a una comunitat oberta (sota llicencia GPL). Existeixen molts gestors de continguts web, però la majoria estan orientats a tipus de continguts específics com blogs, tendes virtuals, wikis... etc. Drupal, tot i ser molt flexible i adaptable a diferents tipus de contingut, destaca por ser un CMS idoni per a gestionar comunitats d'usuaris.

El sistema Drupal esta pensat per que sigui flexible i escalable en la seva estructura. El codi de Drupal s'estructura en mòduls que afegeixen funcionalitats como si de una construcció de “Lego” es tractés. Els mòduls es divideixen en tres tipus:

  • mòduls del nucli (aporten funcionalitats bàsiques al sistema)
  • mòduls contribuïts ( aporten funcionalitats addicionals al sistema com per exemple organitzar continguts en grups, gestionar vídeos, funcionalitats multi-idioma... etc)
  • mòduls “custom”, són aquells en que cada site web modifica o crea ex-novo per afegir funcionalitats al seu sistema.

El contingut en Drupal s'estructura en entitats (usuaris, nodes, grups, categories...) pensat de tal manera que permet una interoperabilitat clara dels mòduls amb els continguts.

  Drupal parteix d'un model de software lliure amb una comunitat oberta que conta amb més de 970.000 usuaris i més de 27.000 desenvolupadors registrats a la seva web de tot el mon, en continu creixement i expansió https://drupal.org Conta amb més de 22.000 mòduls 1700 temes, més de 100 grups de traducció amb més de 4800 traductors registrats https://localize.drupal.org.

Casos d'implementació: http://www.drupalshowcase.com

 

Veure presentació de diapositives: Fitxer:Drupal.odp

Les eines de la comunitat estan dirigides a que totes las aportacions puguin incorporar-se d'una manera natural, ja siguin traduccions, correccions, documentació, propostes... Un model de desenvolupament que facilita el retorn a la comunitat i realimenta una amplia oferta de funcionalitats

Els models de negoci en PL signifiquen invertir directament en coneixement i formació. A més ho fas en xarxes properes als teus interessos, per tant en la economia real. Els resultats de la inversió és un procés que tindrà una trajectòria en el temps independent i no supeditada als teus diners:

  • Son inversions intensives en coneixement ( independent de patents i modes de producció privatius)
  • Són inversions que requereixen proximitat i comunitat

Casos:

Hardware lliure

L’open hardware és el conjunt d’iniciatives que caminen cap a una aplicació pràctica d'un ecosistema lliure per les màquines.

Seguint la filosofia i el que s’ha pogut aconseguir amb les 4 llibertats del software lliure, el procomú generat, definim aquestes 4 llibertats:

   La llibertat d’usar el dispositiu per qualsevol propòsit (llibertat 0).
   La llibertat de veure com funciona el dispositiu i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). 
   L'accés al disseny complet és un requisit.
   La llibertat de redistribuir còpies del disseny i/o del dispositiu (llibertat 2)
   La llibertat de millorar el dispositiu i/o el disseny i de distribuir-lo de nou 
   amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). 
   Igual que a la llibertat 1, l'accés al disseny complet és un requisit.

En el fons, el hardware lliure, és el coneixement lliure aplicat a l'enginyeria per fabricar coses. Imaginem-ho com si la nespresso sigués lliure: El que estaria disponible lliurement serien els planos (els circuits elèctronics, els dibuixos lineals dels motlles), i el procediment d'assemblatge. L'objecte en si no seria de propietat comunal, però al ser-ho la seva abstracció digital a efectes pràctics seria similar pel que fa a processos col·lectius que podrien aparèixer.

Els avançaments que això significa suggereixen possibilitats de retornar a una estructura més distribuïda en el procés de disseny i això afectaria a la producció, sense que signifiqui una reducció dràstica dels estàndars vitals: la proliferació de impressores 3d i de fab lab(laboratori de fabricació) està incrementant la possibilitat de reduir l'escala de certes produccions sense escatimar en la productivitat. Això significaria un canvi important a l'hora de pensar en estructures socials amb igualtat d'accés sobre els recursos.

 

  EL projecte Open source ecology és una xarxa de grangers, enginyers i ciutadans que treballen per a desenvolupar les 50 màquines indispensables per construir petites i modernes unitats de vida independents.[Vídeo]
  •  

    Open source ecology Starter kit

 

Veure també: Four futures

 

Impressió digital

La impressora 3D és un altre fruit del treball en xarxa tenint com a base espais d’intercanvi comuns. Amb una comunitat treballant de la mateixa manera que es fa en el software lliure, ha significat el que ja s’està anomenant com la tercera revolució industrial.

Fins el moment parlàvem de projectes de software, apllicacions, les quals necessitàven un maquinari, com pot ser un PC o un smartphone.

El que permet la impressió digital en 3d és que es pugui tractar de la mateixa manera un tros de codi, que un tros d’objecte físic. Significant un avenç clar ja que incedeix en la popularització de la tecnologia, i significant molta proximitat amb la producció directa segons les necessitats, sobrepassant intermediaris.

Siguent un àmbit productiu encara jove, està plè de possibilitats. Des de la vessant artística fins l’autofabricació de pròtesis. La qüestió és pensar en l’ús per produir valor social amb aquests aparells.

El fet que la mateixa impressora estigui llicenciada en GPL, significa que la inciativa aposta per una innovació accelerada, així ho demostra que en pocs anys( des del 2007) ja es difruti de centenars de models diferents i per diferents funcions (fusta,metall, laser, plàstics...). Anàlogament a com va passar amb l’adopció de llicències lliures per projectes de software lliure.

Gràcies a l’experiència heredada de projectes de la galàxia software lliure/open source, la comunitat repRap ha identificat com a vital per mantenir el projecte en el comú, la necessitat que la còpia i la modificació siguin possibles. S’ha marcat des del principi l’objectiu d’acoonseguir en primer lloc la replicabilitat de la pròpia impressora, utilitzant el model GPL per llicenciar les obres , així doncs podem trobar que el disseny, circuits, manuals i software són oferts lliurement a la xarxa. Tot i alguns elements a tenir en compte (material emprat, costos de la impressora, consolidació i facilitació de hardware i software, o les patents), el model és sa i les innovacions podran solucionar a la llarga els problemes. La perfecció del model és un dels camps on la comunitat està posant el focus per l’interès i les necessitats que es podriem satisfer. Fins i tot es planteja una impressora de Metall.

RepRap - Clone Wars - Makerbot

El projecte RepRap és la primera impressora 3D auto-replicant, disponible sota llicència GPL.

El grup Clone Wars és una comunitat dins de RepRap que té l'objectiu de documentar i facilitar tot allò necessari per poder construir la teva pròpia impressora 3D.

Makerbot o pirate3d són companyies de NYC que es dediquen a la fabricació d'impressores digitals amb un model de negoci Open Hardware. [http://www.reprap.org/mediawiki/images/b/b8/2012-12-20-clone-wars-genealogy-100-clones.png Les seves impressores parteixen del projecte RepRap.

 

  Oh! Máquinas haciendo máquinas"-- C3PO
Un nou paradigme ple de possibilitats per imaginar

Igual que Internet a finals del anys 80. La impressió 3D ofereix un paradigma nou ple de possibilitats per imaginar.

 

 

Les cultures del compartir com a paradigma per a la producció de cultura.

Les formes de producció de cultura moderna són i seran un dels principals camps de batalla per la imposició de les lògiques neoliberals basades en la generació artificial d'escassetat i la imposició de jerarquia.

 

  • Aquestes formes de producció cultural és basen amb l'intercanvi competitiu entre individus on aquest posen "autoria" als processos culturals. Aquí el paradigma d'autoria és utilitzat per generar escassetat artificial, i està orientat al valor de canvi.
  • Aquestes formes de intercanvi competitiu es fonamenten en una Passió per la desigualtat on sempre esperem tenir algú per sota nostra en la jerarquia.

Aquest model basat en la competició entre individus deixa de banda el fet que tots som interdependents, i que ningú és salva sol. Com ha demostrat sobradament la teoria feminista.

 

  La generalització de la producció cultural com a competició entre individus porta a la creació de bombolles culturals insostenibles. I sobretot a unes altes taxes de precarietat als treballadors de la cultura. Bombolles productives més alta precarietat igual a destrucció.

 

  En front aquest model en crisis es necessari recuperar les cultures del compartir que van des de les propostes de la ètica hacker fins a altres formes històriques lligades al oci o al amateurisme.
  • Aquestes ens permeten veure l'altre com a col·laborador
  • Participar en processos oberts a tothom
  • Prioritzar la connexió a la competició

 

  Cal construir un antídot contra la passió per la desigualtat mitjançant un nou comú encara per construïr

Altres

Experiències d'intercanvi intercanvi de llavors: http://seedfreedom.in/ http://plantare.ourproject.org/

També intercanvi de idees en open source pel desenvolupament agrícola. http://www.youngfarmers.org/practical/farm-hack/

Pel que fa a la genètica: http://p2pfoundation.net/Genome_Commons http://opensnp.org/ http://manu.sporny.org/2011/public-domain-genome/ http://www.nature.com/nmeth/journal/v9/n5/full/nmeth.1974.html

Energia: Somenergia http://p2pfoundation.net/P2P_Energy Plaques solars de baixa escala http://www.kickstarter.com/projects/alex9000/the-solar-pocket-factory-an-invention-adventure

Cartografia: Open streetmaps

Xarxes: http://guifi.net

Futurs

En un entorn productiu d'una escala d'abast, l'espai de l'administració burocràtica se reduïria per innecessària, si l'escala òptima de producció baixa, també ho fa la del govern i els seus serveis.

En l'esquema dibuixat operant en lògica d'abundància es preveu que se superi el federalisme i es vagi cap a sistemes confederals de component local, on hi hauria relacions d'interdependència amb uns fonaments comunitaris. Sistemes on s'automatitzarien molts processos i hi haurien àmbits democràtics molt diversos. Comunitats més petites que la comunitat imaginària del gran estat nacional, que ja en el seu dia van sorgir per lidiar problemes d'escala, i per dotar de significat el que un produeix.

Sorgeix la possibilitat de dotar de sentit el treball ja que parlaríem de comunitats reals i de com es genera el seu benestar. Però no cal avançar-se en el temps ideant sistemes de govern complexes quan toca preocupar-se del desenvolupament productiu local aprofitant el capital de coneixement comú.